Descobrir si els gens de risc d'algunes malalties com l'obesitat o la diabetis existien fa 1.700 anys o per contra, s'han adquirit amb els moviments de la població. Aquesta és una de les aplicacions pràctiques que pot tenir el primer biobanc del món amb ADN antic, instal·lat a Barcelona gràcies a la col·laboració de l'IDIBAPS, l'iCAC, el MNAT i la Generalitat. Unes 500 mostres d'ADN estretes bàsicament de dents en bon estat, de les restes de la necròpolis de Tarragona formen part del biobanc d'ADN antic i 76 ja estan disponibles per a la comunitat científica. L'objectiu és que en sorgeixin el màxim de projectes per descobrir nous aspectes de la realitat històrica com ara, els hàbits nutricionals.

L'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) i l'Institut d'Investigacions Boimèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, han tirat endavant el primer biobanc del món amb ADN antic. Són unes 500 mostres, principalment provinents de dents en bon estat, de les restes de la necròpolis de Tarragona, del període romà i visigòtic d'entre els segles III i VII dC. 76 mostres ja estan disponibles per a la comunitat científica que les vulgui utilitzar per projectes que poden abraçar diferents disciplines. 

Es tracta d'un projecte que, tal i com el defineix el director de l'IDIBAPS, Ramon Gomis, és «una estructura de servei» perquè l'ADN que s'emmagatzema provinent d'unes determinades necròpolis, es pot utilitzar amb finalitats mèdiques. Un exemple, n'és descobrir si els gens de risc de malalties metabòliques com ara l'obesitat o la diabetis, existien fa més de 1.700 anys a Tarragona o en canvi, són resultat del moviment de la població, o si per exemple, les dietes riques en determinats aliments deixen més o menys gèrmens entre la població. Gomis ha destacat que amb ADN antic, fins ara només es coneixien petites col·leccions i no un biobanc com el que s'allotja a Barcelona.

Les mostres tenen una quantitat molt petita d'ADN i són analitzades curosament en una sala del biobanc, i després emmagatzemades en tancs. Tal i com ha explicat el director de l'ICAC, Joan Gómez, les mostres són possibles gràcies al canvi de cultura davant la mort i la inhumació, de manera que ha permès «conservar el cos». «Si no hi hagués hagut inhumació, no seríem aquí», ha recalcat Gómez. Joan Tarrats, director del MNAT, ha explicat que les restes òssies estan donant fruits realment importants per fer del relat històric, un «relat molt més proper i molt més humà». Tarrats considera que així es pot conèixer «la realitat» d'una població de la qual normalment exposem la seva cultura material. 

L'objectiu final del biobanc amb AND antic és el coneixement i per això s'obren a grups de recerca internacionals i nacionals que hi puguin estar interessats, independentment de l'àmbit d'estudi, ja que es poden utilitzar amb diferents objectius. Per aquest motiu, els seus impulsors i responsables confien que la posada en marxa d'aquest biobanc permeti treballar amb altres laboratoris i grups de recerca que treballin amb jaciments d'altres zones com ara el nord d'Àfrica.