Sara Villanueva (Salle Tarragona) i Leo Broadhurst (Institut Pons d'Icart) són dos dels estudiants tarragonins que enguany han obtingut una de les millors notes de la selectivitat a Catalunya. De fet, les seves qualificacions superen a les de qualsevol altre a la ciutat. Villanueva, que va obtenir un 9,7, vol estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona (UB), mentre que Broadhurst, amb la mateixa nota, ha triat Dret a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Parlem amb ells sobre la seva experiència amb les Proves d'Accés a la Universitat.

[noticia]37696[/noticia]

- Han estat mesos complicats abans de la selectivitat. Com ho heu viscut?

- Sara: Per sort, al meu col·le vam seguir fent classes telemàtiques, per tant, els professors ens van poder explicar tot el temari i ens ho vam poder preparar bé. Igualment, no és el mateix fer-ho presencialment que tens el professor davant o que tens la pissarra que fer-ho per ordinador. I, el fet que s'endarrerís, vam tenir més temps per preparar-ho, va estar bé això, però portem des de setembre estudiant, esforçant-nos al màxim els que hem de treure molt bona nota, per tant, que s'allargués va ser molt pesat. Haver de continuar esforçant-te mentalment esgota.

- Leo: Ha sigut complicat, hi ha hagut moments de molta depressió, però en el meu cas m'ha ajudat el fet de tenir més temps, m'ho he preparat millor. He pogut aprendre coses pel meu compte, crec que m'ha anat bé dins del que cap perquè un confinament per tothom és molt dur. És curiós perquè amb les classes presencials penses que podràs tractar millor amb els professors, però realment he pogut parlar amb gairebé tots ells i ens hem escrit correus de coses que a classe mai hauríem parlat.

- I vau haver de fer l'examen en unes circumstàncies difícils. Com va ser fer-lo en aquest context?

- Sara: Nosaltres, per començar, a classe érem 12 persones, quan normalment crec que els professors van dir que érem al voltant de 40. Estàvem separats per 2 metres, era molt estrany perquè a part que som desconeguts havíem de portar les mascaretes fins que ens traguessin els exàmens. Amb l'estat de nervis, anàvem parlant entre nosaltres, almenys a la meva classe, ens vam fer amics i tot. Ens havíem de netejar les mans amb gel abans d'entrar i en sortir. La mascareta sempre que no estiguéssim fent l'examen l'havíem de portar posada. Tampoc no ens podíem apropar els uns als altres, quan feiem cua per passar a l'examen, sí, inevitablement estàvem a prop, però tot i així els professors ens deien que intentéssim mantenir els 2 metres de distància, no us apropeu molt... Sí que va ser bastant atípic.

- Leo: Abans de fer-la tenia molta por, estava molt nerviós. Però, pel que fa a l'examen en si, és fàcil, almenys la fase general la pot passar qualsevol persona, l'únic problema són els nervis, que et poden jugar una mala passada. Jo per exemple em prenia una til·la cada matí i m'anava molt bé.
 

- Us ha ajudat més haver estudiat durant tot el Batxillerat o aquests darrers mesos de confinament també us han donat un extra?

- Sara: Jo crec que sobretot és el fet d'haver estat els dos anys de Batxillerat treballant, si no és pràcticament impossible treure bona nota. Tenir una base, haver adquirit els coneixements és essencial. Després, és clar, la informació la retens molt més i te'n recordes ja de tot i pots intensificar l'estudi, però jo crec que és bàsic els dos anys treballant.

- Leo: Són coses que has anat fent durant tot el curs, realment has d'anar treballant el mes abans o unes setmanes abans, però jo recomanaria que l'últim dia no es fes gaire cosa. A no ser que no hagis estudiat res en tot un mes i llavors, clar, l'últim dia és clau.

- Què recomanaríeu als estudiants que l'any que ve s'hauran d'enfrontar a un examen com el que heu fet vosaltres?

- Sara: Sobretot aprofitar el curs. Nosaltres hem tingut sort de tenir un mes i poder estudiar durant aquest mes, però si no la sele te l'has de preparar en dues setmanes molt bé. També, fer-ho amb temps i descansar. Si no, acabes saturadíssim i la informació no l'acabes de comprendre, no la memoritzes, és un estrès increïble. Per més que tinguis una setmana i puguis estudiar intensivament els nervis et poden jugar una mala passada i no tens temps.

- Leo: Els recomano calma, que s'ho preparin amb temps, que preguntin qualsevol cosa als professors, que parlin entre els alumnes i, això, que estudiïn sobretot, que s'organitzin bé els dies. Si no has d'anar a classe els alumnes tenen llibertat i alguns no saben organitzar-se per si mateixos, han d'aprendre a organitzar el seu propi temps i ser autodidactes.

- El vostre institut us ha ajudat a l'hora de treure una de les millors notes de Catalunya? O, al revés, creieu que hi ha aspectes que es podrien haver millorat?

- Sara: Estic molt contenta amb els professors. Si teníem algun dubte ens deien que els enviéssim correus o ens oferien de fer videoconferències com si fossin classes particulars. Ens ho han explicat tot súper bé, tenint en compte les dificultats que teníem jo estic molt agraïda, també entre els companys, que qualsevol dubte ens ajudàvem també entre nosaltres. Aquesta nota la dec bastant als professors i a tota la preparació que hem tingut. Entre els alumnes ens demanàvem fotos per algun problema que no volíem molestar al professor, els companys ens hem ajudat molt.

- Leo: Amb els companys ha sigut com si fos classe presencial perquè al final tens el mateix grup i parles amb la mateixa gent. He tingut grans professors, he après de tot, sobretot a Batxillerat, que és quan més has d'estudiar. A segon, els professors et preparen molt per la selectivitat, m'han aconsellat, m'han fet grans classes, he après moltes coses, molt bé.
 

- Quines són les vostres perspectives de cara al camí acadèmic després de la selectivitat?

- Sara: De moment vull estudiar Medicina, he triat la Universitat de Barcelona (UB), suposo que entraré perquè tinc nota alta. Les notes haurien de pujar molt perquè no entrés. Al principi no n'estava gaire segura, sabia que volia fer una cosa científica, però no acabava de saber el què, va ser durant primer que vaig acabar escollint Medicina.

- Leo: Jo inicialment volia estudiar Periodisme, per això vaig escollir literatura catalana i castellana, i al final he tirat cap a Dret. A Dret no compten res aquestes assignatures, però per sort no ho he necessitat al final. 

- Us interessa alguna professió en concret?

- Sara: No, m'agrada la cirurgia que he vist a les sèries, però és clar una sèrie és diferent a la vida real, per tant ho hauria de veure en persona. A Medicina, de vegades, comences pensant que t'agrada una especialitat i després l'estudies i no t'agrada gens. Ja em decantaré per alguna.

- Leo: No ho tinc clar, sempre m'ha interessat la política, el dret, les lleis i també, com una anècdota, tinc una professora que sempre em diu que he d'estudiar Dret, que és la meva carrera, la Maite Blay. 

- En quines assignatures heu obtingut uns resultats que no us esperàveu?

- Sara: A anglès per exemple vaig treure un 9,5 perquè vaig fallar una cosa del listening, i jo els listenings a classe els feia de 10, i llavors sí que vaig pensar que podria no haver-ho fallat. Però, en general, jo crec que la nota més o menys me l'esperava. Amb castellà i català jo m'esperava el contrari, a castellà vaig treure un 9,5 i a català un 10, i jo m'esperava que fos al contrari. No hi ha molta diferència, ho sé, amb totes les notes estic súper contenta, no em queixo ni molt menys.

- Leo: Per exemple, a castellà m'havia anat bé però no m'esperava treure un 10. I passa al revés en català, que pensava que m'havia anat súper bé i vaig treure un 9. Història vaig creure que m'aniria fatal i vaig treure un 10 i, anglès, en la línia, vaig treure un 9,5. Jo anava tranquil a la fase general perquè sabia que havia estudiat. Sí que vaig tenir algun problema a les assignatures de la fase específica, en el meu cas literatura catala i literatura castellana, però va anar bé al final. És lògic que siguin més complicades perquè són les que puntuen més segons la carrera que escullis.

- Quina va ser la reacció del vostre entorn en saber que havíeu estat una de les notes més altes de la província i de Catalunya?

- Sara: Jo no hi confiava tant, però les meves amigues tenien claríssim que treuria súper bones notes. Em deien que segur que sortiria a la tele i jo pensava que hi havia moltíssima gent que és súper bona, que no podia ser de les millors, doncs mira, al final sí. Mons pares tampoc no s'esperaven que fos tan alta la nota i, els professors, no ho sé. El curs m'ha anat bé, s'esperaven que m'anés bé, però de les millors de tot Catalunya... 

- Leo: Les notes les vam rebre abans de temps, en principi les havíem de rebre el dilluns 27 i al final les vam rebre el divendres 24. Jo estava prenent alguna cosa a la platja amb una amiga i de sobte miro el mòbil i veig que m'ha dit una companya que ja han sortit les notes. Llavors, em vaig posar molt nerviós, m'estava preparant per dilluns per poder descansar el cap de setmana. Vaig anar a casa, vaig fer tranquil tot el que podia fer i em vaig trobar amb una bona sorpresa. M'ha felicitat molta gent, molts amics m'han dit que no els sorprèn, que saben que he estat estudiant, que sempre trec bones notes, a mi sí que m'ha sorprès, la meva família m'ha felicitat, també.