Els monuments de Tarragona que són Patrimoni Mundial

El conjunt arqueològic de Tàrraco, format per 13 monuments, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 2000

Publicat el 10 d’agost de 2023 a les 06:00
Actualitzat el 10 d’agost de 2023 a les 10:30
El novembre de l'any 2000, la UNESCO va declarar el conjunt arqueològic de Tàrraco com a Patrimoni Mundial de la Humanitat. D'aquesta manera, Tarragona es convertia en la primera —i, de moment, única— ciutat de Catalunya en rebre aquesta distinció. Aquest fet situa la capital tarragonina com un pol d'atracció de visitants, que queden meravellats per la riquesa del patrimoni romà de la ciutat.

Cal recordar que Tàrraco es va fundar l'any 218 aC com a campament militar, en el marc de les Guerres Púniques. entre Roma i Cartago. Amb el pas dels anys, va esdevenir capital de la província romana de l'Hispània Citerior, sent una de les ciutats més importants de l'Imperi.

El conjunt arqueològic de Tàrraco està format per 13 monuments, la gran majoria d'ells ubicats al terme municipal de Tarragona, tot i que n'hi ha tres als municipis veïns d'Altafulla, Constantí i Roda de Berà.
 

La Muralla

Va ser una de les primeres construccions que els romans van fer a Tàrraco. Es pot gaudir de tota la seva esplendor fent una visita al Passeig Arqueològic des del Portal del Roser i fins al passeig de Sant Antoni, admirant en el recorregut una rèplica de l'August de Prima Porta, així com la Torre de l'Arquebisbe i la Torre de Minerva.

La seva longitud era d'uns 3.500 metres, dels quals se'n conserven actualment 1.100, envoltant el cas antic de la ciutat. Cal destacar que la Muralla de Tàrraco és la construcció arquitectònica romana més antiga que es conserva fora d'Itàlia.
 

El Fòrum provincial

Va ser el centre polític i econòmic de la província de l'Hispània Citerior. Impulsat durant el segle I, en època de l'emperador Vespasià, el Fòrum provincial va ser la plaça pública més gran construïda a l'Imperi romà, amb unes dimensions de 175 metres d'ample i 318 metres de llarg. Al capdamunt, estava situat el recinte de culte imperial.

Els vestigis del Fòrum provincial, que formava part del gran complex monumental de la Part Alta de la ciutat, es poden veure a la plaça del Pallol, a la plaça del Fòrum i a la plaça del Rei.
 

El Circ i el Pretori

Situat un esglaó per sota del Fòrum provincial, en la terrassa inferior del gran complex monumental de la Part Alta, el Circ es va construir a finals del segle I dC. Aquest edifici, amb capacitat per a 30.000 espectadors, era seu d'un dels grans espectacles del món romà, les curses de carros.

El seu estat de conservació és excepcional, tot i que bona part de la seva estructura es troba oculta en nombrosos edificis de la Part Alta. En aquest sentit, hi ha vestigis visitables com la capçalera, escales d'accés, graderies, així com les voltes.

Pel que fa al Pretori, és una torre d'època romana en què s'ubicaven les escales que permetien el pas des de la Part Baixa de la ciutat fins al Fòrum provincial, amb el qual està comunicat per passadissos subterranis.
 

El Fòrum de la Colònia

El Fòrum de la Colònia, situat al carrer Lleida, a tocar de l'actual Mercat Central, va ser el centre neuràlgic de Tàrraco, concentrant tota l'activitat administrativa de la ciutat. Era el centre religiós i social, esdevenint punt de trobada i de reunió de les elits locals.

Es va construir al voltant de l'any 30 aC i es conserva una part de la basílica, on es reunia el tribunal de justícia, així com alguns fragments de carrers i cases a l'altra banda de la passarel·la.
 

El Teatre

Construït en època d’August, a tocar del Fòrum de la Colònia i de la zona portuària, aprofitava el fort desnivell del terreny per a recolzar-hi, en part, la seva graderia. Malgrat haver estat objecte d’importants destruccions durant el segle XX, conserva restes de les tres parts fonamentals de l'edifici.

Així, des del mirador es pot observar la cavea (graderia), l'orchestra (hemicicle al peu de la graderia) i l'scaena (l’espai escènic).
 

L'Amfiteatre

L'Amfiteatre és una de les joies de la ciutat de Tarragona i va completar la trilogia d'edificis d'espectacles, juntament amb el Teatre i el Circ, que distingien les ciutats romanes de primer nivell. Es va construir al segle II dC a tocar del mar, excavant la roca per fer part de les graderies, que podien acollir fins a 14.000 espectadors. En aquest equipament s'hi feien lluites de gladiadors i feres.

L'any 259 hi van cremar vius el bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi. A principis del segle VI, s'hi va edificar una basílica visigòtica, sobre la qual es va construir posteriorment l'església medieval de Santa Maria del Miracle.
 

La Necròpolis paleocristiana

La Necròpolis és una de les àrees d'enterrament més extenses i importants de Tàrraco, situada als afores de l'antiga ciutat. Es tracta d'un cementiri excepcional, considerat dels més grans i importants de tot l'occident de l'Imperi romà.

Utilitzat entre els segles III i V dC, hi ha més de 2.000 enterraments documentats. Aquest 2023, es commemora el centenari de l'inici de les excavacions de la Necròpolis, a càrrec de Mossèn Serra i Vilaró.
 

L'Aqüeducte de les Ferreres o Pont del Diable

Situat a la carretera N-240, en direcció al barri de Sant Salvador, es troba l'Aqüeducte de les Ferreres, més conegut com a Pont del Diable. Es va construir al segle I dC per portar aigua des de la zona del Rourell fins a Tàrraco. El tram d'aqüeducte que es conserva, que fa més de 200 metres, es va aixecar per salvar una vall natural.
 

La Torre dels Escipions

La coneguda com a Torre dels Escipions, per l'errònia creença que és el lloc d'enterrament dels germans Escipió, és un monument funerari que està situat a sis quilòmetres de la ciutat de Tarragona, en plena Via Augusta, l'actual carretera N-340.

Construïda al segle I, el monument té forma de torre i estava coronat per una piràmide que no s’ha conservat.
 

La Pedrera romana del Mèdol

Un dels principals materials que van utilitzar els romans per construir edificis va ser la pedra. Cada ciutat disposava de les seves pedreres locals, tot i que sovint també l'importaven. A Tàrraco, l'explotació de pedra calcària era la principal, extraient-se 50.000 metres cúbics de la pedrera del Mèdol.

L'element més emblemàtic de la Pedrera és l’agulla del Mèdol, una columna de més de 16 metres d’alçada que marca la cota original de la roca abans que comencés la seva explotació.
 

La Vil·la Mausoleu de Centcelles

Ubicada a 6 quilòmetres de Tarragona, al terme municipal de Constantí. Construïda entre els segles IV i V, destaca per la cúpula que corona el mausoleu, decorada amb un mosaic amb escenes de caça, bíbliques i figures de dubtosa interpretació.
 

La Vil·la dels Munts

Els Munts, ubicada al terme municipal d'Altafulla, és una de les vil·les aristocràtiques més ben conservades de la Hispània romana. Situada en un marc incomparable, propera a la platja, era una casa destinada a l'oci i al lleure de les elits de Tàrraco.

Algunes teories afirmen que l'emperador Adrià va allotjar-se a la Vil·la dels Munts durant la seva visita a Tàrraco l'hivern del 122-123 dC.
 

L'Arc de Berà

És un arc honorífic, ubicat a 20 quilòmetres de Tarragona, al terme municipal de Roda de Berà, que va ser construït entre finals del segle I aC i principis del segle I dC, sobre la via Augusta. Actualment, es pot veure al bell mig de la carretera N-340, l'antiga Via Augusta, sent un dels monuments més coneguts de Catalunya.