La polèmica sobre el nou posicionament del PSC en relació a la immersió lingüística ha fet renéixer el debat sobre el nivell de coneixement de català i castellà a les escoles del país. Cal reequilibrar els pesos de cadascuna en determinats territoris per garantir un domini equiparable? Els resultats de les darreres proves de competències bàsiques en les dues llengües, però, acrediten que el sistema funciona.

Les proves de competències bàsiques del curs 2017-2018, però, reflecteixen una realitat ben diferent. I és que, si bé els resultats de primària sí que són susceptiblement millors en català que en castellà en determinades comarques, sobretot de Girona, Lleida o de la Catalunya Central [primer mapa], aquestes diferències es reduirien molt o fins i tot es capgirarien un cop acabada l'ESO [mapa inferior]. 

En concret, al Camp de Tarragona, les proves de competències bàsiques del curs 2017-2018 reflecteixen que gairebé no existeixen diferències entre la puntuació obtinguda en català i en castellà. Mentre que hi ha determinats territoris del país en que les diferències, sobretot a primària, són més significatives, a les comarques tarragonines les diferències són molt reduïdes.  Una evidència conforme la immersió lingüística garantiria un domini equivalent en totes dues llengües.
  Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca, es desplega el seu nom i les notes mitjanes a primària i secundària de la prova escrita de català, castellà i anglès, així com les diferències entre les notes de català i castellà i la seva variació. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.


 
La situació al Camp

En les proves escrites de primària, la nota mitjana de català és superior a la de castellà en totes les comarques del Camp, però en algunes ho és amb molta diferència, de fins a 8,7 punts al Priorat. Tanmateix, cal tenir en compte que en aquesta comarca, el nombre d'alumnes que va fer la prova va ser inferior a 100.

Al Tarragonès, a l’Alt Camp, al Baix Camp i a la Conca el domini de les dues llengües és força equilibrat, més que a la resta de territoris, durant tota l’escolarització. Així doncs, sembla que a les comarques tarragonines el domini igualitari de català i castellà està força garantit.

Les millores notes en castellà

Les set comarques que millor nota obtenen de castellà en les proves de quart d'ESO, a més, són la Ribera d'Ebre, el Pla de l'Estany, el Maresme, el Berguedà, la Noguera, el Ripollès i la Garrotxa, per aquest ordre. Totes elles amb una presència important del català i, com s'ha comentat, el Pla de l'Estany és una de les que, a primària, presenta una diferència més notable de coneixements a favor del català. Al final de l'educació obligatòria, per tant, sembla que el domini igualitari de les dues llengües està força garantit -altra cosa és l'anglès, on algunes comarques flaquegen.

En aquest sentit, F. Xavier Vila, director del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la UB i col·laborador de la Fundació Jaume Bofill, explica que, efectivament, el coneixement de català acostuma a ser major a primària però després s'equilibra quasi sempre. "Hi ha milers de nens catalans que no saben castellà, sí, però estan tots a la Catalunya Nord", assevera, i assegura que afirmar que a Olot no en saben "és una bajanada", com acrediten les proves de competències bàsiques.

Es redueixen les diferències

A finals de secundària, exposa, "les diferències més significatives entre català i castellà s'han esvaït i aquestes ja no responen a un patró territorial clar". Hi ha, però, una "qüestió de classe social" de l'alumnat, pel que fa a la quantitat de llibres que hi ha a casa o el pes de certs sectors productius, aspectes que impacten en el coneixement i domini de les llengües.

Vila també alerta igualment, a l'hora d'abordar el debat sobre el model lingüístic, que "ja hi ha una realitat diversa pel que fa a la immersió, sobretot a la secundària", on l'ús del castellà és superior al que pertocaria sobre el paper en determinats centres en funció de les preferències i actituds de l'alumnat o el professorat. En entorns més castellanoparlants, la preeminència del català podria ser ja ara més flexible de facto en alguns instituts.