
La cartellera de la Rambla Nova no ha vist sobreviure els seus primers pòsters. Foto: Josep M. Llauradó
Escassa presència dels candidats per la circumscripció de Tarragona a la cartelleria electoral. Cinc dies després de l'inici de campanya, els carrers de la demarcació ja són plens de banderoles i plafons als fanals, mentre que en la seva major part les cartelleries ubicades en places o carrers amples resten en la seva major part buides, més enllà de l'acció de la primera encartellada, el passat 11 de setembre.
Les sis candidatures que van obtenir el 2012 algun representant per la demarcació tenen més pressupost i per això s'han pogut permetre contractar empreses que els fabriquin i els pengin les banderoles als fanals. En la seva major part, també, fora dels grans nuclis de població, els partits disposen d'una xarxa de voluntaris que encartellen allà on els diners no hi arriben o posen pancartes, que es respecten més que no pas els cartells.
Precisament objecte de polèmica és l'arrencada que alguns d'ells, com ara Junts pel Sí, han detectat especialment a la Rambla Nova, on les cares dels seus candidats no hi van durar ni mitja jornada. També el Partit Popular és un altre dels clàssics a l'hora de rebre el descontentament ciutadà o la ira de la rivalitat d'altres forces polítiques.

Miquel Iceta, l'únic que apareix en les banderoles del PSC. Foto: Josep M. Llauradó
On són els candidats per Tarragona?
Un dels motius de debat a les xarxes és precisament la manca de notorietat dins la campanya cartellística dels candidats. En el cas de les banderoles, el PSC és el cas més sonat, ja que ni tan sols apareix en cap imatge. És Miquel Iceta qui protagonitza unes banderoles austeres que a diferència d'altres no són a banda i banda per estalviar costos, segons fonts del partit.
La presència dels candidats per la demarcació, que són al cap i a la fi els que votaran els electors, és també discreta en la resta de formacions. D'una banda, hi ha la fórmula seguida per Catalunya Sí que es Pot i Unió Democràtica: tres candidats posant-ne per Barcelona i per Tarragona. També hi ha l'opció de Junts pel Sí, que entre les múltiples cares dels candidats barcelonins com Artur Mas, Oriol Junqueras, Muriel Casals, Raül Romeva o Carme Forcadell també hi és present Germà Bel. Finalment, particulars són els casos del Partit Popular, que ha decidit igualar la presència de García-Albiol i d'Alejandro Fernández, o de Ciutadans, que tot i que fonts del partit assegurin que Matías Alonso té la seva foto també a les banderoles la gran majoria són per a Inés Arrimadas i, sorpresa, Albert Rivera, líder del partit però que no es presenta a les eleccions del 27-S.

Albert Rivera, en una de les banderoles del carrer Gasòmetre de Tarragona. Foto: Josep M. Llauradó
La CUP, cinc dies sense fanals
A causa del repartiment entre les sis candidatures amb actual representació al Parlament per Tarragona dels divuit lots de fanals a la ciutat, les candidatures que no en tenen van haver d'esperar-se a la creació d'un nou lot que els facilités poder penjar plafons a la via pública. La descoordinació entre Junta Electoral de Zona i Brigada Municipal - que és qui havia de crear aquest nou lot - ha produït que la CUP, Guanyem Catalunya, Recortes Cero i PACMA hagin estat cinc dies sense fanals. Aquest fet es va poder solucionar aquest dimarts i és per aquest motiu que encara no s'han pogut veure els cartells dels de Sergi Saladié més enllà de les cartelleries disponibles o les pancartes penjades en llocs visibles. Aquest fet només s'hauria produït a la capital ja que la coincidència amb les festes de Santa Tecla hauria impedit que la Brigada Municipal se n'ocupés.
El cementiri de pancartes
Més enllà de les banderoles, un altre dels suports de campanya electoral és la pancarta de tela. Hi ha espais on ja és clàssic que s'hi pengin pancartes, malgrat que la Junta Electoral no fixa espais per aquesta finalitat i, per tant, fins i tot les formacions més partidàries de la legalitat com el Partit Popular incorren en una irregularitat, d'altra banda totalment acceptada per les autoritats. L'únic inconvenient, segons aquestes forces polítiques, és que no poden estar en espais que, pel seu despreniment, puguin afectar el trànsit i causar cap accident. Llocs comuns on s'amunteguen pancartes de tots els colors són per exemple a l'entrada Sud de Constantí o l'estructura de pedra situada ben a prop de la N-240, a la sortida de la ciutat de Tarragona. Allà, a diferència d'altres, s'hi conserven pancartes d'altres cites electorals ja que es tracta d'un lloc de difícil accés i, per aquest motiu, els partits decideixen no tornar a recollir-les un cop acabades les eleccions. En anteriors convocatòries, ciutadans i altres candidatures com Escons en Blanc havien denunciat a la Junta Electoral algunes d'aquestes pancartes.

El cementiri de les pancartes, al costat de la N-240, a la sortida de Tarragona. Foto: Josep M. Llauradó