29
de juny
de
2022
Els pèrits del cas dels lloguers de Torredembarra han assegurat que si es van cometre irregularitats en el procediment dels contractes de lloguers de dos locals del municipi l'any 2011 no tindrien conseqüències jurídiques.
Els experts consideren que aquestes suposades irregularitats es podien esmenar. A més, han remarcat que els expedients tenen una "solidesa tècnica" i que els criteris de "singularitat" i "idoneïtat" -per permetre la contractació directa dels immobles- estaven justificats. En la quarta jornada del judici de la peça separada 1, els pèrits, proposats per les defenses, també han insistit que els informes del secretari no eren preceptius i que van distorsionar la tramitació dels expedients.
També han indicat que l'alcalde Daniel Masagué tenia delegades les competències de responsabilitat finals a la Junta de Govern Local, òrgan que aprova els expedients.
Els pèrits han explicat que els contractes d'arrendament dels locals dels carrers de la Riera de Gaià i Garraf/Priorat estaven subjectes a la llei de patrimoni i no es reeixien per la llei de contractes del sector públic de 2007. "En cap cas, no es van saltar cap llei, simplement no es va aplicar perquè aquesta està fora d'aquesta llei", ha subratllat una de les pèrites. Els experts han assenyalat que l'adjudicació de contractes de forma directa estava justificada, per una banda, per l'informe de necessitat feta pel cap de la Policia Local - que exposava que el cos necessitava unes noves dependències- i, per l'altra banda, perquè els informes dels tècnics municipals justificaven la idoneïtat i la singularitat dels edificis.
"Estava ben motivada la singularitat? Anaven acompanyades de solidesa tècnica i d'informes que deien que els edificis eren idonis. Si l'Ajuntament de Torredembarra s'hagués fet un concurs públic difícilment hagués trobat un local que reunís les característiques dels locals llogats", ha assenyalat una de les pèrites. En aquest sentit, ha argumentat que si en els expedients no s'hagués justificat prou la idoneïtat i singularitat dels edificis, aquest fet no suposaria l'anul·lació del procediment. També ha sostingut que les infraccions es podrien esmenar o convalidar.
Pel que fa al fet que els contractes de lloguer estiguin redactats de forma genèrica i no s'especifiqués en un primer moment el destí o bé els usos també estiguessin escrits genèricament, una de les pèrites ha justificat que el consistori podia utilitzar contracte-tipus per agilitzar la tramitació. "El fet que el contracte s'estableixi d'una forma genèrica no és una il·legalitat administrativa, el que és rellevant és que s'acrediti que existeix una necessitat específica per la qual és necessari fer una despesa", ha argumentat.
Els pèrits han insistit que els informes del secretari municipal, en els quals alertava de possibles irregularitats en el procediment de contractació, no eren vinculants i que aquests van distorsionar la tramitació dels expedients. També han recordat que el treballador tenia reduïdes les seves funcions. Així mateix, han remarcat que la Junta de Govern Local, òrgan que aprova els expedients, era en qui requeia la responsabilitat dels acords presos. "La llei diu que la responsabilitat no recau en el funcionari que la tramita – en referència a la cap de contractació-, sinó a l'òrgan administratiu de l'Ajuntament, i en aquest cas és l'alcalde, qui té delegades les responsabilitats", han afegit.
Els experts consideren que aquestes suposades irregularitats es podien esmenar. A més, han remarcat que els expedients tenen una "solidesa tècnica" i que els criteris de "singularitat" i "idoneïtat" -per permetre la contractació directa dels immobles- estaven justificats. En la quarta jornada del judici de la peça separada 1, els pèrits, proposats per les defenses, també han insistit que els informes del secretari no eren preceptius i que van distorsionar la tramitació dels expedients.
També han indicat que l'alcalde Daniel Masagué tenia delegades les competències de responsabilitat finals a la Junta de Govern Local, òrgan que aprova els expedients.
Els pèrits han explicat que els contractes d'arrendament dels locals dels carrers de la Riera de Gaià i Garraf/Priorat estaven subjectes a la llei de patrimoni i no es reeixien per la llei de contractes del sector públic de 2007. "En cap cas, no es van saltar cap llei, simplement no es va aplicar perquè aquesta està fora d'aquesta llei", ha subratllat una de les pèrites. Els experts han assenyalat que l'adjudicació de contractes de forma directa estava justificada, per una banda, per l'informe de necessitat feta pel cap de la Policia Local - que exposava que el cos necessitava unes noves dependències- i, per l'altra banda, perquè els informes dels tècnics municipals justificaven la idoneïtat i la singularitat dels edificis.
"Estava ben motivada la singularitat? Anaven acompanyades de solidesa tècnica i d'informes que deien que els edificis eren idonis. Si l'Ajuntament de Torredembarra s'hagués fet un concurs públic difícilment hagués trobat un local que reunís les característiques dels locals llogats", ha assenyalat una de les pèrites. En aquest sentit, ha argumentat que si en els expedients no s'hagués justificat prou la idoneïtat i singularitat dels edificis, aquest fet no suposaria l'anul·lació del procediment. També ha sostingut que les infraccions es podrien esmenar o convalidar.
Pel que fa al fet que els contractes de lloguer estiguin redactats de forma genèrica i no s'especifiqués en un primer moment el destí o bé els usos també estiguessin escrits genèricament, una de les pèrites ha justificat que el consistori podia utilitzar contracte-tipus per agilitzar la tramitació. "El fet que el contracte s'estableixi d'una forma genèrica no és una il·legalitat administrativa, el que és rellevant és que s'acrediti que existeix una necessitat específica per la qual és necessari fer una despesa", ha argumentat.
Els pèrits han insistit que els informes del secretari municipal, en els quals alertava de possibles irregularitats en el procediment de contractació, no eren vinculants i que aquests van distorsionar la tramitació dels expedients. També han recordat que el treballador tenia reduïdes les seves funcions. Així mateix, han remarcat que la Junta de Govern Local, òrgan que aprova els expedients, era en qui requeia la responsabilitat dels acords presos. "La llei diu que la responsabilitat no recau en el funcionari que la tramita – en referència a la cap de contractació-, sinó a l'òrgan administratiu de l'Ajuntament, i en aquest cas és l'alcalde, qui té delegades les responsabilitats", han afegit.