Els afectats demanen que "se'ls deixi viure en pau" i que en aquesta zona hi facin un tipus de polígon, com es va fer al Pou de Boronat o a les cases Barates –a l'entrada de Tarragona per l'N-240-. No volen marxar de casa seva i segons ells, la proposta de l'Ajuntament no els convenç, els genera molta desconfiança. No hi ha res escrit i això no els agrada per aquest motiu reclamen el document que Josep M. Milà es va comprometre a enviar-los abans del mes de juliol, on s'hi exposava cada cas. Els veïns diuen que des del consistori "els vol fotre fora amb dos cacauets a la butxaca i una cossa al cul" i que se'ls vol proporcionar un habitatge amb lloguer social. Els veïns no volen ni vendre el terreny ni cap lloguer social, només volen viure en una zona que fa anys "no valia res i ara es veu que té molt valor". Els afectats defensen que no viuen en barraques, que les cases són legals, tenen escriptures, cèdula d'habitabilitat i estan completament legalitzades.
Tot l'enrenou urbanístic comença després que l'11 de desembre de 2014 es constituís una junta de compensació per tirar endavant el projecte urbanístic on hi ha les cases dels afectats pel PMU13B. Primer va ser l'exregidor Xavier Tarrés i després el seu successor, Carles Castillo, qui varen començar a establir converses amb els veïns. Els polítics els van transmetre que farien el que podrien per solucionar la seva problemàtica però amb els dos ex edils fora del govern es va acabar la conversa i la situació es va estancar, segons han comunicat els afectats. Amb l'entrada al govern de Josep M. Milà, "la voluntat de solucionar-ho s'ha acabat i l'únic que volen és fotre'ns fora", han expressat alguns dels veïns presents en la roda de premsa que han convocat a la Sala d'Actes de l'Ajuntament. Fa més de tres setmanes van entrar en una oficina de l'OMAC una petició perquè els rebés l'alcalde i de moment no tenen cap tipus de notícia.
Els veïns tenen clar que "ens poden fotre fora sense respirar però el que no hem de fer és callar. Som pobres però no volem res, només volem viure a casa nostra, és petita però és nostra", han expressat amb paraules entretallades.
El conseller Josep M. Milà a la sala d'actes de l'Ajuntament de Tarragona Foto: Jonathan Oca
Per la seva banda, el regidor d'Urbanisme, Josep M. Milà, ha sortit al pas de les declaracions dels veïns i ha comentat que "d'acord amb la Llei d'Urbanisme 2002, els veïns tenen dret a un reallotjament si perden el seu habitatge i que per tant, l'ajuntament els en facilitarà un en la seva zona".
En la zona afectada pel PMU13B hi ha d'anar una zona d'equipaments municipals, just on hi ha les cases d'aquests veïns. El regidor ha destacat que encara no s'ha aprovat res i està previst que no sigui fins al 2018, "això vol dir que almenys no hauran d'abandonar fins al 2020", ja que s'haurà d'urbanitzar i construir tots els habitatges. Milà ha dit que no pot fer res per evitar ni modificar el Pla General que contempla totes aquestes accions i ha assegurat que "l'ajuntament no deixarà sense habitatge ni protecció a cap veí" i mirarà de donar un habitatge alternatiu a aquesta gent en la mateixa zona, en compensació dels drets urbanístics que tenen ells actualment. El compromís inicial al qual es va comprometre el consistori segueix vigent, els veïns no marxaran fins que no tinguin un nou habitatge.
El pròxim dilluns està previst que el conseller es reuneixi amb cadascun dels afectats, per separat, ja que "la casuística de cadascú és diferent". Aquesta reunió genera desconfiança entre els veïns i està previst que hi assisteixin amb la presència d'un advocat.
