També conegut com el pla dels Quatre Garrofers, aquest sector serà conegut en el futur, segons el mateix Ajuntament, com "el barri de les dones treballadores", perquè tots els carrers tindran nom de dona. Algunes d'elles ja s'han fet públics, com és el cas de Muriel Casals (expresidenta d'Òmnium), Maria Elena Maseras (vila-secana que va ser, l'any 1872, la primera dona de l'Estat a matricular-se a la facultat de Medicina), Dolors Martí (tivissenca que va ser l'única dona amb càrrec públic a Tarragona durant la Guerra Civil), Margarita Comas (menorquina reconeguda per la seva tasca pedagògica) i Marta Mata (presidenta del Consell Escolar de l'Estat).

La part de darrere de l'avinguda Catalunya, al costat de l'A-7 i abans del Campus Catalunya de la URV, és un dels dos sectors del Pla Parcial 1. Foto: Josep M. Llauradó
Una gasolinera i un aparcament públic dissuassori de 250 places
A l'espera que la reparcel·lació entri a formar part aquesta setmana o en els pròxims dies de l'aprovació inicial, el que consta a l'ordre del dia oficial publicat a la seu electrònica és la modificació segona del pla, una modificació que segons assenyala Puig "concentra en una finca els usos comercials i d'oficines". La gran novetat és que treu l'ús privat d'un aparcament i el fa públic, per la qual cosa en els pròxims anys la ciutat disposarà d'un nou aparcament dissuassori a la carretera de Valls.
De fet, actualment ja té aquest ús: molts vehicles aparquen diàriament a les proximitats d'un edifici construït recentment a la cruïlla entre l'avinguda Catalunya i l'avinguda Andorra. Ara bé, es tracta d'un aparcament no regulat, sense asfaltar, amb pujades i baixades i perillós els dies de pluja abundant perquè s'hi acumula fang.

Un dels objectius de la urbanització del PP-1 és ampliar voreres i fer més accessible la part superior de l'avinguda Andorra. Foto: Josep M. Llauradó
La zona, coneguda fa anys pels seus conflictes amb un campament, comptarà amb 333 habitatges: 233 de renda lliure, 67 de protecció pública i 33 de preu concertat, segons fonts municipals. Tot plegat, en 2.476,72 metres quadrats de sòl. Puig defensa aquest pla com una alternativa al pla de la Budellera, titllant aquestes polítiques de "creixement urbanístic ben pensat". I és que l'àrea omple "forats" que ja estan urbanitzats: al nord, Sant Pere i Sant Pau, i al sud, el Nou Eixample, fan que aquest pla no plantegi a priori dilemes a l'executiu.
Serà un "petit eixample" amb habitatge, zona verda i un ús terciari. La seva urbanització permetrà dignificar l'entrada a la ciutat des de la carretera de Valls, que Puig qualifica "en estat d'abandonament". Així, doncs, "es generaran voreres, vida urbana i passos de vianants". A l'altra banda de la carretera, on hi ha precisament les cases barates i i la zona més pròxima a l'Hospital Joan XXIII, encara hi ha solars per edificar. Segons Xavier Puig, però, aquests s'aniran omplint: "És marge de sòl urbà que té la ciutat per créixer", afirma.

Actualment els terrenys de la zona del camí de l'Àngel i el dels Quatre Garrofers estan repartits entre petits habitatges i una gran zona d'aparcament no regulat. Foto: Josep M. Llauradó
L'any vinent, urbanització
L'escenari plantejat per l'Ajuntament és que la urbanització comenci "l'any vinent", i és que "en 3-4 mesos" podria estar aprovat el projecte d'urbanització. Una previsió d'"escenari ràpid" que contrasta, però, amb l'actual crisi econòmica. Els promotors asseguren que fa falta habitatge a Tarragona, a causa de la forta demanda, i és per això que l'Ajuntament vol començar per aquests sectors més petits. En el cas del PP-1, la propietat dels terrenys és de grans tenidors, un d'ells Criteria (La Caixa). Pel que fa a la gasolinera, els terrenys són del propietari de l'antiga gasolinera del carrer Colom, que va adquirir els drets per a aquesta altra part de la ciutat.
El PP-1 va ser aprovat l'any 1986 i va ser modificat el 2007 i el 2009. L'anterior regidor d'Urbanisme, Josep Maria Milà (PSC), va anunciar l'inici de les obres per al 2019. En aquest àmbit urbanístic, la URV hi havia de construir la seva residència, un projecte ara mateix aturat.

Actualment els terrenys de la zona del camí de l'Àngel i el dels Quatre Garrofers estan repartits entre petits habitatges i una gran zona d'aparcament no regulat. Foto: Josep M. Llauradó