Engeguen una campanya per recaptar aportacions solidàries pel «cas Bershka»

Fa tres anys l'Audiència de Tarragona i després el Tribunal Suprem van condemnar tres persones per un incident ocorregut a la Rambla Nova al 2009

Publicat el 16 de novembre de 2020 a les 12:32
Corria el 7 de gener de 2009 quan activistes feministes van dur a terme una acció "simbòlica" de pintar amb guix el cos d'una dona davant d'una botiga de roba a la Rambla Nova de Tarragona. L'aparició de la Guàrdia Urbana va desembocar en un cas judicial les conseqüències del qual encara s'arrosseguen avui.

El col·lectiu Cau de Llunes i l'Esquerra Independentista han iniciat avui una campanya per recollir els 2.180,61 euros de costes judicials que els demanen després que el Tribunal Suprem desestimés el recurs presentat per la defensa.

Entre les persones condemnades hi ha la regidora de la CUP, Laia Estrada, que sempre ha defensat la seva innocència i que va estar a punt de ser apartada pel consistori llavors liderat pel socialista Josep Fèlix Ballesteros.

[noticia]24958[/noticia]

La campanya "contra la repressió" vol fer una crida a les "aportacions solidàries" per tancar una etapa que dura ja onze anys (al número de compte ES28 3183 4300 7310 1273 4529). Les tres persones condemnades participaven d'una performance que volia assenyalar "la punta de l'iceberg" de les violències de gènere i, en aquest sentit, Cau de Llunes reivindica en una campanya que "això també és violència de gènere".

En una roda de premsa, han recordat la "repressió contínua" als moviments socials en l'època en què l'àrea de Seguretat la comandava el ja exsocialista Carles Castillo. Aquell 2009 rebutjaven "la imposició dels cànons de bellesa" i "la pressió estètica" en ple context de rebaixes. "Ara la conscienciació és més elevada", ha destacat Aida Martínez, del col·lectiu feminista.

Xavier Pellicer, d'Alerta Solidària, ha expressat el seu "suport" al col·lectiu tarragoní a les portes de l'Ajuntament. Un Ajuntament que en aquell cas es va personar judicialment contra el col·lectiu. Pellicer ha denunciat la inversió de "recursos públics" a "perseguir la mobilització social" i ha recordat el cas d'Adrián Sas, qui té a sobre una acusació de la Generalitat i els Mossos. "Les administracions no poden jugar al joc del corporativisme policial", ha asseverat Pellicer, que ha recriminat alhora el paper de la judicatura, que generalment atorga presumpta veracitat als agents dels cossos policials.