ENTREVISTA

Santiago Posteguillo: «Sempre és un plaer venir a Tarraco Viva, el festival i jo hem crescut junts»

L'escriptor valencià va presentar «Maleïda Roma», segona novel·la de la seva sèrie sobre Cèsar, en el marc del festival Tarraco Viva 2024

Santiago Posteguillo va presentar la seva darrera novel·la en el marc del festival Tarraco Viva.
Santiago Posteguillo va presentar la seva darrera novel·la en el marc del festival Tarraco Viva. | Antonio Ramos
22 de maig de 2024, 06:00

L'escriptor Santiago Posteguillo (València, 1967) va presentar el passat dissabte 18 de maig a Tarragona la seva darrera novel·la, Maleïda Roma (Ediciones B/Rosa dels Vents), segona obra d'una sèrie de sis sobre la figura de Juli Cèsar. Ho va fer en el marc de Tarraco Viva, el festival romà de Tarragona, que se celebra fins al pròxim 26 de maig i amb el Mediterrani en l'antiguitat com a eix central. Posteguillo és un habitual de Tarraco Viva i ja venia abans de fer-se conegut amb les seves novel·les de romans, de les quals ha venut 4,5 milions de còpies.

L'acte va tenir lloc al Refugi 1 del Moll de Costa, que es va omplir amb gairebé 300 persones per seguir la presentació de l'escriptor valencià. Va ser gairebé una hora magistral i sense papers en què, sense revelar els detalls claus, l'autor va esbossar allò que trobarà el lector en aquesta segona novel·la sobre Cèsar. Després de la presentació, Posteguillo va signar llibres durant més de mitja hora, es va fer algunes fotografies i va atendre les preguntes de TarragonaDigital.

"Per mi sempre és un plaer venir a Tarraco Viva"

Quines sensacions té després d'una presentació amb gairebé 300 persones?
És molt agradable per mi sempre venir a Tarraco Viva. Durant la presentació, el Magí Seritjol m'agraïa que continués venint al festival i jo ho valoro molt, tot i que si bé és cert que m'he fet una mica més conegut com a autor, per mi sempre és un plaer venir. Primer perquè està molt bé recordar on eres benvingut quan no se't coneixia. I segon, perquè aquest és un lloc on s'estima Roma. Crec que hem crescut junts, el festival i jo, en el sentit que Tarraco Viva no és el que era fa 15 anys, és molt més. I em sembla molt bonica aquesta relació que tenim el festival i jo, i espero que els dos continuem creixent durant molts anys.

Què destacaria del festival?
La seriositat amb què es fan tots els actes i recreacions. Es busca divulgar, però es fa d'una manera seriosa, sense perdre de vista que estem parlant d'història. És fa divulgació, però amb respecte. Em sembla que aquest és un fet molt especial i particular de Tarraco Viva.

Què els diria a aquells que no coneguin Tarraco Viva i que no hagin vingut mai?
Qualsevol persona que tingui interès per Roma o pel món antic en general, perquè el festival també parla de l'antiga Grècia o de l'antic Egipte, hauria de venir. Jo crec que és una oportunitat per veure una ciutat fascinant com Tarragona, que mereix passar uns dies coneixent els seus monuments i museus. Però durant aquests dies del festival, pots aprendre història de forma lúdica. Si t'interessa el món antic, has de d'anar tant sí com no a Tarraco Viva.

"Crec que Tarraco tindria una gran novel·la"

L'edició d'enguany té com a eix central el Mediterrani en l'antiguitat. Quina importància tenia per Roma?
Era fonamental. Moltes vegades pensem en l'expansió de Roma per terra, amb les seves legions, però controlar el Mediterrani de forma efectiva, amb una flota que eliminés la pirateria, va permetre transformar el Mediterrani en una gran via de comunicació. Quan pensem en el comerç romà, tenim presents les seves calçades, que són una gran obra d'enginyeria, però van transformar el Mediterrani en una ruta comercial fiable i segura durant segles. I per això, el Mediterrani l'anomenaven Mare Nostrum.

En aquest sentit, el mar té un paper important a Maleïda Roma. No hi ha millor escenari per a fer aquesta presentació.
Sense cap dubte. Tarraco Viva és el millor escenari per presentar una novel·la com aquesta. I jo estic molt feliç d'haver pogut estar aquí altre cop. Espero poder venir molts més vegades i que el festival continuï creixent.

Tarraco té una gran novel·la?
Jo crec que sí que la tindria. És veritat que en el meu cas no faig com Edward Rutherfurd, que fa novel·les de ciutats. Jo faig novel·les de personatges i aquests tendeixen a moure's per diferents escenaris. Tarraco ha aparegut en les meves novel·les i continuarà apareixent, ja que mentre continuï escrivint sobre el món romà, continuarem passant per Tarraco.

"Cèsar és l'eix central de la història de Roma"

Maleïda Roma és la segona novel·la sobre Juli Cèsar, un personatge sobre el qual s'ha escrit molt. En el seus altres llibres es va centrar en figures no tant conegudes, com Trajà, Julia Domna o Escipió l'Africà. Per què aquest canvi?
Jo sempre he volgut escriure sobre Cèsar, però m'aclaparava l'abast del personatge i del seu entorn. Tampoc no em sentia amb prou bagatge per narrar la vida de Cèsar. Però després d'haver escrit vuit novel·les històriques, sobre què va passar abans de Cèsar, amb Escipió, i sobre què va passar després, amb les dinasties Flàvia, Ulpio Aelia o Severa, considero que puc entrar en l'eix central de Roma, que és Cèsar. Per això aquest llarg recorregut, per arribar al cor de Roma, que era el meu objectiu.

Què té la figura de Cèsar per crear aquest interès?
És l'eix central de la història de Roma. A partir de Cèsar el món ja no és el mateix, perquè ell canvia la situació política de Roma. Ell és el que per primera vegada en la història fa moltes coses: el primer que fa un discurs fúnebre en honor a una dona, el primer que fa que les legions maniobrin per combatre en dos angles alhora, el que promou la informació al poble, inventant gairebé el que és el periodisme, canvia el calendari del món, afegeix i canvia els mapes. És un personatge que no passa per la història, que no és història, és que ell canvia la història. I no són molts els personatges dels quals es pot dir això. I si venim de Roma, i el seu eix central és Cèsar, nosaltres venim de Cèsar.

Aquesta novel·la parla de Cèsar, del món romà, però també té alguns tocs molt actuals.
La nostra organització política i el nostre dret deriva de Roma, les nostres llengües, el castellà i el català, deriven del llatí. Tenim moltes connexions amb l'antiga Roma. Indubtablement, algú que llegeixi la part política de Maleïda Roma podrà traçar una gran quantitat de paral·lelismes entre la política de fa 2.000 anys i la política d'avui, perquè està clar que no hem canviat tant.

Per què aquest títol de Maleïda Roma?
Perquè Roma exigeix a Cèsar un sacrifici que ell no vol fer. Però prefereixo no revelar aquest sacrifici i que el lector el descobreixi quan llegeixi la novel·la.

"Encara em sorprenc quan trobo angles de la personalitat de Cèsar que desconeixia"

En el procés de creació de les seves novel·les, prefereix la documentació o el moment de l'escriptura?
El més espectacular sempre és trobar l'estructura i el moment de plasmar-la per escrit. Però he de dir que també hi ha moments de serendipitat especial quan descobreixes durant el procés de documentació algun element que et sembla fascinant i que no coneixies i que creu que els lectors tampoc. I aquests són també moments de gran emoció.

És el que comentava durant la presentació, "el que és desconegut del que és conegut".
Exactament és això. Jo conec moltes coses sobre Cèsar i encara em sorprenc quan trobo angles de la seva personalitat que desconeixia. I això em sembla fascinant.

Està en el procés d'escriptura de la tercera novel·la d'aquesta sèrie sobre Juli Cèsar. Quan la podran gaudir els seus lectors?
Doncs encara no tenim una data tancada, però sí que serà durant l'any 2025. Això sí, hem de tenir en compte que l'any té 12 mesos.

Fins ara havia compaginat la docència a la Universitat Jaume I de Castelló amb l'escriptura, però ha demanat una excedència. Per què?
Ha arribat a un moment en què és impossible compatibilitzar esdeveniments, viatges, promocions... Això requereix temps i no podia compatibilitzar-ho amb les classes, l'escriptura i el procés de documentació que requereix. Per això he demanat una excedència.

Hi tornarà a la docència?
Encara no sé si aquesta voràgine en la qual visc em permetrà tornar a una faceta de la meva vida, fer de professor, que sempre m'ha agradat molt i que crec que ha fet que les meves novel·les tinguin també un gran component didàctic.