La ciutat, però, feia anys que s'havia impregnat del que en aquell moment es va anomenar "Nasticmania". La febre pel club local es va fer notar especialment a partir del primer ascens a Segona A l'any 2001. Va ser un ascens efímer i que va portar moments per al record, com ara els partits contra l'Atlètic de Madrid -llavors a la categoria de plata- o la victòria a casa contra el Reial Madrid en l'eliminatòria de la Copa del Rei. Noms propis d'aquella etapa queden per al record dels aficionats granes: Lluís Miquel Ramis, Santi Castillejo, Bruno Saltor, Antoni Pinilla, Iván Pérez, Ángel Cuéllar o el mateix entrenador Josep Maria Nogués.
Mantenint l'ambició des de Segona B altre cop, el conjunt tarragoní ascendeix de nou i aquest cop s'hi consolida fins al punt que després d'un intent infructuós la temporada anterior, en la 2005-2006 arriba l'ansiat segon lloc, a dos punts del líder, el Recreativo de Huelva. 56 anys després -el Nàstic ja havia estat a Primera entre els anys 1947 i 1950-, Tarragona recuperava la seva posició entre els principals clubs del futbol estatal, gràcies a noms propis com Rubén Perez, Irurzun, Diego Torres, Abel Buades, Lluís Codina, entre d'altres. En una notícia de TV3, la celebració d'aquell ascens s'explicava així:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=cBbaFgdvkN0[/youtube]
Van ser prop de 800 els aficionats que es van traslladar fins a la ciutat andalusa per veure en directe l'ascens del Nàstic, mentre que milers ho van celebrar a la plaça de la Font amb pantalla gegant. El seguiment dels èxits del club en aquest format es va reproduir en altres temporades, com també la celebració damunt d'un autobús circulant per la Rambla Nova. Tot plegat era una època en què el club s'atrevia a muntar concerts a la Tàrraco Arena Plaça i al Nou Estadi per aglutinar el màxim de persones al voltant dels jugadors i el cos tècnic, una situació difícilment repetible en l'actual context de pandèmia.
Sota el comandament de l'artífex de l'ascens, Luis César, els grana no van poder aguantar, però, el ritme de la competició. Els fitxatges no van ser suficients i van estar pràcticament tota la temporada en posicions de descens, sense opcions a remuntar. Tot i amb això, la ciutat es va continuar bolcant i molts tarragonins malgrat la dinàmica negativa de l'equip s'acostaven al Nou Estadi per animar i, de pas, veure de prop les estrelles de la lliga.
En les següents temporades, el somni del retorn a la màxima categoria s'esfuma, fins al punt que el conjunt baixa i puja en diverses ocasions entre Segona A i Segona B i tan sols 10 anys després, la 2015-2016, és a punt d'aconseguir-ho, però perd en l'eliminatòria del play-off contra l'Osasuna. A la 2018-2019, el Nàstic baixa definitivament a Segona B i a punt està de fer-ho a Tercera l'any següent, però la plantilla aconsegueix salvar els mobles en la segona fase del campionat, que finalitza de manera abrupta a causa de la Covid-19. En aquesta darrera temporada, i a causa de la reorganització de les diferents competicions, el club es classifica per continuar disputant la tercera categoria, l'ara anomenada Primera RFEF, malgrat que no s'assoleix l'objectiu inicial, que és l'ansiat retorn a LaLiga SmartBank.

Aficionats del Nàstic, en una imatge d'arxiu. Foto: Helle Kettner