Espanya llença el consum elèctric del Camp de Tarragona durant un any

En tres dies, la xarxa estatal va perdre l'equivalent a la despesa d'unes 200.000 famílies a causa de la mala gestió dels equipaments

Publicat el 24 de maig de 2013 a les 12:53
\"\" Red Eléctrica Española (REE) és la propietària de gairebé la totalitat de la xarxa espanyola de transport de l'electricitat d'alta tensió. Foto: REE.

El sistema elèctric espanyol perd en tres dies l'equivalent a l'electricitat que usen les llars de tot el Camp de Tarragona durant un any. Entre els dies 28 de març i 1 d'abril es van perdre més de 637 GWh a causa d'una mala gestió dels equipaments que generen energia. Les fortes ventades van fer que molta energia eòlica es perdés perquè no es van aturar a temps altres centrals elèctriques com ara les nuclears o les de cicle combinat.

Es calcula que aquests 6 milions i escaig de kilowatts hora perduts equivalen al consum anual de 200.000 famílies. Si sumem la població de les sis comarques del Camp de Tarragona —Tarragonès, Baix Camp, Baix Penedès, Alt Camp, Conca de Barberà i Priorat— el resultat és de poc més de 650.000 habitants, que equivalen a les 200.000 famílies que tindrien energia de franc si la península Ibèrica estigués més ben connectada amb Europa energèticament.

Jaume Morron, gerent d'EolicCat, explica a TarragonaDiari que «la península Ibèrica és una illa energètica, que necessita una major connexió amb Europa». Aquest situació, combinada amb el fet que l'Estat té «un parc de generació elèctric obsolet i excessiu, fa que no siguem eficients energèticament».
 
Actualment la connexió amb França és aproximadament del 3% de la nostra capacitat de generació d'energia quan es considera que l'estat òptim ha de ser del 10%. Aquest lligam energètic, però, requereix la instal·lació de línies de molt alta tensió (MAT). Un exemple n'és la coneguda línia de Sentmenat-Bescanó-Baixàs, que, segons el govern espanyol, estarà plenament operativa de cara a l'any vinent.

Un altre element indispensable a l'hora de preservar l'energia generada són els sistemes d'emmagatzemament. Un exemple en serien les centrals de bombeig. Fa un any es va parlar de la instal·lació d'un d'aquests equipaments a la Fatarella (Terra Alta), però el temps passa i no hi ha novetats al respecte. Amb aquesta infraestructura l'energia sobrant es pot emmagatzemar aprofitant el moviment de l'aigua cap a un embassament superior per fer-la baixar quan sigui necessària.

La millora energètica de l'Estat i de les nostres comarques, però, no passa tan sols per la connectivitat o l'emmagatzemament sinó per no tenir un excedent tan gran de producció. Un pas per assolir-ho és el tancament dels generadors d'energia obsolets. Aquí s'inclourien les tres centrals nuclears que hi ha a Tarragona i també diverses centrals tèrmiques, en especial les que consumeixen carbó. Es calcula que, amb les centrals de cicle combinat i les energies renovables que ara hi ha en funcionament, el tancament de les nuclears tarragonines i de la resta d'Espanya es podria dur a terme immediatament.
 
Tarragona al mapa mundial de les energies renovables

Es calcula que al cap de l'any l'energia nuclear genera 53.000 GWh, mentre que l'eòlica arriba fins als 51.000 GWh. A Catalunya la implantació de l'energia eòlica encara no és tan forta com en d'altres zones de l'estat, però el nom de Tarragona podria situar-se dins del mapa energètic mundial si el projecte Zèfir arribés a bon port.

Aquesta iniciativa, impulsada per l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), es troba, si no aturada, sí alentida arran de la manca de recursos de les administracions i dels impediments d'entitats ecologistes com SEO/Bird Life, que veuen com el projecte posaria en perill les aus marines. «Empreses que estaven interessades en el projecte s'han endut els seus parcs eòlics a França, Bèlgica, Anglaterra o les Canàries», afirma Morron, «si l'Estat no hi fa res al final serà un altre país el que s'endurà els beneficis de ser pioners en un camp tant important com el de l'energia eòlica marina».

És més, SEO/Bird en el seu web «lamenta la pèrdua d'incentius per al desenvolupament de les energies renovables, malgrat la urgent necessitat de canviar el model energètic actual».

El secretari general d'Indústria del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme, Luís Valero, en la seva visita a Tarragona, ha defensat el decret que suprimeix les primes als nous projectes eòlics al·legant que «ens hem permès un sistema molt car i, a més, s'ha posat massa capacitat de renovables que ens costa molts diners i ara n'estem pagant les factures».

Si es fes realitat, la Zèfir Test Station seria una planta de recerca internacional per a l’assaig d’aerogeneradors marins en aigües profundes que s’ubicarià a la costa de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre) i es desenvoluparia en dues fases. La primera consistiria en la instal·lació d’un màxim de 4 aerogeneradors ancorats al fons del mar, a uns 3,5 quilòmetres de la costa, amb una potència total no superior a 20 MW, i la segona inclouria un màxim de 8 aerogeneradors flotants que s’instal·laran a uns 30 quilòmetres de la costa i que sumarien un màxim de 50 MW.