Els candidats d’Esquerra Republicana de Catalunya a les alcaldies de Tarragona i del Catllar, Pau Ricomà i Joan Diaz, s’han trobat al límit de terme entre les seves respectives poblacions, en el paratge entre Mas de Salort al Catllar i Mas de Rafel a Tarragona. Els boscos d’aquesta zona pertanyents al Baix Gaià i integrats en l’anella verda de Tarragona estan sent objecte d’una tala, que sota el pretext d’una gestió davant potencials incendis forestals, amaga una explotació per a la producció de biomassa que, diuen «els està deixant en un estat lamentable, alhora que es destrueixen o alteren els camins originals».

«L’empresa Monroyo està fent des de fa uns mesos una gestió forestal molt agressiva en aquesta zona, sense cap criteri científic de manteniment del bosc i basant-se només en criteris econòmics. I tot això està passant davant la passivitat dels ajuntaments de Tarragona i el Catllar. L’Anella Verda és el gran pulmó de Tarragona i l’Ajuntament està mirant cap a una altra banda, com ja va fer amb el Mèdol, amb una altra actuació molt agressiva, dient que era un terreny d’Abertis, quan aquests han de ser espais públics perquè en gaudeixi la gent», ha afirmat el cap de llista d’ERC-MES-MDC a Tarragona, Pau Ricomà, que considera que el govern socialista ha abandonat el projecte de l’Anella Verda i que la seva reactivació és una prioritat de la formació republicana en matèria mediambiental.

Per la seva banda, el seu homòleg al Catllar Joan Diaz, ha explicat que «les primeres tales van començar a les finques properes a Mas de Salort, i s’han anat reproduint a d’altres finques dels dos municipis properes a Mas Pastoret i Mas de Rafel». Díaz ha avisat que «la previsió és que en les properes setmanes i mesos es donin noves autoritzacions per continuar talant noves zones forestals». Malgrat disposar d’autoritzacions, els agents rurals han aixecat reiterades actes i sancions pels continus incompliments dels punts que marquen els permisos i la llei forestal de Catalunya, referents a la «suma importància des del punt de vista paisatgístic per a la comarca» o al fet que «no hi ha gestió forestal, sinó aprofitament, on preval el criteri econòmic». Apunten que s'estan tallant arbres de fins a setanta centímetres de diàmetre, quan el límit s'estableix entre trenta i quaranta.

A banda, la tala s'està produint en període de nidificació de les aus, i s'han desdibuixat camins originals després d'obrir-hi vials i pistes, s'han desmuntat marges de pedra seca, i tot plegat podria incrementar el risc d'incendi donat el major trànsit que hi podria circular.

Biomassa exportada a Itàlia per part d'una empresa aragonesa

Un dels fets més destacables és que l’empresa que està explotant els boscos és aragonesa, i que la biomassa extreta és íntegrament exportada a Itàlia on està subvencionada, de manera que el territori no se’n beneficia ni econòmicament ni en llocs de treball, tan sols pateix una pèrdua de la qualitat de la massa forestal.

Els candidats no s’oposen a l’ús de la biomassa sinó que opten per promoure una estratègia conjunta amb propietaris, les administracions implicades, activar plans d’ocupació, a efectes de que l’empresa que pogués executar les feines fos del territori, emprant gent de la zona  i aprofitant els recursos obtinguts (biomassa) en el mateix territori, compatible amb la conservació de l’entorn natural.