Un estudi alerta de l'alt consum d'aigua i renovables que suposarà l'hidrogen verd

L'estudi es basa en les localitzacions de projectes al Camp de Tarragona, Aragó, País Basc i Cantàbria

La indústria química a Tarragona aposta fortament per l'hidrogen verd de cara al futur.
La indústria química a Tarragona aposta fortament per l'hidrogen verd de cara al futur. | TarragonaDigital
08 d'abril del 2024

 

Una investigació de l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG), en col·laboració amb Ecologistes en Acció, alerta que el desenvolupament del mercat de l'hidrogen suposarà "un elevat consum d'aigua i energia renovable" per produir-lo, així com la implantació de macroindústries i la reproducció de pràctiques neocolonials.

L'estudi es basa en els impactes climàtics, socials, territorials i de gènere de quatre projectes estatals, el del complex petroquímic del Camp de Tarragona, el projecte d'hidrogen verd i el Catalina I d'Andorra (Terol, Aragó), el jaciment d'hidrogen geològic a Monzó (Osca, Aragó), el corredor basc de l'hidrogen a Muskiz (Biscaia) o el Besaya H2 a Torrelavega (Cantàbria).

L'informe inclou també el resultat del treball de camp fet per l'ODG al nord de Xile el novembre de 2022. Conclou que l'impacte dels projectes de producció d'hidrogen verd recau sobre les comunitats indígenes del Poble Chango, que perden biodiversitat a la costa per les dessaladores que abasteixen d'aigua els projectes d'hidrogen verd que s'hi instal·laran.

Sobre l'excés de renovables, l'informe fa menció al projecte d'hidrogen verd aragonès d'Andorra. L'antiga central tèrmica es convertirà en un electrolitzador de 15 MW de potència, però haurà d'anar acompanyat de 1.800 MW d'energia produïda per parcs renovables i dues plantes d'emmagatzematge en bateries. De de l'OGD i Ecologistes en Acció recriminen que el govern aragonès inclogui el projecte en el seu "Pla de Transició Justa", mentre "exporta la meitat de l'energia elèctrica que produeix, actualment".

Europa i la neocolonització

Les entitats recorden que Europa necessitarà 20 milions de tones d'hidrogen per satisfer la descarbonització. La meitat es preveu importar-lo de tercers països i l'ODG alerta que aquests acords d'importació "s'utilitzaran per establir noves relacions o consolidar les existents amb països del sud global, reproduint les pràctiques neocolonials que també ha dut a terme amb els combustibles fòssils". Xile en seria la prova. La Unió Europa ja "ha modernitzat l'acord comercial existent" per incloure-hi elements com l'hidrogen "i matèries primeres crítiques". 

Segons l'estudi, la UE destina "més de 25.000 milions d'euros" als diferents mecanismes de finançament per a projectes d'hidrogen i "les grans empreses energètiques i dels sectors que usaran l'hidrogen són les grans beneficiades".