El 25 de maig els tarragonins i tarragonines estem cridats a les urnes, com tota la resta de ciutadans de l’Estat. Els partits polítics van iniciar el passat divendres la campanya electoral a la recerca dels nostres vots amb el fantasma de l’abstenció més present que mai. Que la ciutadania està desencantada amb la classe política és un fet, però, que els mateixos partits ho semblin és, si més no, sorprenent.

 

No es pot dir que els nostres governants passin de les europees, però és evident que l’ímpetu que caracteritza les campanyes a les estatals, autonòmiques o municipals ha perdut fuetada en aquestes europees. Una mostra d’això és que, segons la darrera enquesta del CIS, només un 17% dels ciutadans de l’Estat saben el dia que han d’anar a votar.
 

I és que per una població acostumada a campanyes ocultes que duren mesos i mesos (només cal fer un cop d’ull a accions d’alguns candidats en l’àmbit municipal quan falta un any per a les eleccions), la parsimònia amb què s’han pres les europees la majoria de partits ens ha permès ignorar-les, tot i la seva importància. La mateixa enquesta reflecteix que prop d’un 67% dels ciutadans se senten poc o gens informats sobre els assumptes europeus, al mateix temps que un 76,5% reconeix que segueixen amb poc o amb cap interès les notícies sobre aquests comicis. Fins i tot, la clàssica enganxada de cartells a la Rambla Nova de Tarragona ha passat més inadvertida del que ens té acostumats.

Malgrat aquest «relax neuronal» que  polítics i maquinària mediàtica abans de la precampanya, no hem d’oblidar que prop del 70% de les decisions que afecten el nostre dia a dia es prenen en el marc de la Unió Europea i que enguany, per primera vegada, estarem triant els candidats a la presidència de la Comissió Europea amb el nostre vot.

És cert que si ja ens sembla insignificant el nostre vot en l’àmbit municipal, l’aportació individual en unes europees es pot considerar microscòpica, però en aquests comicis ens juguem molt més que tot això. El darrer «eurobaròmetre» apunta que sis de cada deu ciutadans de la UE se senten europeus i volen reforçar el seu sentiment de pertinença.

Saben que la ciutadania europea ens blinda d’alguns abusos que podria cometre el nostre estat. Però tots aquests europeistes ens enfrontem a un autèntic «cavall de Troia». Així és com va definir, en el marc del debat de candidats a Tarragona, Ernest Maragall (ERC-NECat) els partits d’ultradreta i feixistes que creixen amb força arreu de l’antic continent.

Menys de cent anys després que aquestes ideologies provoquessin la guerra més destructiva de la història de la humanitat i crims dignes de temps incivilitzats, les urnes poden tornar a donar-los poder per destruir una Unió Europea que ha comès i comet molts errors però que garanteix la democràcia i la llibertat dels individus que hi viuen d’una manera tan elevada que permet els antieuropeistes entrar a formar-hi part i destruir-la. Tenim clar que l’extrema dreta i el feixisme es mobilitzarà i la resta de forces polítiques, tant de dretes com d’esquerres, fan una crida a la ciutadania perquè eviti amb el seu vot el creixement d’aquest mal recurrent.

Un mal que ha guanyat adeptes amb la crisi econòmica que castiga des de fa anys els països del sud d’Europa i amb la mala gestió que n’han fet els governs estatals i europeus. Per aquest motiu, sembla que les eleccions d’aquest 25 de maig tindran un component ideològic molt més elevat que les de fa cinc anys. Les dretes i les esquerres es posicionen a favor i en contra de la tasca feta per la troica i porten la seva campanya per camins més continuistes o trencadors.

 

Les europees com a plebiscitàries
 

A Catalunya, i per extensió a la resta de l’Estat, aquestes eleccions tenen un afegitó, fruit del procés sobiranista que estem vivint. Les forces unionistes i les que estan a favor del dret a decidir han decidit treure profit del tema de l’any per fomentar la participació d’una ciutadania que «passa bastant d’Europa». Les més beneficiades d’aquesta utilització i polarització dels comicis europeus es preveu que seran les més radicals (o amb un posicionament més clar).

De moment, segons la darrera enquesta publicada en l’àmbit català pel Periódico de Catalunya, ERC-NECat podria guanyar per primer cop des del restabliment de la democràcia unes eleccions en l’àmbit català. Les enquestes li fan disputar aquesta victòria amb CiU, que pateix una davallada de vots moderada al costat de la tercera força que podria obtenir el triomf a Catalunya, el PSC, al qual se li pronostica una caiguda espectacular. ICV, dins del bloc dels partits a favor del dret a decidir però amb les polítiques socials com a leitmotiv del seu programa, també creixeria segons els sondejos. I la CUP, que ja va decidir no presentar-se, trauria un 2% dels vots. La candidatura independentista recomana als catalans que s’abstinguin o que votin opcions independentistes confrontades amb la Unió Europea i el seu projecte «al servei del capital i dels estats, que defensin la independència dels pobles i un nou model social i econòmic socialista, feminista i ecològic».

El PP, al capdavant del front unionista, també ha fet del debat català el seu eix mediàtic al país. Alícia Sánchez-Camacho visitava Reus el proppassat divendres dient que «cada vot al PP fa que el projecte separatista de Mas s’allunyi més».

En terra de ningú dins d’aquest debat sobiranista el PSC centra la seva campanya en l’aposta per les polítiques socials i lamenta que PP i CiU «segrestin les eleccions europees per convertir-les en un assaig de les plebiscitàries», en paraules de Pere Navarro. A diferència d’ICV, el PSC no ha vist o no vol veure que el debat català pot ser un punt més del programa electoral amb el pes específic que després li vulgui donar cada partit. Sigui com sigui, PP i PSC patirien una baixada important a Catalunya, on Ciutadans sembla que no trauria representació.

Decisions de la UE que afecten al nostre dia a dia

 

Resultats al Camp de Tarragona el 2009

El passat 2009, el PSOE va guanyar les eleccions al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre amb el 34,82% de vots, 67.893 per darrere de CiU que va aconseguir el 23,60% de vots (39.032). El Partit Popular, amb l’Alejo Vidal Quadras de VOX al capdavant aleshores, va aconseguir el 19,27% de vots, uns 38.000. ERC, juntament amb d’altres partits nacionalistes d’arreu de l’Estat, va aconseguir a les nostres comarques 20.837 vots, un 10,69% dels sufragis. ICV va aconseguir un 3,83% dels vots i Iniciativa Internacionalista, un partit de l’esquerra abertzale que va tenir el suport públic de la CUP, va aconseguir el 0,88% de vots. En aquestes eleccions Esquerra es presenta sola, sense els partits nacionalistes bascos i gallecs que s’han sumat a la candidaruta Els pobles decideixen, amb Bildu i BNG.