El proper 28 de maig, la CUP arriba als comicis amb l'experiència de govern de mig mandat. Ho van fer després de mesos de negociacions i que van acabar provocant la marxa d'En Comú Podem de l'executiu. La coalició amb ERC i Junts per Tarragona els ha fet menjar molts "gripaus", tot i que mantenen que amb "els que van desballestar la ciutat" -referint-se al PSC- no hi voldran pactar mai.
- Quin balanç fa la CUP d'aquests darrers 2 anys a govern?
- Molt positiu. No només com a govern, també dels 2 anys que vam ser a l'oposició, perquè vam condicionar moltes partides pressupostàries que un cop vam entrar a govern vam acabar d'executar. Creiem que va ser un pas molt natural, perquè vam poder desplegar les polítiques d'habitatge que creiem necessàries. Evidentment, amb una CUP en minoria dins d'un govern en minoria, hem tingut un marge de maniobra limitat. Considerem que hi ha molta feina a fer i per això diem que som l'esquerra alternativa municipalista i combativa per posar a la centralitat les polítiques municipals d'allò que necessita la major part de la població i defugir d'aquests macroprojectes faraònics que malauradament patim a Tarragona i que ens hipotequen. En 2 anys hem demostrat que som capaces d'assumir responsabilitats i que hi ha una manera de capgirar les polítiques des d'una vessant social.
- La CUP tem que si canvia el govern algunes de les polítiques ja iniciades es reverteixin?
- Evidentment, no sabem si tota aquesta feinada tindrà continuïtat. Nosaltres diem que no s'entendria que les partides per a l'ampliació del parc públic d'habitatge no estiguessin fixes al pressupost municipal any rere any. Qui no ho plantegi està contribuint a la violència del sistema que fa que la gent no tingui garantit aquest dret.
- La situació de degradació dels habitatges a barris com ara Campclar o la Part Alta, entre d'altres, és reversible des de l'Ajuntament o bé encara que la CUP governés amb majoria absoluta això no es podria resoldre?
- Campclar és un dels màxims exponents que representa la perversió del sistema. La Generalitat té la competència en matèria d'habitatge i és propietària de la major part dels pisos de les anomenades cases de colors. De manera deliberada, està eludint la responsabilitat, amb situacions que podríem titllar d'infrahabitatge.
[municipalsinformacional]
- Perquè no els surt a compte. És així?
- En una reunió amb Carles Sala, que és qui portava en aquell moment la direcció general, ens va arribar a dir que no sortia a compte invertir aquí perquè als quatre dies es vandalitzava. El que nosaltres vam plantejar és una solució integral perquè el problema és polièdric, evidentment no pots només rehabilitar els espais quan darrere no hi ha un pla de treball amb totes les complexitats que s'estan vivint per part de la comunitat que viu aquí. La Generalitat va dir que l'Ajuntament havíem de liderar aquesta proposta i l'any passat vam enviar una proposta per escrit. La resposta de l'Agència Catalana de l'Habitatge va ser que concorrerien en una línia de fons europeus per poder rehabilitar i fer actuacions en matèria d'eficiència energètica en el seu propi parc. Però nosaltres volíem anar més enllà i aquí malauradament ens topem amb un mur.
- Què passa quan hi ha alguna cosa a arreglar de manera urgent?
- La setmana passada vam estar reunides amb veïnes de Campclar perquè hi ha problemes de salut pública, de manteniment del clavegueram, una mancança que ve des del primer moment en què es va plantejar l'urbanisme de tota aquesta zona. Amb els problemes que tenen, els veïns avancen els diners i la Generalitat paga tard. Ara l'Ajuntament farem una actuació d'emergència per resoldre un problema imminent que tenen, però és un tema estructural i aquí la Generalitat no ha invertit el que toca, només cal passejar pel barri.
- En aquesta campanya s'està parlant molt d'ocupacions i a Campclar hi ha bastants pisos ocupats. Fent-los fora i evitant futures ocupacions s'arreglaria la situació que es viu al barri?
- No, hi ha d'haver prou habitatge públic per donar resposta a totes les famílies vulnerables i a tota la gent que no s'ha pogut pagar un habitatge. Nosaltres, quan parlem de seguretat, parlem de la seguretat de viure bé, i això passa per tenir pa, sostre i treball. El sostre ens pot arribar a costar sis anys del nostre salari, la qual cosa és demencial. Aquí, l'Agència Catalana de l'Habitatge ha emès ordres de desnonament a usuàries de Serveis Socials, quan l'administració pública és la que ha de garantir aquest dret fonamental, i no només això sinó que des de la Mesa d'Emergències se'ns ha enviat una carta a tots els municipis que, donada la situació de manca d'habitatges per part de la Generalitat, passava la pilota a la teulada dels municipis per a què tots els informes favorables de la Mesa d'Emergències de gent que està tenint ordres de desnonaments siguin les administracions locals les que busquin una resposta habitacional per aquestes famílies. Això demostra que la Generalitat no està tenint les partides en matèria d'habitatge per donar resposta al país.
- I l'Ajuntament què hi pot fer?
- L'Ajuntament de Tarragona estem fent un esforç pressupostari similar al que ells fan. Des que al 2015 es va aprovar la llei de tanteig i retracte, la Generalitat ha comprat aquí a Tarragona 180 habitatges. Nosaltres amb 2 anys n'arribarem a comprar gairebé 40. La Generalitat ens informava d'unes subvencions perquè els municipis busquessin en el mercat privat habitatges per a les famílies vulnerables. Primer, no tenim garantit fins quan funcionaran aquestes subvencions. Després, se'ns demana que siguin lloguers per sota de 600 euros, que qualsevol persona que estigui buscant pis a Tarragona sabrà que no és possible trobar gaires pisos per aquest preu. I, tercer, el mercat privat és completament classista. S'hauria de veure quins propietaris estarien disposats a tenir als seus pisos usuaris de Serveis Socials, sobretot quan tenim una ciutat que té molt poca oferta de lloguer, tenim més oferta de pisos turístics que no pas de lloguer regulat. Tot plegat ens sembla un insult a la població, és una evidència que la Generalitat no és coneixedora de la realitat que estem patint.
- La CUP ha criticat que el PSC tan sols impulsés un centenar d'habitatges de protecció oficial durant tres mandats. Quin seria l'objectiu fins al 2027, en cas que es continués a govern?
- Molts dels habitatges de protecció oficial que va impulsar el PSC eren de venda i alguns, com ara a Rodolat del Moro, eren unifamiliars. Els pisos que es van construir al costat del Saavedra també eren de venda, són pisos que tenen una protecció de determinats anys i aquesta desapareix. Llavors, trobem situacions kafkianes com l'últim pis de tanteig que vam adquirir, que l'havia construït el Servei Municipal d'Habitatge i que havia perdut la protecció oficial, per un preu que no havia de tocar. Nosaltres estem comprant habitatge que mai marxarà perquè és de lloguer. La situació d'emergència habitacional és tan bèstia que tot i tenir aquesta inversió brutal que mai s'havia donat a la ciutat tots els pisos estan donant resposta a usuaris de serveis socials per l'allau de desnonaments que estem patint. M'agradaria saber, si no estigués la CUP i no s'estiguessin comprant aquests habitatges, en quina situació ens trobaríem.
Eva Miguel, alcaldable de la CUP a les eleccions municipals de Tarragona el 28 de maig. Foto: Josep M. Llauradó
- Encara en matèria de seguretat, hi ha formacions que reclamen més càmeres de videovigilància i precisament en l'actual mandat se n'han posat en diferents zones de la ciutat. Què en pensa la CUP?
- No és una política que veritablement doni resposta als suposats problemes de seguretat, volem trencar aquest discurs, que ve i alimenta el discurs d'odi de l'extrema dreta. Evidentment quan vam entrar a govern vam fer un acord programàtic molt extens i hi ha coses que no van quedar blindades i una d'elles és aquesta precisament. Quan estàs en minoria, així de clar, són gripaus que ens hem menjat, perquè si haguéssim estat en majoria no ho haguéssim plantejat mai. Tots els estudis, i si no mirem a Londres, demostren que la implantació de càmeres de videovigilància no fa baixar les ràtios de furts i, a banda, pensem que l'ampliació d'efectius policials als carrers tampoc pensem que sigui la resposta necessària. Continuem dient que la ciutat si alguna cosa ha de garantir és que quan les dones, les persones racialitzades o GSD, surtin al carrer, no pateixin atacs d'odi. El pressupost en matèria d'igualtat hauria d'anar destinat a garantir polítiques efectives i fer campanyes amb cara i ulls, i que no es dediqués únicament a fer un festival. Hi ha molt marge de maniobra, però no estem en una situació d'inseguretat. S'han de crear comunitats fortes, espais de diàleg i una ciutat amb un urbanisme feminista.
- Sobre urbanisme, ja que aquest serà un mandat marcat pel debat del POUM, quin és el model de creixement de la CUP?
- Nosaltres quan parlem de créixer parlem de créixer en qualitat de vida. A Tarragona s'ha optat pel formigó i per la situació d'emergència climàtica que estem vivint necessitem crear espais verds, refugis climàtics, etc. Tenim un parc d'habitatges degradat, una població molt envellida, i les dades demogràfiques no donen un creixement exponencial. Amb els pisos i solars buits estaríem donant ja resposta a aquest creixement dins de l'escenari més optimista. Un POUM ha de plantejar evidentment altres escenaris de creixement, però no compartim trinxar l'Horta Gran. Precisament, hem de caminar cap a la sobirania alimentària i hem de fomentar la diversificació de l'activitat econòmica i plantejar un parc agrari.
- Però les altres formacions diuen que s'han de construir pisos perquè la gent marxa.
- Incasòl té sòl aquí a Tarragona i ni recordem quan va ser la seva última promoció d'habitatge a Tarragona, també tenim el parc de la Sareb, que hem estat en converses per arribar a un encaix a tres bandes per recuperar aquests habitatges per tenir lloguers socials. Si el nou POUM ha de fer alguna cosa és blindar l'Anella Verda, Blava i Groga. Perquè és l'oportunitat perfecta per tindre plans especials i de gestió, que per una banda preservi l'entorn natural, i el blindi de futurs parcs eòlics, fotovoltaics, etc. Hem de canviar l'òptica.
- En política mediambiental, a banda de la renaturalització del riu Francolí i del desmuntatge de l'estructura de la platja del Miracle, que s'entén que ja està assegurat amb els fons Next Generation, la CUP planteja algun altre projecte per al proper mandat?
- En aquest ajuntament som especialistes en deixar perdre subvencions, s'ha de fer molta feina encara. També estem molt satisfetes que l'estudi de la qualitat de l'aire s'ha licitat i aviat la mesa de contractació es reunirà per adjudicar-lo. Almenys el mandat que ve serà el de la materialització de tot el que hem anat construint des de la regidoria de Medi Ambient. Pel que fa a la renaturalització del riu, hem obert converses amb el Port perquè no es quedi en l'espai que és competència de l'Ajuntament, sinó que vagi fins a la desembocadura mateixa, que és dins dels terrenys de l'Autoritat Portuària. A banda d'això, pensem que queda molta feina a fer perquè la renaturalització del riu no serà una realitat fins que el rack de Repsol no marxi d'allà.
- Una de les propostes és municipalitzar EMATSA.
- EMATSA és una empresa mixta que té una data de caducitat. Quan parlem de sobiranies, nosaltres parlem de recuperar serveis públics 100%, i aquí es pot parlar d'EMATSA, però també del contracte de la brossa, del servei d'atenció domiciliària...
[municipalsinformacional2]
- Pel que fa al contracte de la neteja, quins passos creu la CUP que s'haurien de fer en el següent mandat per començar a plantejar-ne la internalització?
- Tenim d'exemple l'estudi que es va encarregar a Reus, que determina que si es prestés de forma directa el servei es podria arribar a un estalvi mínim d'un milió d'euros. A Tarragona mai s'ha tingut la voluntat d'internalitzar aquest servei, la prova està en què mai s'han començat a estudiar quines passes cal donar perquè això fos factible en algun moment. Tenim diversos problemes: el gran nivell d'endeutament de l'Ajuntament, i que la nau, la maquinària i la infraestructura hauria de comprar-se. El nivell d'inversió que suposa, amb un crèdit, hipoteca del tot qualsevol altra mena d'inversió a la ciutat. Per tant, al nou contracte de la neteja s'ha plantejat que la nau es munti en instal·lacions municipals. Quan marxi, tindrem aquesta infraestructura.
- S'ha parlat molt del control del contracte. Quina finalitat hi ha, darrere d'això?
- Que només es pagarà pel servei prestat. Si mirem l'informe del Tribunal de Comptes de Catalunya, que crec que és de 2021, el que explica és que la major part de contractes de ciutats grans compten amb una nul·la fiscalització i que dels poquets que es controlen 6 de cada 10 no penalitzen absolutament cap incompliment de l'empresa. La fiscalització també ens servirà a nosaltres per tindre un aprenentatge, aquí a Tarragona el problema que tenim és que desconeixem a nivell municipal com està funcionant el contracte de la brossa.
- Ni tan sols estant a govern es pot fer aquest control?
- No, perquè tal com està fet aquest contracte és impossible de fiscalitzar perquè l'empresa menteix, des del punt de vista de quin és el preu real dels serveis que dona. També, quan demanes un llistat de subrogació del personal i te l'inflen i no tens un control de quina gent està en plantilla. Aquest és el nivell de desgavell, quan estem parlant del contracte més milionari que té l'Ajuntament de Tarragona.
- Rubén Viñuales reclamava fa només quatre anys un major control en el contracte de la neteja. No pot ser un aliat en el següent mandat?
- No, perquè aquí tenim tota una estructura, el PSC, que ja sabem quins són els seus postulats. Tenim Sabadell com a exemple, totes les intervencions al ple per part de la senyora Sandra Ramos, i veiem que aquí hi ha una connivència total i absoluta per garantir els guanys i privilegis adquirits durant prop de 20 anys per part de Fomento. Viñuales en debats electorals ens va felicitar a la CUP per portar a fiscalia el contracte de la brossa. I després hem vist el senyor Viñuales en actes dubtosos, sopars, en què el president del comitè d'empresa diu que és "un dels nostres". El canvi de jaqueta implica blindar aquesta pudor del negoci de la brossa.
- Entre les propostes de la CUP, hi ha teixir comunitat i fomentar l'ús de la llengua catalana. Com es preveu fer, això?
- Considerem que no estem treballant prou a nivell comunitari el foment de l'ús de la llengua, hem de blindar encara més adreçar-nos a la població en català. S'ha de fer encara més feina de caràcter intern, de conscienciació i formació. I quan parlem de teixir comunitats fortes ens referim a enfortir la xarxa de centres cívics. Totes les dades ens diuen que som en una situació molt crítica en el català. En educació, creiem que s'han de fer més campanyes, s'ha de treballar més amb el jovent, en l'ús social de la llengua, i aquí tenim molt de camí per recórrer. Hem de poder aplicar una política lingüística a nivell municipal que faci de Tarragona un referent, un bastió, de la defensa de la llengua catalana.
Eva Miguel, alcaldable de la CUP a les eleccions municipals de Tarragona el 28 de maig, amb els blocs de colors de Campclar de fons. Foto: Josep M. Llauradó
- Quina és la proposta estrella de la CUP per aquesta campanya?
- Primer de tot, creiem que manca un catàleg de les Grans Runes, per tenir-les clares, i sobre aquest catàleg cal mirar els serveis que té cadascun dels barris, i decidir què cal col·locar en cadascun d'aquests espais. Amb el Banc d'Espanya, creiem que no s'ha tingut la temprança d'aturar màquines i redirigir la situació, precisament perquè ens manca aquesta diagnosi.
- La CUP ha parlat de Ca l'Ardiaca. Què hi hauria d'anar?
- Ca l'Ardiaca és un espai patrimonial que està en perill, que totes les propostes que s'han posat damunt de la taula passaven per un hotel de cinc estrelles i no creiem que s'hagi d'anar per aquí. L'administració tenim el deure d'expropiar Ca l'Ardiaca i posar-la en solfa. Dins hi ha unes pintures gòtiques que són d'un valor incalculable, hi ha molt pocs exemples d'aquest nivell de patrimoni medieval. I creiem que la Part Alta precisament necessita espais de dinamització, de trobada. Nosaltres hem aconseguit desencallar l'Antic Ajuntament com a centre cultural i necessitem més espais que siguin per als veïns i veïnes de la Part Alta i no per fomentar aquest turisme que està gentrificant la Part Alta i que l'està convertint en un parc temàtic.
- Seria un centre cívic?
- Nosaltres el que diem és fer-lo públic i mirar quina necessitat imminent té el barri per poder donar resposta al dia a dia de la gent que hi viu. És aquí on nosaltres parlem de radicalitat democràtica i empoderar la població, i no tractar-la de manera absolutament paternalista per part de l'administració local. Sí que considerem que els pisos del Teatre Metropol, que evidentment s'ha de consultar a la població per si ho veu adequat, s'haurien de rehabilitar i desenvolupar-hi una escola municipal de teatre. Seria una conjunció molt interessant i que també estaria donant resposta a tota aquesta xarxa de talent que tenim a la ciutat amb grups de teatre jove i professionals que moltes vegades han de marxar perquè no troben un espai per poder desenvolupar de manera creativa totes les seves propostes.
- Sembla que durant la campanya hi hagi un pacte de no agressió amb ERC. És així?
- Amb els nostres socis de govern hem tingut en alguns moments una relació tensa, perquè hi ha contradiccions i models de territori o econòmic que no compartim. Un exemple on no hi ha entesa és a nivell turístic, aquí nosaltres no entenem per què no ha estat possible en els dos anys que hem estat a govern tirar endavant una regularització i una moratòria de pisos turístics, quan per a nosaltres era una cosa prioritària.
- Quina ha estat la resposta d'ERC?
- Se'ns va dir que era necessari fer un estudi, que es va encarregar a la URV i que considerem que dona unes xifres molt alarmants però que ni de lluny són un reflex de la ciutat, ja que s'agafa com a font el portal d'Airbnb. Sabem que Airbnb va tenir una sentència judicial per la qual se li vetava anunciar pisos turístics que no tinguessin llicència. Llavors, desconeixem quants pisos turístics sense llicència estan en actiu ara mateix a la ciutat. A la Part Alta hi ha una oferta molt més elevada de pisos turístics que no pas de lloguer regular i contínuament veiem com hi ha rehabilitacions de blocs sencers que van tots per habitatge d'ús turístic. L'estudi no donava una fotografia real, estarà caduca cada vegada que es publiqui l'estudi perquè continuen proliferant. Per això sempre hem tingut aquesta fricció amb l'equip de govern per dir: "Ja o què?". Lamentem aquesta manca de determinació, creiem que haurien d'haver estat molt més valents. Creiem que és factible plantejar una moratòria perquè la sentència de Palma ens dona un precedent, ja que diu que mentre s'estigui expulsant la població és lícit plantejar una moratòria. En el cas de Tarragona, sobretot a la Part Alta i el centre, és necessària, i està lligada a un pla especial que acabarà dictaminant la densitat per barri, els barris que han d'acabar sí o sí blindats, i on sí que es podrien plantejar llicències. Donada la situació en la que estem, creiem que s'hauria de blindar amb el nou POUM, perquè veiem que totes les modificacions d'ordenances que s'estan impulsant arreu del territori acaben sent impugnades. El sistema protegeix més el negoci privat que l'interès públic i la garantia de drets.
- També hi ha hagut friccions amb ERC amb la Vall de l'Hidrogen.
- No creiem que això sigui el futur de la indústria, no entenem que la transició energètica passi per garantir que la indústria continuï produint les mateixes quantitats, els mateixos productes i fomentant el mateix consum. La indústria química genera productes i subproductes de materials que no són gens sostenibles. Hauríem de reformular quins productes volem que s'estiguin produint a la vora de casa nostra, que aquests en els seus processos no siguin perillosos, i que els residus que generin no facin mal al medi ambient. Aquí es parla molt de l'Hidrogen Verd, però la indústria química necessita més de 36 hectòmetres d'aigua per funcionar, dels quals 16 es llancen al mar, que no són capaços de regenerar ni reutilitzar. L'hidrogen, que encara necessitarà més trinxament del territori, més quantitats d'aigua, això és sostenible?
- Quina alternativa hi ha, doncs?
- Per què no plantegem una indústria de reciclatge de metalls? Que també és un gran problema que tenim en la societat actual, amb uns objectes que passen per l'explotació del sud global. I ningú s'està plantejant unes plantes de reciclatge de metalls. I, a banda, aquí tenim unes multinacionals que no estan arrelades al territori que en qualsevol moment, quan no els surti a compte o vegin que poden explotar millor els treballadors o l'espai amb lleis que no els piquin tant la cresta, marxaran sense cap mena de complexe. Són qüestions que no s'estan afrontant amb la profunditat i la seriositat que mereix i no passa per abocar diners públics a descarbonitzar la indústria, perquè no tan sols és aquest el problema, és preguntar-nos el que s'està produint, com s'està produint, i quin futur ens espera en aquest sentit.
- Tot i així, un cop passades les eleccions, la CUP repetiria govern amb ERC?
- Totes les decisions del grup municipal es debaten en assemblea. Nosaltres anem a les eleccions a treure el millor resultat possible i anirem analitzant cada context. El que sí que està claríssim és que tenim unes línies vermelles que passen per no afavorir cap aliança amb l'extrema dreta i que no tornin a governar aquells que van desballestar aquesta ciutat. I, sobretot, posem per davant de tot el programa.
- No afavorir cap aliança amb l'extrema dreta implica un cordó sanitari i fins i tot pactar amb altres formacions per tal que aquestes altres formacions no acabin pactant amb Vox?
- Una cosa és la investidura i l'altra els posteriors pactes de governabilitat. El que tenim claríssim és que no fem un xec en blanc a una entrada a govern sinó que donada la situació de triple crisi sistèmica -ecològica, econòmica i social- ha de quedar molt clar què és el que farà aquest Ajuntament en aquests propers quatre anys. I això passa per blindar drets, per una diversificació econòmica, per moltes qüestions que caldrà veure si compartim. I la CUP serà allà on pugui desplegar el seu programari polític.
- De les 13 llistes que es presenten a les eleccions a Tarragona, només 4 tenen caps de llista dones. Quina explicació té, això?
- No entenem que ERC, en tots els anys que s'ha presentat a les municipals, si ens hi fixem, els que perduren en el temps sempre són els homes, i les dones van canviant. Dins d'ERC tenen un capital femení molt potent i no entenem per què no li donen el protagonisme que es mereix. Al mandat anterior tenien companyes molt potents al capdavant d'accions d'ERC i malauradament no continuen. Quant al PSC, el mateix: les figures femenines del PSC són molt potents. Sandra Ramos, tot i no compartir el seu ideari polític, és una dona que ha pres una decisió de donar la cara per un projecte amb tot el que comportava després de tots els anys de mandat del PSC, i que ha hagut de ser ferma defensant un projecte polític durant quatre anys perquè després vingui un nouvingut i acapari tot aquest protagonisme, la qual cosa ens deixa evident quina és la perspectiva de política feminista que té el PSC. I el que ens sobta absolutament del tot són les companyes d'En Comú Podem. Que el número 1 i el número 2 siguin homes, d'una formació que es fa abanderada del feminisme, doncs ens sobta molt, quan tenen companyes que tenen taules bastant potents per capitanejar un projecte que diuen que és col·lectiu. En aquestes formacions, donada la trajectòria i coneixent les companyes que en formen part, sobta molt i no ho entenem.
