El Port de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l'empresa IBER han iniciat un nou projecte d'excavació arqueològica a la zona meridional del poblat de La Cella, situat a Salou. Les tasques, que compten amb un pressupost de 38.910 euros més IVA, començaran el mes d'agost i es preveu que durin uns cinc mesos.
L'equip d'experts, dirigit pel Dr. Jordi Diloli de la URV i l'arqueòleg Ivan Cots d'IBER, treballarà sobre una superfície de 557 metres quadrats ubicada en terrenys portuaris prop de l'àrea que ja ha estat excavada per l'Ajuntament de Salou. Els investigadors esperen confirmar diversos descobriments realitzats en les excavacions que ja s'han dut a terme al jaciment des de l'any 2010.
Els treballs s'iniciaran amb una fase de neteja i desbrossament del sector, que tindrà una durada aproximada d'una setmana. Després, es procedirà a l'excavació d'aquest mateix espai amb un gruix mitjà de 35 centímetres durant un període de 35 a 40 dies laborables. A més de documentar fotogràficament les estructures arqueològiques descobertes, també s'aixecarà la seva planimetria en format digital.
Estudiar a fons un jaciment únic a Salou
Els materials arqueològics trobats seran netejats i catalogats, i es realitzaran estudis per determinar la seva tipologia, cronologia i altres dades rellevants. Entre les analítiques previstes, s'inclouen estudis de ceràmica per identificar el seu contingut. Aquesta línia de recerca, liderada pel Dr. Diloli a través del Grup de Recerca Seminari de Protohistòria de la URV (GRESEPIA-URV), ja ha permès identificar restes de vi en alguns recipients, suggerint la seva producció al lloc.
La campanya d'excavació preveu uns 44 dies laborables, amb l'objectiu de descobrir noves restes arqueològiques i documentar els àmbits delimitats. Un cop finalitzades les excavacions, l'equip elaborarà una memòria final en un termini de 15 dies laborables.
Ampliar el coneixement sobre el poblat de La Cella
Aquesta intervenció arqueològica permetrà ampliar el coneixement sobre l'origen i funcionament del poblat de La Cella. Entre les hipòtesis a confirmar, hi ha les característiques urbanístiques de l'assentament, que s'havia fundat amb un sistema de distribució de terrenys a través de quadrícules, així com la naturalesa d'un edifici que aparentment no tenia un ús habitacional.
Una altra qüestió a investigar és la identitat dels fundadors del poblat i si la iniciativa de crear una ciutat d'aquest tipus era local o provinent d'altres cultures, com ara la grega o la cartaginesa. Un cop completades les excavacions, l'equip realitzarà una documentació fotogràfica detallada de les estructures descobertes, amb l'objectiu de crear models 3D que puguin ser útils per a la seva futura conservació i socialització.
La Cella és un jaciment únic a la península Ibèrica, amb una cronologia que s'estén des del segle IV a.C. fins al segle III a.C., i és considerada una ciutat comercial amb influències iberes, gregues i púniques. La seva ubicació estratègica entre Tarrakon-Kesse i el Cap de Salou la va convertir en un important port de transacció de la Mediterrània, establint connexions comercials amb altres assentaments rellevants de la regió.