Ferran Bel, reelegit alcalde de Tortosa, és el cap de llista per Tarragona de la candidatura de Convergència al Congrés espanyol aquest 20 de desembre: Democràcia i Llibertat. Ebrenc orgullós, es molesta pel sol fet de dubtar que no hi hagi altres motius -com la manca de lideratges a CDC al Camp de Tarragona- perquè un tortosí encapçali aquesta proposta sobiranista a la demarcació. 

Quan es tracta de qüestions conflictives, com ara el paper de Josep Poblet a la Diputació o les negociacions amb la CUP, intenta tornar ràpidament a la campanya electoral. El seu programa, molt centrat en el procés i en la reivindicació d'inversions al territori per tal de generar ocupació, assegura que no serà difícil d'aplicar, ja que a Madrid, si res no fa canviar els plantejaments de les formacions majoritàries, creu que s'hi governarà en minoria i, per tant, els aniran a buscar per pactar. 

—Quines són les propostes més destacades de Democràcia i Llibertat de cara a aquest 20 de desembre?
—L'eix vertebrador és que anem a defensar a Madrid els resultats del 27 de setembre, la resolució del Parlament i, per tant, ens comprometem a ser la veu del Parlament de Catalunya a les Corts espanyoles. A la vegada, també ens presentem amb un programa que estableix una sèrie de mesures en l'àmbit de les infraestructures, la política econòmica, fiscal, relacions laborals, els temes mediambientals que, d'alguna forma, els plantegem nosaltres per al nou Estat però mentre aquest no sigui una realitat és el programa que ens comprometem a implementar en tota aquella legislació que vagi arribant al parlament espanyol. Segona gran prioritat: creació d'ocupació. I per crear ocupació s'ha de crear riquesa, i a la demarcació va vinculada a resoldre el dèficit d'infraestructures. No és raonable que tinguéssem un ample de via no adaptat a la resta d'Europa, no és raonable que entre Tarragona i l'Ebre tinguéssem una sola via de comunicació, no és raonable que el tercer fil no estiga resolt, l'N-340... Per a crear riquesa s'han de tindre unes infraestructures competitives, l'A-27 està paralitzada sense cap projecte de continuïtat amb la qual cosa és una autovia per connectar Valls i Tarragona, que per si mateix ja està bé, però per donar sortida a tota la producció del camp de Lleida a través del Port de Tarragona continua sent inviable, igual per a ser un punt de sortida per a les mercaderies del Port de Tarragona. Un altre tema que també és molt important: costos energètics. Som de les províncies més importants d'energia elèctrica i la paguem molt cara, això tampoc no és de rebut. I, després, tota una sèrie de mesures relacionades amb mantenir i incrementar la cohesió social, que ha estat un eix fonamental en els últims anys. La cohesió es manté gràcies a la immersió, un model d'èxit que ara mateix està sent boicotejat. A la sanitat, als serveis socials, l'aplicació de la llei de dependència que l'Estat només està finançant el 17% quan ha de finançar el 50%, respecte a la nostra llengua i a la nostra cultura, al sistema esportiu d'aquest país que també forma part de la cohesió social...

—Totes aquestes mesures són més pròpies d'altres moments. Amb el context actual de ruptura o de desconnexió entre l'Estat i Catalunya, quin marge de maniobra hi ha per fer que hi hagi més inversió de l'Estat o respecte a les decisions del Parlament? 
—Tindrem el marge de maniobra que el poble ens vulgui donar. Si tenim poca representació, tindrem poc marge de maniobra, si tenim més representació tindrem més marge de maniobra. Entre altres coses perquè esta menys representació de Democràcia i Llibertat acabarà sent més representació de Ciudadanos, del PSOE, del PP, inclús de Podemos, que té un altre discurs en la forma però que en el fons acaba sent el mateix. Mentre formem part de l'Estat espanyol, nosaltres hem de tenir la veu més alta que mai per exigir-li al govern espanyol les seves obligacions aquí.

—Però en tot cas ara mateix no es preveu que els partits sobiranistes precisament entrin en cap pacte de govern o d'estabilitat a Espanya, ans el contrari. Com s'aconseguirà tot això?
—L'aritmètica parlamentària farà que segurament no hi hagi cap majoria estable. Els pactes d'estabilitat que es feien tant per part del PP com per part del PSOE segurament això desapareixerà. Hi haurà un govern en minoria, si ningú està enganyant amb els plantejaments inicials. L'experiència dels últims quatre anys ens diu que no és el mateix un govern en minoria que un govern en majoria, encara que sigue de diferents colors.

—Els partits més grans ja han dit que després del procés la seva relació amb els sobiranistes no serà la mateixa.
—No serà la mateixa, però quan necessiten els vots ja veurem com serà la mateixa. N'estic segur, perquè fins i tot aquests últims anys en què els nostres vots eren intranscendents, perquè hi havia una majoria absoluta del Partit Popular, el Partit Popular tenia molt d'interès, i ja havia iniciat el procés, de poder tenir-nos defensant determinades lleis. Tant el Partit Popular com el PSOE, que al final seran qui governaran a l'Estat espanyol, per molt que els emergents diguen el que diguen, també tindran interès i ho necessitaran perquè l'aritmètica parlamentària és molt capritxosa.

—Parlant del procés, com convenceria els que no el veuen clar?
—Des de la racionalitat, la tranquil·litat, i sobretot desmentir tots aquests tòpics que s'estan ficant damunt la taula aquestes últimes setmanes. Que si a Catalunya hi haurà un govern estable, que si volem nacionalitzar no sé què... La gent de Democràcia i Llibertat, la gent de Convergència Democràtica, hem aglutinat moltíssima gent al procés perquè hem fet les coses com s'han de fer, amb tranquil·litat, carregant-nos de raons sempre, explicant que de vegades per arribar a un objectiu el camí més curt no és la línia recta, tenint en compte els actors internacionals, amb rigorositat i seriositat. Jo crec que el president Mas s'ha guanyat una acreditació al llarg d'estos últims anys, com diu l'eslògan és dels que ho han fet possible. Quan no hi havia consulta, ni data, ni pregunta, hi va haver consulta, data i pregunta. Quan es va dir que no es faria el referèndum, es va fer la consulta i va ser un èxit. Quan es va dir que no es farien les eleccions plebiscitàries, es van fer i ara tothom reconeix que eren plebiscitàries. Per tant, ho hem de fer així, de forma seriosa, rigorosa i pedagògica, si em permeteu. Fem pedagogia cada dia. Si algú es pensa que això simplement es resol sortint al balcó i dir que ara som independents i res més, segurament en comptes d'atraure gent al procés poder en podem espantar. Es tracta de fer aquest procés el més ampli possible en l'àmbit social.
 
—Un dels fets que podria generar dubtes en vers el procés és que des de Convergència precisament hi ha veus discordants amb el projecte plantejat per Artur Mas.
—Quan hi ha una reflexió en clau interna que després transcendeix, això són veus discordants. Quan això passa a la CUP, al Partit Popular, que ha passat, o quan passa a altres formacions polítiques això és un ric debat intern. Hi ha gent que ha expressat el seu parer en què hi ha unes determinades línies vermelles que no s'han de sobrepassar. I jo sóc el primer a dir-ho perquè si no ens carreguem el país. Que hi hagi algun membre de la nostra formació política que ho hagi verbalitzat entra dins de l'absoluta normalitat, però ara per ara, si hi ha algú que té un lideratge clar a la seva formació política en estos moments és el president Mas. Només cal comparar, quina formació política catalana té el mateix lideratge avui que fa vuit anys? Absolutament cap. I qui té un lideratge inqüestionable? Podem agafar des d'un extrem la CUP, que per definició no planteja cap lideratge, que jo penso que és necessari, fins al Partit Popular.

—Més enllà de les verbalitzacions, hi ha accions com les dutes a terme pels alcaldes de Salou i Vila-seca, Pere Granados i Josep Poblet, que són de la seva formació però que no semblen estar gaire pel procés. També hi ha animadversions cap a Poblet per estar imputat pel cas Innova. Per què no se l'ha apartat?
—No, la imputació de Josep Poblet no té res a veure en altres situacions que s'han produït, i ja veurà com això queda en no res. Eh que Josep Poblet ha sigut un dels artífexs juntament amb els presidents de les altres diputacions de la creació de l'Agència Tributària Catalana? Eh que l'Agència Tributària Catalana no podria ser sense la participació decisiva del president Poblet? Jo també he sigut alcalde i dins de casa meva no permetré que ningú em digui què he de fer, m'eligeixen els meus ciutadans i jo només responc davant dels meus ciutadans. Ara, quan fem acció conjunta, llavors estem dins d'una formació política. Quan al president Poblet se'l critica d'una forma absolutament interessada per algunes de les qüestions que has esmentat, se li qüestiona el seu compromís nacional, jo el primer que dic és que al president Poblet no se li pot qüestionar el seu compromís amb el procés i la lleialtat amb el president Mas. Al contrari, de vegades a la Diputació de Tarragona se l'ha acusat que cobria massa a la Generalitat, que finançava serveis que la Generalitat no podia finançar...  Per tant, jo crec que són temes molt puntuals, molt locals, i igual que a mi no m'ha agradat mai que ningú vingués a parlar de la meva acció com a alcalde fora dels meus conciutadans i fora dels meus regidors.

—Però a la Diputació s'hi va com a partit.
—Sí, però a la Diputació no hem votat en contra de l'adhesió a l'AMI.

—Abstenció.
—D'acord. 

—I s'ha obligat a un determinat grup polític a treure l'estelada de l'edifici quan Convergència penja estelades en diferents ajuntaments, s'han vetat mocions sobiranistes...
—No s'ha vetat cap moció sobiranista.

—De moment, no s'han portat a plenari.
—Jo no estic a la Diputació, per tant, li parlaré de referència i amb perill d'equivocar-me. No s'ha portat a plenari perquè es va demanar un informe jurídic sobre aquella moció i totes les formacions inclosa la que les va presentar hi estaven d'acord. Per tant, no hi ha qüestió. Si la formació presentant s'hi hagués negat, hi podia haver algun tipus de dubte, però si els mateixos que la presenten estan d'acord amb què s'emetigue l'informe...

—No tenien opció, si el president té aquests poders.
—Podrien haver dit que no estaven d'acord amb què s'emetés l'informe, és una moció política, podrien haver-ho dit i no ho van dir. Si algú vol posar en dubte el compromís de la gent de Convergència en el procés el que puc dir és que fregarà el ridícul. Les coses són com són. En el món municipal cadascú sap el que ha de fer i s'han de defensar els interessos estrictament municipals i en els altres àmbits el compromís de Convergència és el que és. Per molt que es gesticule, la CUP diu de forma una mica hipòcrita que vol prescindir de no sé quantes persones, que no poden participar o liderar el procés, jo els he preguntaria què és el que han fet aquestos que volen vetar gent per aportar una majoria al procés. I hauríem de ficar en una balança el que han aportat uns i el que han aportat els altres. Jo respecte a la CUP estic als antípodes ideològiques, però mai se m'ocorrerà vetar la gent de la CUP perquè pugue participar del procés, demanem exactament el mateix. I que no busquen excuses de mal pagador i que es comprometiguen. Perquè per a alguns també fer alguns acords amb la CUP és fer renúncies, el que no pot ser és que vulguen que renuncien els altres i no renuncies mai tu. 

—Però fins ara a què ha renunciat Convergència, en aquestes negociacions?
—Ha renunciat a moltíssimes coses.

—Com ara?
—Jo no he de parlar de les negociacions, he de parlar de les eleccions del 20 de desembre.

—Ja que n'ha parlat...
—No ho he ficat jo damunt la taula. Però, en tot cas, quan arribe l'acord, es podrà veure quin és l'acord i li asseguro que no serà fil per randa el programa de Junts pel Sí. Ara, ningú pot pretendre que sigue el programa de la CUP. Entre altres coses perquè uns en tenen seixanta i els altres en tenen deu.

—Però el que ja se sap és que les propostes que s'han fet formen part del programa de Junts pel Sí o bé són mesures ja aprovades, com la ILP d'habitatge.
—Jo si em voleu convidar a parlar del procés i del que està passant a Catalunya a partir del dia 20 en parlaré encantat. 

—Era vostè que n'havia parlat.
—A les eleccions del 20 de desembre la CUP no es presenta, per tant no és un actor polític. Els actors polítics són els que es presenten. La gent quan va a votar ha de votar pensant què és el que li interessa més a la demarcació de Tarragona, al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre.

—Francesc Homs i altres càrrecs de Convergència sí que han fet valoracions sobre les negociacions carregant contra la CUP, durant la campanya.
—Quan se'ns pregunta què ens sembla que estéssem sense govern jo què li he de dir, que em sembla molt malament. I que em sembla molt malament que segons els arguments que s'han donat públicament simplement és perquè no volen que sigue president un senyor que ha tingut el suport de 62 diputats. Què li he de dir, que siguem la riota a Madrid perquè ells parlen que el sobiranisme s'ha trencat? No em sembla bé. Però això no ho resoldrem el dia 20 de desembre. El que resoldrem el 20 de desembre és si els senadors i els diputats són uns o són uns altres. I si a Tarragona guanya Ciutadans o guanya Democràcia i Llibertat, en clau procés no és el mateix. I no vull pensar que tampoc a ningú de la CUP li sembli igual que guanye Ciudadanos a la demarcació de Tarragona que guanyi Democràcia i Llibertat. D'aquí al 20 de desembre, la meva tasca com a persona que demana la confiança dels meus conciutadans és precisament reclamar un vot majoritari per a Democràcia i Llibertat entre altres coses per a què no sigui Ciudadanos qui guanyi ni en esta demarcació ni en cap de les quatre demarcacions catalanes.

—Un alcalde què hi guanya anant a Madrid? Els alcaldes no haurien de fer d'alcaldes i prou?
—Els alcaldes poden fer d'alcaldes i poden fer altres coses. No sóc l'únic alcalde que va a Madrid. En estos moments, si vostè va al Senat, en pot trobar setanta o vuitanta, d'alcaldes, de tots els colors polítics. I al Congrés n'hi ha menys però també n'hi ha. El que anem a aportar és una visió molt més pragmàtica i molt més propera a la política. En moltes ocasions es diu que el legislador està allunyat de la realitat del dia a dia. En política, si a algú se li pot dir que no està allunyat del dia a dia és als alcaldes i als regidors. Jo els primers anys que vaig ser alcalde vaig dir que només seria alcalde, per coordinar-ho tot, però un cop fet això tinc un equip molt solvent que em permet aportar esta dosi de pragmatisme en l'activitat legislativa. A més, el moment que està vivint el país es fa més necessari que mai que tots, també els alcaldes, ens impliquéssem en la política supramunicipal.

—Cap a on camina Convergència? Democràcia i Llibertat serà el nom definitiu de la formació? S'abandonarà el liberalisme per la socialdemocràcia?
—Democràcia i Llibertat és una coalició electoral en què hi ha dues formacions polítiques més que són Demòcrates i Reagrupament i, per tant, el respecte a la resta de formacions polítiques ni se'ns pot passar pel cap utilitzar este nom. Del que hem de fer amb la nostra formació política en parlarem a partir del primer trimestre de l'any vinent si no hi ha eleccions, evidentment. Haurem de fer un Congrés per tal de configurar i modernitzar el nostre projecte polític. Però des de la meva perspectiva i sense avançar un debat que haurem de fer durant els propers mesos el projecte polític, si pretén ser un projecte polític vertebrador del país com ho ha estat durant molts anys ha de ser transversal, obert, no gens tancat, i que reculligue diferents sensibilitats. Però, en tot cas, ho farem en el moment processal oportú.

—Les bases ideològiques seguiran sent les mateixes que Convergència?
—Un projecte polític que sigue un punt de trobada. On càpigue gent amb una marcada ideologia socialdemòcrata, liberal, socialcristiana o democristiana... Per tant, ha de ser un petit reflex del que ha estat estes tres últimes dècades.