En Ferran Gerhard és el coordinador del llibre "Burdelatura", de Silva editoria, és una obra escrita per 18 persones que fa un repàs històric dels prostíbuls existents a Tarragona través de la literatura. L'experiodista del Periódico i escriptor posa damunt la taula la presència de bordells i barres americanes a la ciutat durant els anys 60. 70 i principis dels 80. Aquest llibre, segons Gerhard, només pretén explicar històries, "ni condemna i justifica la prostitució".

- Per què parlar de bordells i prostitució?

- Doncs bé, jo vaig participar fa uns anys en tres llibres de contes, un que feia referència a carrers de Tarragona i dos llibres sobre bars de Tarragona. Vaig pensar que en una època, entre els 60, 70 i principis dels 80, Tarragona havia estat una ciutat puntera en prostitutes per nombre d'habitants. És evident que hi havia moltes més prostitutes a Barcelona que aquí però tenia 2.000.000 d'habitants més.

- Puntera en prostitutes, a què es refereix?

Aquí amb poc més de 100.000 habitants, hi havia entre 35 i 40 prostíbuls a la Part Alta i després, anant pel carrer Sant Francesc anant cap al Serrallo, i hi havia el que es deien les barres americanes. Després a la carretera de València i a la de Barcelona hi havia diversos grans prostíbuls importants i molt coneguts. Un d'ells, la Riojana, encara funciona.

- Què ha passat amb aquests locals?

- Els de la Part Alta han desaparegut gairebé tots. Amb la llibertat sexual, amb el fet de la irrupció dels pisos privats i la tracta de blanques van suposar que progressivament desapareguessin els prostíbuls. I llavors vaig pensar que aquest món, que no és políticament correcte que no s'ha abordat mai aquí a Tarragona, podria ser un bon tema per fer-lo aflorar literàriament.

- El model de prostitució ha canviat.

- Els bordells han desaparegut, menys alguns que encara hi ha de carretera. Els bordells era el més baix dins de l'escala i en aquests locals hi havia molta gent que només hi anava a mirar però molts altres anaven directe al gra, a tenir sexe. Mentre que a les barres americanes la història era més complexa. Les cambreres es treien gran part del sou, sobretot aconseguint que les convidessin a alguna copa i no tant amb el que era fer el coit. Eren com dones de companyia la barra i quan les convidaven s'emportaven una comissió de les copes venudes, el cost de la copa era bastant més car que en un bordell. Això ha desaparegut, com he comentat, amb el fet de la llibertat sexual i la irrupció dels pisos privats. Ara hi ha molta més prostitució que no es veu. Ara t'assabentes que hi ha prostitució en alguna batuda. Actualment hi ha molta més prostitució obligada, quan abans era gent que voluntàriament si dedicava i no hi havia aquesta esclavitud i explotació que hi ha ara. Ha canviat molt el sistema.

-El tema de la prostitució aquí a Tarragona, encara és un tema tabú en ple segle XXI?

- No és gaire políticament correcte aquí, més aviat un tema tabú. La prova és que mai s'havia treballat històricament aquest tema. Sí que hi ha alguna referència en algun llibre però poca cosa. Pensa que a Tarragona hi ha hagut molta presència de prostitutes a l'època de la construcció de les catedrals, ja que hi havia una gran massa de treballadors que arribaven a les ciutats i llavors aquests venien acompanyats de petits exèrcits per tal de controlar la situació, això comportava la prostitució, demanada de sexe. És cert que hi ha alguna referència hi havia però molt poc. Un monogràfic sobre això no existeix.
 

- El llibre, tenint en compte el prologuista i qui ha fet l'epíleg, l'han escrit 18 persones. Quines condicions requeria el fet de poder participar en aquest projecte?

- Les condicions per participar eren que havia d'aparèixer algun dels bars històrics de la ciutat, una referència a la nit de Tarragona i el sexe de pagament. Tothom tenia llibertat absoluta per idear una història. D'aquí neixen relats que alguns són més realistes que altres, altres més ficció, fins i tot n'hi ha un d'extraterrestres. El tema ha quedat força bé. Ara, també hi va haver gent que no va voler participar, pel que sigui i vam respectar la seva decisió.

- Per què no hi volien participar?

- Alguns deien que desconeixien el tema i altres "pel què diran". Al final vàrem fer un llistat i aquests 18 som els que vàrem quedar. Que considero és un bon número.

- Quina rebuda creu que tindrà el llibre?

Crec que molt bona. Parla de Tarragona i hi ha molta gent a qui li interessa els llibres que parlen de la ciutat i a més, és una cosa que no s'havia parlat mai. Hi surten un munt de locals de la Part Alta.

- Tenint en compte que és un tema tabú, considera que la gent tindrà pudor en asseure's a un banc de la Rambla i llegir aquest llibre?

- No veig el perquè. Potser a algú sí però no deixa de ser literatura. És un llibre que, si vols, es pot dir eròtic però no hi ha pornografia. Hi ha contes que són d'una tendresa enorme. Només expliquem històries, algunes tendres i tristes, altres reivindicatives i que no fan trempar, sinó pensar.

Jo m'he inventat una història però seguint les dates que he trobat després de consultar el Diario Español i altres fonts. Altres és tot purament inventat, altres ho han escrit a través d'experiències, hi ha una mica de tot.

- Han comptat amb testimonis per poder redactar aquest llibre?

- Jo vaig estar treballant a Mestral, l'any 1978-1979, i vaig fer força reportatges de barris i vaig tractar molt aquests temes. Llavors, jo sempre he sigut una persona que vaig amb una llibreta i ho tinc tot guardat. He entrevistat a prostitutes i ho tinc tot guardat. Després vaig seguir un cas, pel Periódico, que era la primera denúncia laboral contra una barra americana d'un local del carrer Sant Francesc i que les treballadores reclamaven una relació laboral. Aquest cas va anar al jutjat del social i va guanyar. També vaig fer una investigació sobre la mort d'una prostituta a un club que estava al carrer Apodaca i vaig entrevistar a les amigues. També, com que va durant bastant el procés, amb alguna hi va haver bona relació i em va explicar la seva vida i altres històries.

Altra gent potser no tenia informació pròpia però d'això en sap tothom, potser perquè ho havia llegit o perquè els hi havien explicat. Ara bé, la literatura l'avantatge que té és que necessites tenir unes línies i a partir d'aquí ja està.

- Han parlat amb persones feministes?

- No es pretén fer un llibre que justifiqui ni condemni la prostitució. Una persona voluntàriament es pot prostituir, com un treballador també es pot prostituir per diners i per tant, no entrem a qüestionar res. No és un assaig, no és un llibre de divulgació sobre la prostitució, només és literatura. No entrem a fer condemnes o elogis. Aquí tenim a una anarquista, que va secretària general de la CNT a Tarragona, i que ha escrit, també hi ha la Magda Guillén, no tot som homes els que hi participem en aquest llibre.