La Fundació Pere Mata ofereix tres tipologies de serveis d'atenció domiciliària especialitzada per a persones amb trastorn mental sever: les llars residències, que és atenció 365 dies l'any i 24 hores al dia; les llars amb suport, que són 365 dies amb una atenció puntual diària de mitja hora per persona i la resta de forma telefònica; i el suport a l'autonomia a la pròpia llar, que és referent a tot Catalunya perquè, a diferència dels dos altres serveis, aquest es presta en el mateix habitatge de la persona beneficiària.
Com descriu la directora tècnica de la Xarxa Social de Salut Mental, Maria Josep Delor, el principal valor és que "la persona rep atenció i suport a casa seva, fet que li permet no descontextualitzar-se". Aquest és el servei més nombrós de les tres tipologies i, actualment, atén un total de 127 persones, majoritàriament al Camp de Tarragona, tot i que la Fundació també compta amb un equip que acompanya 16 persones a les Terres de l'Ebre.
Delor recalca, així mateix, la qualitat del servei per a totes les persones usuàries, certificat per la normativa ISO, i apunta que la finalitat és que "la persona pugui mantenir-se el màxim temps possible en el lloc on ha viscut sempre o l'entorn en què vulgui estar", és a dir, retardar el seu ingrés en centres residencials per eliminar la institucionalització de les persones amb malalties mentals greus i, alhora, davant la dificultat d'accés o llistes d'espera.
La xarxa que desplega aquest servei consta de 40 professionals, que treballen amb l'objectiu que les persones puguin recuperar la seva vida, guanyar autonomia personal i millorar la seva inclusió i benestar.
Un servei individualitzat i en constant reajust
El Servei de Suport a l'Autonomia a la Pròpia Llar oferiex orientació i suport a les persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental amb necessitats de suport que viuen soles, en parella o bé conviuen amb altres persones (amb un nombre de quatre màxim), i que plantegen necessitats o tenen carències que no poden satisfer per elles mateixes. Es presta des de l'any 2008 i la perspectiva és ampliar-lo a 150 beneficiàries.
"És un servei individualitzat, amb un professional per cada persona beneficiària, i té molt bona rebuda perquè s'ajusta a allò que cadascú necessita en cada moment de la seva vida; es van reajustant les intervencions per comprendre totes les àrees de benestar d'una persona: domicili, àmbit comunitari, inclusió en activitats lúdiques, gestió de tràmits..", explica Aina Ferrer, coordinadora del servei.
Conclou que és un "vestit a mida per a cadascú i per a cada moment" i es diferencia d'un SAD (Servei d'Atenció Domiciliària) perquè en lloc de suplir l'autonomia que la persona ha perdut, es proporciona una ajuda perquè la persona amb un trastorn mental, amb plena autonomia però certes dificultats, pugui realitzar les tasques correctament o complir amb uns objectius concrets. De fet, és l'Àrea de Benestar Social, d'acord amb uns requisits, que decideix quin servei és el més adient en cada cas.
Millorar determinades tasques i la qualitat de vida
Els professionals fan 10 hores setmanals per cada "pacient", vuit de les quals són d'atenció directa al domicili i dues indirectes, amb reunions tècniques i preparació. Amb la persona es pacten les necessitats i els horaris que siguin més còmodes i s'estableixen els objectius a treballar. "La persona ha d'anar evolucionant en la seva autonomia, perquè tingui les eines per poder-ho fer pel seu compte", recorda Ferrer.
Com detalla una de les monitores del servei, Gemma Riello, intervenen en àmbits com "la higiene, l'alimentació, l'organització i les tasques de la llar, gestions de tràmits administratius, acompanyament a visites mèdiques, etc". Algunes persones són més autònomes que altres i es treballa per aconseguir una dieta més equilibrada, crear hàbits saludables, reforçar els contactes socials, entrenament de les habilitats diàries... en funció de la realitat de cada persona.
Per exemple, una de les persones beneficiàries del Servei de Suport a l'Autonomia a la Pròpia Llar, Sarai Lario, explica que "està molt contenta perquè ha anat millorant lentament, ja que abans sempre menjava el mateix i ara ha anat introduint receptes noves; amb l'ajuda a l'hora de comprar no té tanta ansietat i es pot fixar en les dates de caducitat i el preu dels productes; i quan l'acompanyen al metge, està més tranquil·la i no s'oblida de les coses pels nervis com abans".
En el seu cas, després de dos anys i mig al servei de rehabilitació comunitària, li van proposar aquest servei a domicili i, "encara que li feia por que una persona estranya entrés a casa", va decidir provar i va anar "molt bé perquè sembla que sigui de la família", descriu Lario, qui agraeix el suport en tasques com cuinar, comprar o fer les coses de la llar.