Molinera és, juntament amb Alba Muntadas, protagonista d'una iniciativa pionera: la coalcaldia, una fórmula que actualment no té figura jurídica però que asseguren que els ha funcionat bé de cara a delegar competències i compartir les decisions. A la plaça del Pou les polèmiques no venen tant pel govern sinó per l'oposició i per això reclamen a la Generalitat incloure la seva experiència en futures reformes legislatives sobre el món local. Alhora, exigeixen polítiques d'habitatge que redueixin la proporció de segones residències al municipi.
- Altafulla és l'únic municipi que ha engegat la idea d'una coalcaldia, des de 2019. Com ha funcionat fins ara?
- Alba Muntadas: Volíem trencar la idea d'alcalde-president, que en un poble sempre és molt personalista, de líder absolut, i en els últims 8 anys havia estat així. No és l'alcalde qui ho decideix tot, som un equip que treballem pel poble i a més a més paritari, aportant les diferents mirades de gènere.
- Altres administracions han posat impediments a l'aplicació efectiva d'aquesta figura?
- J. M.: La tele. TAC12, quan fan entrevistes del Saló de Plens, tenen el set preparat per un entrevistat i un entrevistador. És una batalla que tenim, però per la resta tot bé. Vam tenir una reunió amb Carme Forcadell i volia que li expliquéssim què era això de la coalcaldia, quan va vindre el llavors vice-president del Govern Pere Aragonès volia saber punts positius i negatius. La resposta és que el balanç és molt positiu, delegues més i la presa de decisió és més en equip, per tant és més sòlida que no si la pren un i fa una "alcaldada", que sol passar bastant. No podem obligar a ningú que faci lideratges compartits, però sí que ens agradaria explicar-li a la nova consellera d'Igualtat i feminismes quina experiència estem tenint aquí. Perquè habitualment quan hi ha eleccions municipals hi ha la batalla de comptar quants alcaldes hi ha i quantes alcaldesses i potser a Altafulla tenim una fórmula: deixem de comptar-los, tinguem 948 coalcaldes i 948 coalcaldesses a Catalunya.
- La llei contempla aquesta figura?
- J. M.: Ni ho contempla ni no ho contempla, o sigui, ens aprofitem d'un buit legal, la llei no prohibeix una coalcaldia, que l'Alba o jo tinguem determinades competències. Una cosa bona que té el món local és que la figura de l'alcalde-president quan comença el mandat té totes les competències i llavors decideix quines delega i no. El ple, com que legalment l'ha de presidir l'alcalde-president, doncs el presideix el coalcalde, però si a nivell legal la cosa no està travada... Hi ha moltes coses que legalment no estan travades però s'han anat fent.
- A. M.: Hi ha molt poques coses que són indelegables, al principi ens plantejàvem fer un ple ell i un ple jo, i se'ns va dir que no era possible perquè això sí que correspon a la figura de l'alcalde, en aquest cas jurídicament és el Jordi, i també la signatura. Però al final és una cosa merament "burrocràtica" perquè la presa de decisions no depèn de qui posa la signatura. Quan tenim reunions amb altres alcaldes, o hi vaig jo o hi va ell i ells ja ho saben, no pregunten per què no ve el Jordi que és l'alcalde, que és indistint parlar amb qualsevol dels dos.
- Per tant, demanen a la Generalitat que modificar la llei perquè jurídicament ho contempli?
- A. M.: Exacte.
- J. M.: Almenys que reconeguin altres maneres de governar menys personalistes com les que hi ha hagut fins ara. Jo no dic que ens facin una llei a mida, però sí que hi ha comissions d'estudi parlamentàries i és un sistema que és interessant d'estudiar. Quan ens vam presentar a les municipals ara fa 2 anys vam dir: "Ostres, això la gent ho entendrà?". I, sí, sí, ho van entendre tant que vam acabar guanyant les eleccions municipals i ho defensàvem obertament. Ara vas pel poble i majoritàriament es refereixen a nosaltres com a coalcalde i coalcaldessa, els dos alcaldes, per tant creiem que hi ha hagut una acceptació popular i que no hem rebut gaires queixes. Pels temes importants, fins i tot demanen que estiguem tots dos.
- Quina és la relació amb l'oposició?
- J. M.: Amb Alternativa encara tenen la sensació que això era casa seva, que tenien molt gola avall que ells continuarien manant, però passa una cosa: que la gent vota. I l'EINA-Esquerra Republicana va guanyar per més de 240 vots de diferència amb els segons, que eren Alternativa. Pel que fa a Junts, hem tingut una relació amb alts i baixos. El regidor de Junts, l'Hèctor López, ens va votar a favor dels pressupostos després d'un procés participatiu amb ells molt positiu, però ara amb els últims plens el que estem veient és que tenim un govern de 3 partits molt cohesionat, però l'oposició ha saltat pels aires. Junts s'ha dividit en dos, amb aquests dos últims plens amb trifulques públiques amb acusacions dels uns als altres, i Alternativa al ple extraordinari un regidor va votar que no a la modificació de Safranars, que a nivell urbanístic és important, però els altres 3 van votar que sí. Quan des del govern intentes negociar alguna cosa no saps amb qui has de parlar, perquè qui és portaveu no exerceix sempre de portaveu. Veiem una desorganització per part de l'oposició, però vaja, nosaltres intentem comptar amb la seva participació.
- A. M.: Per exemple, ara hem engegat la comissió del pla d'Igualtat, per a la seva redacció, i no era obligatori però vam triar que un dels representants de l'Ajuntament fos un representant de l'oposició. Podríem haver triat no fer-ho. Nosaltres sempre hem volgut que hi hagués la participació plena de tots els partits polítics en les decisions importants, volem que tinguin la informació i que hi puguin participar.
Els Safranars, l'espai que es planifica urbanitzar, a Altafulla. Foto: Ajuntament d'Altafulla
- S'han impulsat polítiques de conservació del medi, com ara la platja i la plana del Vinyet. També es planifiquen habitatges als Safranars. Quina és la idea del govern respecte a temes urbanístics?
- A. M.: Safranars era una zona que ja estava prevista d'urbanitzar dins del POUM i el que hem fet és reorganitzar-la per integrar-la més en el territori. La idea no és créixer més, al contrari, sinó omplir les cases que estan buides i que el poble sigui un poble viu i els altafullencs i altafullenques se'l sentin seu, gaudeixin dels seus carrers i les seves places, a veure si després de la represa per la pandèmia pot ser realment així. I, si s'ha de créixer, que es pugui créixer ordenadament, amb integració paisatgística. Amb la platja, n'hem de fer ús però tenint en compte que és un espai natural. Si no ho fem així, amb l'emergència climàtica que ve al damunt ens quedarem sense platja.
- S'ha parlat amb els bancs que tenen habitatges buits a Altafulla? Per exemple, què s'està fent amb la zona del carrer Catúfols?
- J. M.: Aquesta zona és de la Sareb, l'Ajuntament vam obrir una via judicial, que està en situació de resoldre's. El tema de l'habitatge ens preocupa molt i per això hem fet un pla local d'habitatge. Vam fer una enquesta i totes les franges d'edat detecten que el jovent té un problema a l'hora de trobar habitatge a Altafulla. No pot ser que hagin caigut com han caigut en els últims 10 anys a Catalunya. Hi ha vida més enllà de Barcelona, la llei de l'habitatge està molt bé, parla de ficar topalls, però als barems només hi entren municipis metropolitans. Hi ha una casuística que molts municipis s'hi veuen afectats: el turisme fa que es dispari a preus inassumibles per la ciutadania que s'ha criat a les llars d'infants del poble. És més car un habitatge a Altafulla que a la Rambla Nova de Tarragona i els serveis que hi ha a Tarragona són molt més alts que els que hi pot haver a Marquès de Tamarit: hospitals, teatres, universitats, etc. És un dels cavalls de batalla de tenim, un projecte on hi càpiga la gent d'Altafulla. Si hi arriba més gent, perfecte, però el planejament urbanístic és el que és.
- No hi ha hagut reconversió d'apartaments turístics en habitatges de lloguer, arran de la pandèmia, a Altafulla?
- J. M.: Són 5.200 habitatges aproximadament, d'aquests, 350 són habitatges turístics. No és la proporció més gran. On és la proporció més gran? En els habitatges de segones residències, que s'omplen entre 5 i 8 setmanes l'any, la gran majoria. Tenim un parc immobiliari que es va convertint en segona residència, és la temor que tenim, que anem perdent habitatges habituals. Ens quedarà un poble preciós, tindrem un casc antic preciós, presumirem de la vila romana que hi vivia l'emperador quan Tàrraco era la capital, però a Altafulla no hi haurà altafullencs, hi haurà segones residències, i aquest no és el nostre model de poble.
- Part d'aquestes segones residències no s'han convertit en primeres, tal com ha succeït en altres municipis?
- A. M.: Sí, ho hem notat, en mig any vam augmentar en 500-600 persones el padró. Celebrem que passin a primera residència, però que ho facin efectiu, que no sigui només pel teletreball, que no es tanquin a casa, que surtin al carrer, que gaudeixin d'Altafulla i que participin de les seves activitats.
Un sembrat de la Plana del Vinyet, amb la vila d'Altafulla al fons. Foto: ACN
- Fa poc vam saber també que el govern espanyol vol adequar l'N-340 entre Tarragona i Altafulla amb un nou carril bici. També hi ha pendent el tema de la rotonda a Torredembarra per la connexió amb la urbanització Brises del Mar. Quines són les qüestions pendents de mobilitat?
- A. M.: Torredembarra està fent el carril bici i amb la notícia del Ministeri que faran de Tarragona fins aquí és lògic que nosaltres enllacem aquests dos. Ara estem començant a mirar per on passaria aquest traçat a través de la carretera. El tema de la connectivitat amb Brises del Mar també el tenim damunt la taula. L'enllaç nord el vam portar a les negociacions amb l'Estat per part d'Esquerra Republicana. Totes les entrades que tenim a Altafulla són per mar, no en tenim cap per muntanya, i creiem que és necessari. El projecte de variant tal com està ara s'ha de replantejar i més tenint en compte que s'alliberaran els peatges de les autopistes aquest estiu.
- De moment, no hi ha resposta?
- A. M.: No. Crec que el moment en què s'alliberin les autopistes serà el moment de posar-ho sobre la taula. Realment cal aquesta actuació que s'anava a fer?
- Quins serveis hi falten més urgentment a Altafulla?
- J. M.: El servei que preocupa als 13 regidors i regidores del ple és el projecte de residència. Discutim per moltes coses al ple, però quan parlem d'aquesta hi ha unanimitat. Hi ha un gruix social de ciutadania no només a Altafulla sinó al Baix Gaià i també tocant amb Baix Penedès que té mancança de places. Segurament serà la inversió pública més important que hagi fet mai l'Ajuntament d'Altafulla, entorn els 4 milions d'euros quan el pressupost ronda els 8,5. L'objectiu és: la redacció del projecte per l'estiu de l'any que ve poder-lo aprovar, buscar fonts de finançament, amb el PAM de la Diputació, parlar amb la Generalitat per si augmenten les places públiques de residència. Seran unes 70-80 places, amb centre de dia.
- Com estan les negociacions per aconseguir que la fibra òptica arribi a tot el municipi?
- J. M.: Per un costat, vam demanar una subvenció al Ministeri de Noves Tecnologies, vam parlar amb Localred i ens va facilitar el contacte amb una empresa escandinava que es diu Adamo, i fa pocs dies han presentat el projecte per instal·lar fibra òptica a Brises del Mar. Però igualment ens quedaven dos focus: vila closa i baix a mar. Vam tenir reunions amb Parlem Telecom, que és com si fos MasMóvil, que tenen unes caixes de fibra òptica a baix a mar, i amb Telefónica, que fins ara tenia el 50% del municipi amb fibra. Totes dues ens han fet arribar que estan realitzant un estudi tècnic de quant cablejat fa falta perquè el seu objectiu és tenir-la desplegada al 100%. Aquí hi ajuda tothom: la ciutadania reclamant-ho, l'Ajuntament i els tècnics municipals fent pressió... És una eina molt necessària per convertir segones en primeres residències, però qui té la clau són les pròpies empreses privades. Hi ha un interès comercial i econòmic, ens ho han reconegut, en algun moment ens havien dit que tenien dubtes que fos així.
Jordi Molinera i Alba Muntadas, coalcaldes d'Altafulla. Foto: Josep M. Llauradó
- Havent passat un any de les primeres desescalades, com es valora l'afectació econòmica de la crisi actual a Altafulla?
- A. M.: L'estiu passat, aquí no ens va afectar tant com a Salou, no depenem tant del turisme estranger, aquí es va poder aguantar. Els tancaments successius que hi va haver a partir de l'octubre i les restriccions a la restauració sí que ha afectat més. Ara tots tenen moltes esperances en recuperar-se, però més que l'estiu va afectar el després, tot aquest hivern de restriccions en horaris d'obertura. Quan han deixat obrir, la gent ha vingut.
- J. M.: Setmana Santa va ser l'exemple, amb ocupacions del 80-90% als hotels i càmpings del poble. El tema és què passa quan hi ha restriccions i quan no hi ha vacances, què passa amb el sector comercial. Aquí sí que hem engegat la campanya "Jo compro a Altafulla", hem fet 700 targetes de crèdit amb 40 euros a dins, que els podies gastar als comerços del poble. L'hem activat fora de temporada, no l'activarem els mesos de juny, juliol i agost, quan el sector comercial ja té molta gent que els hi vagi. L'activarem al setembre, amb 700 targetes més.
- Hi ha hagut increment de persones ateses per Serveis Socials?
- J. M.: Altafulla té aquesta imatge que mai passa res, és molt tranquil, tot va molt bé, però la pandèmia ha fet aflorar situacions socials i econòmiques que han tensionat el sistema. Per sort, s'ha pogut donar resposta a tothom, però sí que hem vist una demanda major. Al ple aprovàvem 1,3 milions d'euros d'inversions i eren 70 actuacions diferents. Algunes van passar molt desapercebudes, però hem ampliat la partida de les atencions als infants del centre obert. Hem gairebé duplicat, d'una vintena a gairebé una cinquantena de nanos de famílies que d'alguna manera atenem. Sí que hi ha aquesta imatge idíl·lica d'Altafulla, però també hi ha una Altafulla real que a nivell social s'ha notat que hi ha una crisi. Amb l'obertura de l'Oficina local d'habitatge, per primer cop hem pogut tramitar des d'aquí els ajuts al lloguer que fa la Generalitat, diria que a tota la comarca només Constantí ho fa.
[noticia]41694[/noticia]
[noticia]41674[/noticia]
[noticia]41615[/noticia]
[noticia]41415[/noticia]
