L'equip encarregat de l'exhumació de Cipriano Martos ha localitzat les restes òssies de l'antifranquista i ha comprovat que són compatibles amb les descripcions i característiques físiques.
La troballa es va fer aquest dimarts després d'un mes des de l'inici dels treballs. Ara es procedirà a fer les comprovacions creuant les mostres d'ADN amb altres familiars per acabar de certificar la seva identitat, un procés que es podria allargar uns dos mesos, segons han especificat.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fet l'anunci aquest dimecres des del mateix cementiri de Reus. El cap de l'executiu ha assegurat que amb aquesta acció es «referma el compromís» del Govern amb les víctimes del franquisme. Martos va ser assassinat el 1973 per la Guàrdia Civil i va ser enterrat en una fossa comuna de la ciutat.
En una visita institucional amb motiu de les tasques per l'exhumació del cos de Cipriano Martos, el Cementiri de Reus ha rebut aquest matí de dimecres, 11 de gener, la visita del president de la Generalitat, Pere Aragonès, així com de la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart. Tots dos han estat acompanyats per l'alcalde de Reus, Carles Pellicer; la vicealcaldessa de la ciutat, Noemí Llauradó; el delegat del Govern a Tarragona, Àngel Xifré; així com d'altres regidors de la capital del Baix Camp.
Un mes des de l'inici de l'exhumació
També ha estat present a la visita el germà de Cipriano Martos, Antonio Martos, el qual ha rebut l'anunci sobre la possible localització de les restes òssies del seu germà amb molta alegria. Antonio mai ha parat de reclamar que es fes justícia per la mort del seu germà, el qual va ser torturat i assassinat a la caserna de la Guàrdia Civil l'any 1973.
L'exhumació es va iniciar emmarcada amb el Pla de fosses 2020-2022 de la Generalitat de Catalunya i malgrat que la previsió era que les tasques s'allarguessin més de dos mesos, només un mes després s'han pogut localitzar unes restes que coincidirien amb l'antifranquista assassinat.
Exhumen 41 cossos
Els antropòlegs i arqueòlegs encarregats de les tasques d'exhumació han exhumat 41 cossos de la fossa comuna número 11 del cementiri de Reus. Entres ells han localitzat les restes òssies que serien compatibles amb les del militant antifranquista Cipriano Martos. Segons han explicat els responsables de l'actuació, el cos coincideix amb el perfil biològic de la víctima: un jove menor de 30 anys (Martos en tenia 28 quan el van enverinar).
A més, les despulles corresponen amb les d'un cos al qual se li ha fet una autòpsia com la que se li va practicar a Martos. Així mateix, el cos trobat té una lesió a l'espatlla com la que va patir l'antifeixista. Per trobar-lo, s'han excavat cinc nivells de la fossa, a cinc metres de profunditat. Davants d'aquests fets, la consellera ha enviat un missatge de «prudència» i a la vegada «d'esperança», a l'espera de les proves d'ADN que validin aquestes verificacions.
El president de la Generalitat ha qualificat l'acció de «restitució de la dignitat» de Martos i la seva família, i ha assegurat que és un pas més cap a la «reparació històrica» de la seva memòria. Aragonès ha recordat que l'activista va ser tractat «de manera totalment inhumana» i enterrat «de forma indigna». De fet, el seu germà, Antonio Martos, també present a l'acte, ha lamentat que els seus pares no van viure «mai tranquils» després de l'assassinat.
Tornar el cos al seu poble d'origen
La família de Cipriano Martos ha manifestat la voluntat de retornar les despulles de l'antifranquista a Loja, a Granada, on hi ha enterrats els seus pares. El seu germà va demanar ara fa un mes que l'Estat es fes càrrec del trasllat. Preguntat per aquesta qüestió, la conselleria no ha donat cap resposta sobre el posicionament de l'executiu.
