A primera hora del dimecres 17 de gener de 2024 -és a dir, fa un any-, les trucades de diversos veïns van alertar els serveis d'emergències sobre un possible incident amb armes de foc al barri de Sant Josep Obrer de Reus, en concret, a Mas Pellicer. Els Mossos d'Esquadra, amb agents d'Ordre Públic i de Seguretat Ciutadana, es van desplegar ràpidament per confirmar el que efectivament havia estat un tiroteig, que afortunadament no va causar cap ferit i que va saldar amb quatre detinguts al mateix lloc dels fets.
Al macrooperatiu policial, es van sumar també efectius del Grup Especial d'Intervenció i la Guàrdia Urbana de Reus, així com personal del Sistema d'Emergències Mèdiques de manera preventiva. La zona va quedar perimetrada durant tot el dia, fins que es van identificar els autors del conflicte entre dues famílies per una disputa per controlar el tràfic de drogues a la zona.
Una setmana després, els Mossos i la Policia Local de Salou van detenir dos joves més en relació amb el tiroteig. Els arrestats van ser acusats de presumptes delictes d'amenaces, tinença d'armes blanques i de foc i temptativa d'homicidi dolós. Arran dels fets, una setantena de persones residents a Mas Pellicer i Mas Abelló van sortir al carrer per reclamar millores en termes de seguretat a la zona, a més d'assenyalar la greu problemàtica amb què conviuen: actes vandàlics freqüents i incivisme a la via pública.
Patrullatge a peu, «un somni» dels veïns
El tiroteig de fa tot just un any va posar el focus en el barri reusenc i les peticions de seguretat i vigilància dels veïns, però l'atenció mediàtica i el suport policial es va diluir en poc temps. El president de l'associació de veïns Primer de Maig, Eduardo Navas, recorda que "durant aproximadament un mes, hi va haver un control de circulació a l’entrada del barri, per controlar qui entrava i sortia, però pel que fa al patrullatge a peu no s’ha incrementat després del que va passar".
De fet, aquesta és la principal petició -i "somni" dels veïns de Mas Pellicer. "No demanem que sigui diari, perquè seria impossible, però sí que vinguin un cop o dos per setmana, a peu i no sempre a la mateixa hora", proposa Navas com una forma de donar molta tranquil·litat als veïns, especialment, a la gent gran. A més, el president de l'entitat critica que els "agents no han d'esperar que els truquin per venir, la seva feina és donar seguretat, haurien de ser aquí de manera preventiva".
En aquesta línia, Eduardo Navas evidencia que si les patrulles venen amb el cotxe, fan un tomb i marxen, "no serveix de res"; "no volen que això sigui un estat policial, però que hi hagi vigilància; si al centre de Reus sempre hi ha policies patrullant a peu, per què en un barri amb més de 5.000 persones, per què aquí no arriben?", qüestiona. Fins i tot, des del sindicat CSIF van exigir més mitjans policials per abordar la criminalitat al barri i la necessitat d'augmentar el nombre d'efectius per lluitar contra el vandalisme.
Alhora, els mateixos representants veïnals de Sant Josep Obrer han tingut converses amb els Mossos d'Esquadra, en veure desateses les seves peticions per la part municipal, tant Guàrdia Urbana com l'ajuntament directament.
Sensació d'abandonament per part del govern
"L'ajuntament ens dona entendre que som ciutadans de segona o de tercera, volem saber si l'alcaldessa ens considera a tots per igual, perquè el poble els ha votat i ells ara han de fer la seva feina i vetllar pel benestar de tots els veïns, visquin al barri on visquin", sentencia Eduardo Navas, fart de no rebre altra resposta del govern local que el cobrament dels impostos. "D'això no s'obliden i paguem el mateix que tothom", apunta.
Més enllà de la demanda de càmeres de videovigilància, comuna a altres barris i urbanitzacions als afores de Reus i que ve de lluny, el president de l'associació de veïns Primer de Maig compara amb la ciutat veïna, Tarragona, que compta amb una conselleria de Barris. Encara més, lamenta que "aquí només existeixi la regidoria de Relacions Ciutadanes, en general, quan la població dels barris deu ser un 50% del municipi".
D'altra banda, la sensació d'abandonament es fa visible a la via pública i les incidències d'alguns carrers i el mobiliari urbà. Navas enumera que fa "dos anys que no es poden els arbres, el repintat de les senyalitzacions horitzontals es va deixar a mitges, no es va acabar de tallar la gespa, hi ha clots a les voreres, les arrels sobresurten de l'asfaltat a Mas Abelló, en alguns punts no hi ha enllumenat de nit i, moltes vegades, els contenidors estan plens i la brossa es llença al carrer".
Sense sancions, res a fer
Per tot plegat, l'incivisme és el veritable problema a la zona i no incidents puntuals com el tiroteig de l'any passat -afortunadament-, però "si digués que no hi ha problemes, estaria mentint, hi ha vandalisme i, de tant en tant, surt algun brot de violència que no arriba enloc", descriu el veí.
Encara que apunta que tot està més calmat, la manca de vigilància pot conduir a petits conflictes i incidents. Aquesta mateixa setmana, de fet, el dimarts 14 de gener, els veïns expliquen que, amb la finalitat de cridar l'atenció i amenaçar-se per problemes entre famílies, uns van encendre dues fogueres al mig del barri. "Semblava que això fos un gueto, quan és un barri normal, però si ve la policia, els diuen que les apaguin i marxen, però no els sancionen, la situació es torna a repetir", lamenta Navas.
Malgrat tot, el president de l'entitat veïnal celebra "l'única bona notícia" que han rebut en els últims temps, que la Generalitat de Catalunya invertirà 1,7 milions d'euros per rehabilitar diverses comunitats d'habitatges, dels quals n'és propietària al barri de Sant Josep Obrer. "Entenem que potser l'Ajuntament no pot assumir un esforç tan gran, però voldríem que es fes un mínim; per això ens sentim abandonats", conclouen.
