Instal·len trampes per capturar senglars al Delta: «Tenen molt bona efectivitat»

La seva presència cada cop més habitual posa en perill espècies d'ocells protegits que nidifiquen al terra

06 de febrer del 2023

Els senglars han estès el seu radi d'acció cap al Delta de l'Ebre, on posen en risc espècies protegides i l'ecosistema de l'espai natural. Per evitar els danys que causa aquesta, cada cop més freqüent, presència, el Departament d'Acció Climàtica ha instal·lat sis gàbies trampa per atrapar-los i reduir-ne la població. Els paranys, segons remarquen, s'instal·len en espais on els caçadors no poden organitzar batudes i s'estan mostrant efectius.

 

En aquest sentit, des del setembre passat, s'han capturat ja 22 exemplars. Segons el Parc Natural del Delta de l'Ebre, la densitat de senglars a la zona encara no és molt elevada, però remarquen que la seva acció depredadora pot causar danys greus a la fauna, principalment ocells protegits que nidifiquen a terra, així com altres afectacions.

 

Dins del pla de xoc que es desplega entre 2022 i 2025 per frenar els danys en l'agricultura i l'entorn natural que produeixen diverses espècies, especialment els senglars, el Departament ha instal·lat aquest dilluns al matí una gàbia a la zona dels ullals de Baltasar, on s'ha començat a detectar la presència habitual de senglars. És la sisena que hi ha operativa en espais protegits.

 

Els senglars s'ubiquen en espais sensibles

El director dels serveis territorials del Departament d'Acció Climàtica a les Terres de l'Ebre, Jesús Gómez, ha destacat l'efectivitat d'aquesta mesura. De moment, les cinc gàbies en marxa des de setembre han permès capturar 22 senglars. Segons ha precisat, s'ubiquen en espais sensibles on els caçadors no poden organitzar batudes: és el cas d'espais naturals protegits o zones pròximes a vies de comunicació i urbanitzades.

 

«Tenen una molt bona efectivitat», ha subratllat Gómez, tot precisant la idea d'aplicar aquest mètode amb un criteri d'ubicació «meticulós», «molt quirúrgic», allí on es detecten indicis que els animals són presents i poder evitar que generin danys, dins d'un «ventall» de diverses mesures per fer front a la superpoblació de senglars.

 

Els guardes posen panís com a esquer fora i dins de la gàbia: quan el senglar accedeix a l'interior acaba accionant el mecanisme que tanca la porta de cop. Si bé el Delta de l'Ebre no és un territori especialment favorable per a la presència de senglar, ha apuntat el director del Parc Natural, Francesc Vidal, durant els últims temps s'han detectat exemplars de forma cada cop més freqüent amb el creixement exponencial de la població a Catalunya.

 

«El Delta és un espai molt sensible per a determinades espècies, sobretot ocells. Molts nidifiquen a terra, els ocells marins per exemple, però també les cinegètiques, com ànecs i fotges. És un risc molt gran tenir una població de senglar alta perquè són depredadors potencials d'aquestes espècies protegides i amb un gran valor des del punt de vista de la conservació al Delta», ha reblat Vidal.

 

Arriben per terra i a través dels canals

Els senglars arriben a la zona provinents d'espais forestals pròxims on existeixen poblacions estables o també, en diverses ocasions, arrossegats pel corrent dels canals de regadiu. S'han trobat rastres per la riba del riu o els camps de conreu. La sequera i l'escassetat d'aigua també l'haurien empès a desplaçar-se cap a nous hàbitats, entorns naturals i zones periurbanes o urbanes.

 

En qualsevol cas, Vidal remarca la importància de poder actuar per frenar la seva expansió en aquest espai natural, en la línia que el mateix parc ja fa amb altres espècies depredadores.

 

De moment, Jesús Gómez ha assenyalat que la Generalitat no preveu la possibilitat de declarar l'emergència cinegètica a les Terres de l'Ebre pels danys dels senglars, tal com han reclamat entitats com el sindicat agrari Unió de Pagesos.