Investigadors del Grup de Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) han trobat un nou mecanisme que podria ajudar a millorar la secreció d'insulina i que, per tant, afavoriria el control del sucre a la sang en persones amb diabetis. Aquest mecanisme implica una substància anomenada succinat i el seu receptor, conegut com SUCNR1, que es troba a les cèl·lules beta del pàncrees. El treball s'ha dut a terme amb la col·laboració d'institucions de prestigi nacionals -UB-IDIBELL i de la UMH-IDiBE, entre d'altres- i internacionals -Universitat de Harvard i el Consell Nacional de Recerca d'Itàlia-.
Segons l'IISPV, el succinat és un compost natural present a les cèl·lules humanes que té un paper important en el metabolisme energètic. Tradicionalment, s'ha associat amb situacions d'estrès cel·lular, com les que es produeixen en el cas de pacients amb obesitat. El descobriment mostra que el succinat pot actuar com a un senyal beneficiós que ajuda a les cèl·lules beta del pàncrees a alliberar o secretar insulina, regulant així els nivells de glucosa a la sang.
"Hem descobert que el nivell del receptor SUCNR1 augmenta en condicions de sucre alt en sang i d'empitjorament metabòlic, com en l'obesitat i la diabetis. Quan el succinat s'uneix a aquest receptor, s'activa un procés que potencia la secreció d'insulina. Això és especialment important després de menjar, quan els nivells de sucre en sang són més alts i el cos necessita més insulina per processar aquest sucre", explica el Dr. Joan Sabadell-Basallote, un dels investigadors responsables de l'estudi.
Un estudi de [email protected], liderat pel CIBERDEM i finançat per l'Institut de Salut Carlos III, calcula que a l'estat espanyol una quarta part de la població o bé té diabetis o està en un estat previ o inicial de la malaltia. La diabetis de tipus 2 és la forma més comuna d'aquesta patologia -entre el 90-95% dels casos diagnosticats-. Es caracteritza, d'una banda, per la resistència a la insulina -l'hormona que regula els nivells de sucre o glucosa a la sang-, i, de l'altra, perquè les cèl·lules beta del pàncrees tenen dificultats per a produir-la. Això provoca un desequilibri al nostre organisme que si no es controla pot causar problemes de salut greus i diversos.
La diabetis, una malaltia amb 500 milions d'adults diagnosticats al món
La diabetis 2 està estretament relacionada amb l'obesitat, ja que l'excés de greix corporal contribueix a la resistència a la insulina. A mesura que una persona augmenta de pes, les seves cèl·lules es tornen menys sensibles a la insulina, obligant el pàncrees a produir-a amb més quantitat per mantenir els nivells de sucre en sang normals. Amb el temps, aquest esforç constant pot esgotar les cèl·lules beta reduint-ne la seva capacitat per produir insulina, fet que contribueix a l'aparició de la diabetis de tipus 2.
Els casos de persones diagnosticades de diabetis de tipus 2 augmenten any rere any a tot el món: segons la Federació Internacional de Diabetis, al voltant de 500 milions d'adults la pateixen i s'espera que en 20 anys aquesta xifra superi els 700 milions. Aquest increment s'atribueix a factors com l'envelliment de la població, l'augment de l'obesitat i els estils de vida sedentaris.