El Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) és un ens amb personalitat jurídica pròpia sense afany de lucre que capta, tracta i distribueix aigua potable, actualment, a 69 municipis i 27 indústries. L'organització acaba de presentar un pressupost molt ambiciós de cara al 2025, amb prop de 49 milions d'euros i un pla d'inversions focalitzat a millorar la infraestructura, l'eficiència energètica i les condicions de seguretat de tota la xarxa arreu de la demarcació.
El deltebrenc Joan Alginet ha presidit el CAT en els últims tres anys, el canvi de Govern al capdavant de la Generalitat de Catalunya comportarà la seva pròxima sortida. Després de liderar una institució directament implicada en la gestió de l'aigua al territori, valora positivament les oportunitats i reptes superats en aquest context extraordinari donat per la sequera; i apunta els aspectes pendents a partir d'ara.
Quin balanç fa dels últims tres anys al capdavant del CAT, especialment, amb la complexa situació d’una sequera sense precedents al territori?
Jo crec que el balanç és molt positiu. A més del fet que posar algú de les Terres de l’Ebre al capdavant del consorci era un repte una mica més gran, l'obsessió que em va marcar quan em van nomenar era deixar un CAT millor del que vaig trobar. En perspectiva, han sigut tres anys intensos i, evidentment, ens ha condicionat l'episodi de sequera.
Creu que ha contribuït a donar importància al CAT com a agent territorial?
D’una banda, ens ha situat al focus mediàtic i és una oportunitat que no hem deixat escapar, reforçant la comunicació, apostant també per la transparència, per un model de governança diferent; hem aprofitat per apostar per la pedagogia, les visites escolars i a la societat civil. D’altra banda, crec que també ens ha reforçat a nivell intern, perquè davant d'un episodi de sequera, el CAT ha demostrat ser imprescindible i resilient. Hem vist altres zones de Catalunya que s'ho han passat molt malament, que han hagut de fer restriccions, i dins l'àmbit d'afectació del CAT no s'han produït. Així, ens ha reforçat de portes endins, però sobretot de portes enfora.
Per tant, ha condicionat de forma positiva.
La sequera ha sigut una oportunitat perquè la gent prengui consciència de la importància que té una infraestructura com el CAT. Pel que fa a la dimensió de conscienciació de la ciutadania respecte d'un recurs tan essencial com és l'aigua, hem d’aconseguir que, fruit d’aquest episodi de sequera que sembla que ja hem superat, es tregui la lliçó apresa de les inversions que cal fer, perquè no estem exempts que es pugui produir una altra situació similar. Al mateix temps, hem hagut de fer un mur de contenció davant d'aquells que es pensaven que tindrien la porta oberta per enviar aigua a Barcelona a través de vaixells; hem sigut molt contundents en la defensa dels recursos, no només pel fet que jo vinc d'on vinc, sinó perquè hem tingut una complicitat del Govern de la Generalitat i de l’Agència Catalana de l’Aigua. Hi ha hagut errors, no tot ha sigut bonic ni fàcil, però, objectivament, deixem un consorci millor per assumir els reptes que vindran.
«No tot ha sigut bonic ni fàcil, però, objectivament, deixem un consorci millor per assumir els reptes que vindran»
Ara, posa punt final al seu mandat, el màxim objectiu pendent és donar a conèixer més el CAT?
Tenim una gran massa crítica de xiquets i xiquetes de les escoles que, afortunadament, visiten el CAT i surten amb un marc mental i una percepció diferents; però hi ha molta part de la societat del Camp de Tarragona que encara no ens coneix ni és conscient de la important dimensió del que es fa. Alhora, una organització com el CAT no deixa mai de canviar i d'actualitzar-se, per tant, aquí els objectius poden ser perpetus. Amb el PERTE en digitalització, ja serà una organització diferent de l'actual i l'actual no té res a veure amb la dels anys 90. Hem d'estar a l'avantguarda de la innovació, de les millors polítiques per garantir l'accés a l'aigua i el treball d'un president, més enllà de marcar línies generals, és implicar-se, no només en les polítiques macro, també en les micro. Crec que és el que havia faltat en els últims anys i a mi m'ha ajudat a conèixer millor l'impacte i prendre consciència de les necessitats del territori. Segurament, injustament, ara que conec l'organització bé, he de marxar.
El canvi de Govern a la Generalitat «provoca» aquest canvi. Té data de sortida?
Una de les coses que tenia clar quan vaig assumir el càrrec era que, quan et fan un nomenament, saps que algun dia hi haurà una carta en el sentit invers i crec que és lògic que així sigui, no m'agraden els lideratges eterns. Tots hem posat el nostre granet de sorra, el mèrit no és meu només, sinó de les persones que m'han acompanyat, i, per tant, marxo satisfet. Ara, estic esperant el nomenament del nou president, que implicarà el meu cessament; esperava una major celeritat, perquè les eleccions van ser el mes de maig i ja s’han fet molts nomenaments, però en aquest cas, correspon a la consellera de Territori, Sílvia Paneque, fer el canvi i nomenar algú de la seva confiança i de la mateixa corda política.
La negativa del CAT a enviar aigua a Barcelona es va justificar perquè els recursos serien insuficients i per la despesa que hauria suposat, creu que el nou govern hi donarà llum verda?
Voldria pensar que no. Seria important que el Govern del país estigués al costat de la nova cultura de l'aigua i que fos infranquejable als cants de sirenes de col·legis professionals i els grans lobbies, que intentaven buscar una solució fàcil. El Govern republicà va fer el contrari; davant d'un problema complex, va buscar solucions també complexes, com la dessalinització, la regeneració o la reutilització. Voldria pensar que el Govern actual té la mateixa política i no es deixarà influir.
En aquesta direcció sembla que avança el projecte d’una dessalinitzadora entre Cunit i Cubelles, a cavall de les dues províncies.
Les inversions previstes dins el pla de Govern no en plantegen cap d'important per al Camp de Tarragona, cosa que em sembla un error perquè és necessari buscar instruments que disminueixin la dependència de l'Ebre que té la demarcació i la indústria. El projecte de la dessalinitzadora és una inversió estratègica, l'objectiu inicial era abastir tota la zona del Baix Penedès -amb dèficit important- i la voluntat també és tenir la possibilitat que sigui una dessalinitzadora ambivalent pel sistema ATL (Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat) i pel sistema CAT. El nord de la demarcació, amb municipis com Cunit i El Vendrell, representa el 15% del volum que administra el CAT i disposar d’una dessaladora allà seria una oportunitat per tenir més garanties, perquè l’aigua seria de proximitat, s’alliberaria un percentatge de la demanda al CAT i, alhora, aquests municipis serien una mica més resilients.
«Plantejar una dessaladora a l’àmbit de més consum, sumada a la del Foix i la regeneració d'aigua a la indústria, podria disminuir la dependència d’aigua de l’Ebre»
I caldria contemplar-ne una altra al Camp de Tarragona?
Seria important plantejar-ne una també a l’àmbit de més consum: Tarragona, Reus, Vila-seca, Salou, part de la indústria… De fet, aquesta és una de les idees que el president sortint del Port de Tarragona, Saül Garreta, havia plantejat en el seu moment, jo crec que amb visió i determinació metropolitana, per disposar de recursos hídrics i disminuir la pressió sobre l'Ebre. Podria ser un complement perfecte que, sumat a la dessaladora del Foix i la regeneració d'aigua a la indústria, podria situar la dependència d'aigua de l'Ebre en un percentatge molt més baix.
Al voltant de la petroquímica hi ha sovint qüestionaments sobre l’ús que es fa de l’aigua. El reaprofitament és suficient?
No és una mesura suficient, però és important i encara més en la indústria, que té aquesta etiqueta de depredadora del territori i dels recursos naturals. D'entrada, tots els passos que vinguin en aquest sentit i que ja està fent la indústria química en relació amb l'aigua, han de ser benvinguts perquè l'escenari que planteja és un consum cada vegada menys dependent de l'Ebre, amb el cicle de l’aigua regenerada. No pot ser que l'aigua de les nostres depuradores vagi al mar quan se li pot donar un segon cicle. És important no menystenir l'esforç que està fent la indústria perquè és necessari i pot alliberar també part de les necessitats del Camp de Tarragona.
Quant a la capacitat del CAT, amb una concessió de 94,7 hm³, quines possibilitats de creixement tindria?
El marge de creixement del CAT, afortunadament, està limitat per la Llei 18/1981 que marca aquesta concessió i acaba limitant el mateix consum. Dels 95 hectòmetres cúbics concedits, tenim un consum de 77 hm³, per tant, encara hi ha cert marge. El que hem de fer tots plegats, sobretot els municipis i les indústries, és intentar que la diferència entre la dotació que té cada municipi i el consum real sigui el més semblant possible. Bàsicament, perquè el CAT paga una sèrie de cànons per la concessió, no pel que es consumeix, que seria el més lògic i que és la posició que sempre hem defensat davant la CHE sense èxit.
Per exemple, recentment, es va incorporar l’Espluga de Francolí a la xarxa. Què ha suposat?
El consum de l’Espluga de Francolí és un 0,1% de les dotacions dels municipis del CAT, de tota l'aigua que tenen els ajuntaments, que aproximadament és un 70%. En el cas de l’Espluga, està desproporcionada la inversió, la logística i l'operativa respecte del volum real d'aigua que necessiten; però cal una gran infraestructura perquè l’aigua arribi de l’Ampolla a l’Espluga, implica molts trams de canonada i estacions de bombament.
Gràcies a les pluges d’aquests dies han pogut desconnectar-se uns dies, el CAT ha de veure’s com una solució en cas de necessitat?
L'Espluga avui és més resilient que no ho era fa tres mesos perquè, en un moment en què els recursos propis s'acabin o es limitin, o en cas d'un episodi de contaminació, tenen una alternativa. Jo crec que els municipis han d'apostar per fonts pròpies i el CAT ha de ser una garantia més. El cas paradigmàtic és el de Riudoms, que és un municipi que està connectat al Pantà de Riudecanyes quan el pantà està bé i va jugant amb el consum, però en els últims anys, estan tirant 100% de la xarxa del CAT.
I en un territori com el Priorat, tan castigat per la sequera, quines solucions hi ha?
Aquesta sequera ha posat damunt de la taula les dues realitats a la demarcació: la d’aquells municipis connectats al CAT i aquells que no ho estan, que en condicions d'exhauriment dels seus recursos propis, estan patint. Els pantans de Siurana, Riudecanyes, els aqüífers... estan secs i al Priorat estan patint les conseqüències. Ara, tothom ha interpretat que la millor garantia per tenir fonts alternatives és estar connectat a la xarxa del CAT, encara que el procés és complex perquè, més enllà de la nostra voluntat d’escoltar tothom, implica assumir el cost de la connexió, que ha de pagar cada municipi, i també requereix unes garanties tècniques. Amb tot, aquesta visió de país de les necessitats hídriques de part del territori l’ha d’analitzar el Govern de Catalunya, no depèn només de nosaltres.
Quins són els objectius de futur del CAT?
Ser rigorosos a la gestió i oferir garanties d'excel·lència a l'aigua que lliurem. De fet, ens ha acreditat la UPC que tenim una eficiència hidràulica d'un 99,6% a la nostra xarxa. Hem de ser conscients, també, que la infraestructura ja té una edat i que arriba a un punt que algun episodi ens ha alertat d'una situació de col·lapse i això ens ha d’exigir internament anàlisis més exhaustives i ser molt exigents. En definitiva, donar resposta als consorciats amb els mateixos paràmetres de qualitat, sent conscients que cada vegada tenim una infraestructura més vella.
Per això s’ha fet aquesta aposta per la modernització, amb un PERTE de 9,5 MEUR en digitalització?
La digitalització és una garantia, no l'única, n'hem de buscar més; però comporta, entre altres coses, disposar de mecanismes informatius de predicció i de seguiment que no teníem abans. En certa manera, ser resilients també vol dir això: davant de la dificultat, disposar de mecanismes informatius que detectin a temps real quin tram de canonada necessita ser substituït. I també, la fem d'acord amb uns paràmetres de sostenibilitat i de compromís amb l'entorn.
Un altre dels passos importants ha sigut la planta fotovoltaica d’autoconsum. En quin percentatge es troba l’ens i quin és l’objectiu?
Actualment, el 10% de l'energia és autoproduïda a les nostres plantes, la de Constantí i la de l'Ampolla. L'objectiu a assolir el 2027 és del 15%. És veritat que la instal·lació de l'Ampolla és molt gran, és la més important de l'Estat, i suposa per la planta un 23% d'autoconsum i, fins i tot, en els mesos de juliol i agost, és tota energia autoproduïda. Això se suma a passos que havíem fet anteriorment, com el fet que tota l'energia que consumim és energia verda o que el 90% de la nostra flota són vehicles elèctrics. A aquelles corporacions que gestionen recursos naturals, se'ls ha d'exigir molt més en polítiques de sostenibilitat que a la resta.
«A aquelles corporacions que gestionen recursos naturals, se'ls ha d'exigir molt més en polítiques de sostenibilitat que a la resta»
A més dels beneficis ambientals, l’estalvi econòmic evident ha contribuït a assumir un pressupost de gairebé 50 milions pel 2025?
Exacte, són vasos comunicants. Som una corporació de servei públic sense feina de lucre, per tant, la nostra principal missió és reinvertir els superàvits pressupostaris que tenim. Això és una finestra d'oportunitat per estar a l'avantguarda constantment i aquest esforç inversor que hem fet contribueix de manera directa a la tarifa que els ajuntaments han de traduir i traspassar a la ciutadania; es tracta de no incrementar la pressió tarifària als nostres consorciats.
El pla d’Obres, Instal·lacions i Serveis preveu invertir uns 8 milions d’euros a la demarcació de Tarragona. Quines són les actuacions més destacades?
La més destacada seria el nou dipòsit d'aigua no tractada, que seran 13,7 milions en una única infraestructura, dins dels 17 milions que es destinaran a les Terres de l’Ebre. Al Camp, els objectius se centren a oferir més garanties de seguretat al subministrament i més eficàcia energètica. També, serà important la intervenció a l’EB-2 de l’Hospitalet de l’Infant per millorar els accessos i la protecció de la canonada, on també s’intentarà dotar de més seguretat al tram del túnel del Coll de Balaguer per guanyar espai de treball en cas d’una substitució, perquè és una zona molt complicada.
Així mateix, es contempla una instal·lació d’autoconsum a Cunit Nord. Es construirà una nova planta solar?
Hi ha una fase de construcció de dos dipòsits importants a la demarcació, un a Cunit i l'altre a Vila-seca, aprofitant el sostre com ja tenim al Vendrell, per oferir més garanties d’autoconsum amb l’energia solar.
Tanca aquí el seu mandat, quins són els temes pendents més urgents?
De temes pendents, en deixem uns quants; el canvi és constant i els mitjans que tenim moltes vegades són insuficients. Un d’ells, pendent des de fa alguns anys, és sobre la pressió tarifària en relació amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, perquè continuem pagant un 36% quan altres zones de Catalunya paguen la meitat o altres de l’Estat no paguen res. S’ha d’arribar un moment en què ens hem de plantar com a territori, perquè no volem ser menys que ningú.
El CAT no és Déu, és part de la societat i, per tant, tot allò que vulgui fer, ha de ser comptant amb el territori, especialment les Terres de l'Ebre, perquè el riu és la font prioritària, on comença tot. El CAT sense l'Ebre no és res.
«S’ha d’arribar un moment en què ens hem de plantar com a territori, perquè no volem ser menys que ningú»