La Canonja va celebrar recentment el cinquè aniversari de la seva independència com a municipi, de Tarragona. En tot aquest temps, s'han celebrat dues eleccions municipals i la CUP és el prtimer partit no estrictament majoritari fora del PSC, CiU i PP que ha aconseguit fer-se lloc al saló de plens. A només dos vots dels convergents, va estar a punt de convertir-se en segona força, un èxit que es repeteix en altres indrets del país i que, al Tarragonès, juntament amb els regidors de Tarragona i de Torredembarra, els ha donat per primer cop representació al Consell Comarcal. Joan Pons, el regidor del grup municipal de la CUP a la Canonja, és el conseller comarcal del partit al Tarragonès. Parlem amb ell sobre la realitat del municipi, del Consell Comarcal i del partit.

— Joan Pons és el primer regidor independentista d'esquerres a la Canonja. És per algun motiu? És perquè la CUP ha fet una millor campanya que Esquerra, per exemple?
— S'hi barregen bastantes coses. Per una banda, és cert que la CUP ha aconseguit ajuntar el vot independentista. La davallada a Convergència s'ha traduït també amb un vot de suport a la CUP, no ens hem d'enganyar. I, una altra cosa, és que els partits d'esquerres i independentistes, bàsicament Esquerra Republicana, jo crec que no va encarar bé com presentava el seu projecte a la Canonja. Com van presentar les persones que hi havia al capdavant de tot això i sobretot de projecte. I la CUP, al marge del plantejament independentista, hem sapigut bastir-ho amb un projecte polític ben clar i amb unes propostes molt clares. I amb un treball de base amb temps que jo crec que per ser la Canonja... envejable, sincerament. Llavors, és clar, al final la gent valora moltes coses. Evidentment, els votants independentistes de la Canonja, tant siguin d'esquerres o de dretes, tenien tres partits a votar si volien però, vaja, han optat per la CUP.

— Tot i així, el PSC ha guanyat per majoria absolutíssima. Això com s'explica?
— Bé, és aquest factor local, la típica frase de «als pobles es vota la persona i no el partit». És un «sí però no». A la Canonja hi ha una part d'això, hi ha gent que dóna suport a l'alcalde actual des de l'any 97, el Roc Muñoz, per determinades qüestions. I, si estigués en un altre partit, segurament també el votarien. Hi ha una qüestió principal, que és que va ser l'alcalde que va portar la independència de la Canonja. Llavors, això, en el seu dia li va generar un suport popular que encara manté. Tot i així, voldria deixar clar que de vegades s'ha dit que tot o gairebé tot és gràcies a ell i, això, no és cert. Hi ha hagut molta gent i moltes entitats i moltes persones que en aquest poble hem lluitat. Està clar que ell va fer la funció política i de plantar-se al seu partit per tirar endavant això, en el fons s'ha traduït en un vot de suport popular cap a ell. Després, si mires els resultats de les eleccions del Partit Socialista al Parlament de Catalunya el 2012 tenen 850 vots, més o menys, i ara en van treure mil cinc-cents, hi ha uns set-cents vots de diferència, que no és poc. És aquest marge que no és tant votant de partit com de persona actual.

— Han passat cinc anys de la independència. Quin balanç es pot fer, la Canonja és totalment independent o encara arrossega una certa identitat de barriada?
— La pregunta és com ens sentíem abans de 2010, si ens sentíem barri o ja ens sentíem poble i simplement va ser un pur tràmit. Després s'ha traduït bàsicament en més diners. La pregunta és si el fet de separar-nos de Tarragona va suposar un augment de moral canongina. I jo crec que no. No han canviat les coses, en el sentit d'haver-hi més entitats, més implicació ciutadana, no anem amb la bandera de la Canonja per tot arreu. Abans els qui ens sentíem de la Canonja ens sentíem de la Canonja, no ens sentíem de Tarragona, els que es volien sentir de Tarragona per indiferència jo crec que ara mateix també s'hi deuen sentir. El canvi ha estat més a nivell polític, ara ja tenim un alcalde amb uns regidors amb unes competències concretes, cosa que abans no teníem i, per desgràcia, això no s'ha traduït sempre en el millor, aquí s'ha traduït en carrers nous, places noves, més festes majors... També s'ha traduït en més ajudes socials, però sense criteris socials, sense un rumb social com entenc que hauria de tindre el Partit Socialista.

— Igualment, la inversió que podia fer l'Ajuntament de Tarragona a la Canonja era molt menor.
— Sí, és a dir, abans haguessin pogut fer el que volguessin, Tarragona, el que passa és que no feien. Ara la Canonja ha passat pàgina i gestiona el cent per cent, excepte uns serveis que tenim compartits, com l'aigua o els busos. S'ha notat clarament la inversió. Un exemple clar: el mur verd, entre els termes de població i la indústria química. Quan allò era terme municipal de Tarragona no hi havia hagut inversió, zero, al contrari, era el lloc perfecte per llençar-hi les restes de poda. Això va passar a mans de la Canonja i s'hi ha invertit.

— Quins són els objectius de la Canonja com a municipi aquest proper mandat?
— És un municipi que no és petit, hi viuen sis mil persones i hi passen moltes coses, i és un municipi que es troba en mig d'una confluència molt bèstia entre grans ciutats. Jo crec que un dels reptes que té és saber sobreviure aquí, en aquest context, i sobretot saber, si volem sortir d'aquesta crisi, el repte seria no tornar a caure en la voluntat excessiva de creixement i de voler semblar-se als municipis de la vora. Perquè la Canonja durant molts anys, això ho hem sentit per veu dels actuals polítics tot i que ara no ho diguin, ha volgut ser com Vila-seca. Amb passejos i blocs de pisos i carrers com Vila-seca. Aquest discurs l'hem de canviar, el repte és canviar-lo, saber trobar la identitat pròpia d'un municipi com la Canonja envoltada d'infraestructures que no li són pròpies perquè provenen de grans ciutats i en mig de tot això saber què fer. Aquí, evidentment, ens hem de replantejar si la indústria petroquímica ha de ser el pal de paller, perquè hem de tenir clar que no estarà aquí per sempre, quan hi ha municipis petits que es focalitzen en un sector econòmic, això, té riscos. S'ha de traduir en activitat interior, amb comerç local, que avui està desestructurat completament, a la Canonja no hi ha comerç local, empreses creades a la Canonja n'hi ha però molt poques. És una situació que cal corregir en els propers quatre anys.

— Encara avui hi ha qui considera que la Canonja ha de seguir el model de Vila-seca?
— Bé, jo crec que el discurs ha canviat. Gent propera a la CUP i d'altres partits i entitats hem aconseguit calar un discurs de posar un límit al creixement de la Canonja. Ara ja no hi és aquesta voluntat, ha quedat traduït en un POUM, ha posat límits al creixement, és un POUM que segurament si la CUP hagués estat al ple, parlo per parlar, però possiblement hi votés a favor perquè ha posat límits molt clars al creixement i a molt llarg termini. I cal recordar que aquest mateix govern que ha aprovat aquest POUM fa quatre dies donava suport a una Àrea Residencial Estratègica que preveia la construcció de més de mil pisos en poc menys de deu anys i això ara evidentment s'ha esborrat del mapa i jo crec que ja no s'ho plantegen.

— Quina és la influència del Consell Comarcal en la Canonja?
— Gestiona els serveis socials, aportant personal. Hi ha una part també del transport escolar. És a dir, la influència no és gaire gran, evidentment, però jo crec que també per una manca d'interès de fer comarca. Hem viscut bastant desconnectat de la resta de la comarca, hem viscut molt connectats evidentment amb Tarragona, però a la resta de la comarca no hi ha hagut una voluntat d'implementar polítiques de comarca. De fet, no hem tingut mai un conseller comarcal fins fa dos anys, amb una regidora del PP que va entrar en substitució d'un altre, i estic segur que no ha fet res en dos anys. La voluntat de la CUP és obrir el municipi a la comarca.

— D'aquestes institucions supramunicipals, el consell comarcal i la diputació, què n'espereu?
— Primer, saber com funciona. Anem perduts precisament perquè estem davant d'una estructura opaca. L'objectiu principal de la CUP és aclarir aquestes institucions, saber quins són els privilegis que hi ha, que no en són pocs. En el cas del Tarragonès, voldrem veure les comissions de treball què són, quina importància tenen, si són merament informatives o hi ha debat de contingut polític, si no hi ha debat la CUP s'ha de qüestionar anar a aquests llocs.

— La CUP només tindrà un conseller comarcal. És assumible per una sola persona?
— Difícilment, caldrà establir prioritats. És com al Parlament de Catalunya: tres diputats no poden estar a totes les comissions. Aquí ens passarà el mateix, per desgràcia. Al Consell Comarcal hi ha set comissions, tan de bo hi pugui estar a totes set, però ja veurem.

— El 27 de setembre presumptament s'han de celebrar unes eleccions en què la CUP, segons els sondejos, pot triplicar resultats. A què es deu aquest creixement? A la Canonja què ha passat perquè el 2012 no s'arribés als cent vots i ara, el 2015, a les municipals, n'hàgiu tret tres-cents?
— Hi ha una qüestió, que és que l'entrada de la CUP al Parlament ha fet que s'hagi convertit en un partit mediàticament conegut, hem aconseguit arribar a gent a qui no havíem pogut arribar. Tot i que la CUP evdidentment porta moltíssims anys, des dels anys setanta en alguns municipis, però per desgràcia fins que no surts als mitjans grans no arribes. Això també hem de fer autocrítica, alguna cosa hem hagut de fer malament fins que no hem aparegut als mitjans i hem entrat al Parlament. Però la gent ha començat a veure que quan la CUP entra al Parlament o en determinats municipis la feina que es pot arribar a fer és molt gran, el cas de Reus és un cas ben clar. La gent, d'això, n'ha estat conscient, ens ha donat suport tot i que no combregui al cent per cent amb el que diu la CUP - hi ha molts votants que no firmarien el decàleg de la CUP - però a nivell municipal veuen que la feina que podem arribar a fer és molt gran. Llavors, això també ha fet passar d'aquell concepte que hi havia abans que votar partits petits és llençar el vot, a passar que realment aquest vot pot servir d'alguna cosa.

— Igualment, el 2010 es va crear l'Ateneu Popular la Mina. Hi ha ajudat?
— Ha ajudat, sí. En el cas concret de la Canonja això ha estat el vehicle. I jo crec que també l'Ateneu era una entitat formada per gent molt jove i en el moment que vam plantejar la possibilitat de crear l'assemblea local de la CUP això també ha obert el ventall, hi ha gent que implicar-se en l'Ateneu i en un moviment político-cultural més de caire juvenil no gosava fer el cas, en canvi en voler crear la CUP hi ha gent més gran que s'ha acostat al projecte. Hem aconseguit crear espai de l'Esquerra Independentista per tothom, espais més de caire juvenil i més de caire polític.