[municipalsinformacional]

Jordi Collado lidera una de les candidatures que podrien ser claus a l'hora de formar govern a Tarragona. En Comú Podem ja va exercir aquest paper al 2019, però diversos problemes interns i externs han acabat provocant que aquest hagi estat un mandat amarg. Ara, Collado juntament amb Toni Carmona (el número 2, de Podem), aspira a mantenir o fins i tot incrementar la representació del seu espai polític al consistori.

Entestat a generar consensos i formar un govern d'esquerres al més ampli possible, Collado és una cara visible de l'antiga ICV que aquest 2023 és la primera ocasió en la que es presenta com a cap de llista. Amb el seu estil propi, afirma que no vol viure en una destinació turística i que li fa especial il·lusió el debat del nou POUM.

- Quin estil de fer política es pot esperar de Jordi Collado, un tipus Arga Sentís, Carla Aguilar, un de molt diferent...?

- Ni un ni l'altre o una barreja en realitat. La meva manera serà fugir d'aquesta lògica de la confrontació. Que el ple s'hagi convertit en Twitter ens genera un problema. S'ha de negociar, s'han de desenvolupar els fons Next Generation, s'ha d'humanitzar els carrers i reduir el cotxe, anem a plantejaments de grans consensos. El meu serà el tarannà de sempre: anar de cara, crec que les coses s'han de parlar, ens hem d'acostumar a una lògica que tinc la sensació que a la ciutat s'ha perdut. Entre l'amiguisme i la bronca hi ha molt d'espai a recórrer.

- En Comú Podem té propostes per revitalitzar els barris?

- El que tinc clar és que la ciutat és una i que les lògiques que es fan al Serrallo, Campclar o Sant Salvador de sortir del barri i dir que es va a Tarragona són una mala notícia. He viscut la major part de la meva vida a Ponent i a més hi he treballat. Jo no faré discursos de cohesió i relligar la ciutat, perquè com deia José Martí la millor manera de dir és fer. El Serrallo té una oportunitat xula amb els Next Generation de regenerar el barri cap a dins, segurament és un dels espais on hi ha hagut un dels conflictes més complexos en aquest mandat, amb Rancho Grande, on tothom tenia clar que s'havia de fer alguna cosa però al final es van vulnerar un munt de drets de molta gent. Ens han intentat vendre Tarragona com una destinació turística i l'exemple segurament més paradigmàtic és el Serrallo: amb una façana bonica i gairebé amb focs artificials tots els dies, i amb un interior on la vida és molt complexa. Hi ha una degradació del sector pesquer que és el que donava vida al barri, ha arribat gent migrant que ha assumit rols complexos com anar a les barques de pesca... Aquesta ciutat de les dues cares ens l'hem de treure de sobre, que ensenya allò molt bonic i amaga allò que no està tan endreçat.

- Quin és el balanç que fa En Comú Podem del govern de Pau Ricomà?

- Havíem generat unes expectatives de canvi en aquesta ciutat que no hem complert, per tant, tornem a la frustració. S'han fet coses bones? I tant. Les esmenes a la totalitat acostumen a ser més postureig que realitat. L'equip de Ricomà ha intentat avançar en algunes coses i se n'ha sortit prou bé, ha fet alguns tastos, crec que no estaven prou preparats per governar, no s'ho creien. Han intentat fer el que han pogut en un mandat molt complex, hi ha hagut una transformació d'un equip que venia de l'alegria i les ganes de fer a un equip que s'ha enrocat en una bronca contínua. El que em preocupa és la capacitat que s'ha tingut per tancar un cicle polític que semblava que començava fa quatre anys i que ha durat quatre anys. Per tant, ha de començar una cosa nova, no sé quina. Jo tinc clar que les projeccions diuen que millorarem d'allà d'on veníem i que podem ser claus. Quan la gent em diu quin govern vull, jo dic un de 14 dels Comuns.

- Això és una mica complicat.

- És política ficció, no és al que aspirem, però hem de plantejar una proposta que vagi a l'esquerra al més ampli possible. Si en un context com l'actual es pot fer un govern de 18 serà una bona notícia perquè s'han de pactar coses molt serioses. La cosa és si seran capaços els actors de construir-ho, de trencar unes dinàmiques que jo crec que estan sent massa personalistes. Parlem dels candidats i les candidates com un tot i la confrontació entre els dos partits que sembla que es disputaran l'alcaldia genera escepticisme i és el que em fot ràbia. És comprensible que hi hagi estratègia electoral, però el tacticisme sí que em molesta i quan traspassa lògiques personals encara més.

- Ara que el PSC ha canviat de candidat i ha renovat la seva llista, és més fàcil per a En Comú Podem pensar en un pacte?

- No serà una cosa de dos, segur, com a mínim serà una cosa de tres. Si els socialistes volen governar amb el Partit Popular o amb Junts no m'hi trobaran, i si ERC vol governar amb Junts no m'hi trobaran. Si volen governar amb ERC i la CUP, potser sí, parlem-ne. Al final, jo tinc la sort que no decidiré jo amb qui governo, sinó que hi haurà un debat a l'assemblea.
 
- Ja sigui en un debat d'investidura o en la formació d'un govern, En Comú Podem hi pot tenir un paper clau.

- El tindrem, jo n'estic convençut. La història és que no ho tenim preconcebut. Tinc un govern preferit: de 18, amb tots els de l'esquerra que puguem a dins. Si això ho som capaços de fer, jo seré feliç. I no nego que en coses importants com és el POUM si podem estar els 27 d'acord, millor, i això vol dir que haurem de renunciar a coses i altres a altres. Per això els reclamo, en públic i en privat, que parin de llançar-se els trastos pel cap perquè si volem que la ciutat tingui una perspectiva de progrés, o hi som tots, o serà molt difícil. Estarem condicionant un possible govern d'esquerres a un grup de dretes i a mi això em sabria greu.

- Aquest mandat ha estat complicat per a En Comú Podem, amb discrepàncies internes, divisions, un regidor trànsfuga i una altra que ha acabat plegant amb denúncia d'assetjament inclosa. En aquests moments l'espai polític està de nou cohesionat com perquè no torni a succeir el mateix?

- Ha estat un mandat complex en el que hem estat capaços d'autoesmenar-nos i el resultat és que n'hem sortit més forts. I jo crec que el clímax i la confiança que s'han generat -perquè ens hem posat a treballar com a bojos perquè no tenia sentit anar per separat i que l'espai quan està unit això multiplica- ho hem entès tots els que estem remant. Jo tinc la sensació que avui estem més forts que fa sis mesos i això va in crescendo. A les reunions que estem fent de candidatura, de grups de treball, la sensació és de bon rotllo, confiança, voluntat constructiva, on de vegades la gent no identifica si jo soc dels Comuns o de Podem. Hi ha un plantejament col·lectiu i ho tenim clar. Vinc d'una tradició en la que les coalicions electorals eren una realitat contínua i, per tant, m'hi sento molt i molt còmode, perquè tenim tots clar que l'objectiu està per sobre de les organitzacions.

- Això són paraules molt boniques, però l'endemà de les eleccions s'haurà de prendre una decisió sigui en el sentit que sigui, i fa quatre anys hi va haver una discussió per aquest motiu. Això està solucionat?

- Tenim claríssim com ho farem, perquè l'espai polític que volem un govern d'esquerres, que volem governar i transformar la vida de la gent i que passa per tenir una posició forta al govern. Hem de veure on ens posa la ciutadania, no només en resultats sinó també en aritmètica. Tu pots acabar tenint la clau amb 1 regidor i tenir-ne 5 i no comptar per a res. Si no, que li preguntin al Viñuales.

- Respecte a Esquerra Republicana, després de la sortida del govern l'any 2021 hi va haver recels i una relació tensa amb l'actual govern. Encara hi són, aquests recels, o la tensió s'ha diluit amb el pas del temps?

- Els recels del moment eren evidents, entren en la lògica política i humana. A l'espai tenim gent de tot, que està emprenyada i se'n refia poc. La nostra manera de fer en l'últim any de mandat, ho explica, és a dir, després de les votacions dels Consells de Districte hem estat capaços de buscar solucions on Esquerra no arribava. Esquerra es va quedar en minoria absoluta i tot el que ha tret des de llavors, excepte la pujada d'impostos que la va fer amb la senyora Orts i el senyor Calderón, ho ha fet amb nosaltres. Nosaltres ens podíem quedar en un racó i pensar només en nosaltres. Jo crec que hem pensat en la ciutat i en aquells temes que hem estat capaços d'arribar a acords posar-nos en funcionament. Aquests dies, quan Esquerra explica algunes mesures que farà al proper mandat, són coses que són als pressupostos actuals. Això són pactes.

- En Comú Podem està d'acord a mantenir els descomptes en els abonaments i en la política d'estendre els carrils bici?

- La que hi ha ara mateix, no. El que estem fent és un pedaç d'allò que havia plantejat el govern anterior. En mobilitat, hem de fer el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS). No tenim dades d'usos de transport i això és un desastre. Hem de tendir a la humanització dels carrers i a reduir l'espai dels cotxes. La ciutat ha de ser per a les persones i a partir d'aquí s'han de fer plantejaments importants: cal que l'Empresa Municipal de Transports es converteixi en el motor de la mobilitat, en temes de bici i patinet públics. Són 1.300 treballadors de l'administració pública, aquesta massa social l'hem d'aprofitar i som els primers que ens hi hem de posar. Hi ha una tema que a mi em preocupa, que és que sempre que parlem d'humanitzar espais parlem de la Rambla, del carrer Apodaca... I a la Granja no ens podem plantejar una reducció de carrers amb asfalt i convertir-ho en grans zones d'oci? A Sant Salvador no ens ho podem plantejar, que hi ha carrers en els que no passen cotxes i si hi passen són testimonials i guanyar espai per a les persones? A Sant Pere i Sant Pau hi ha tres o quatre racons que si ens ho penséssim una mica els cotxes no caldria ni que hi entressin.

- Quin és el model de creixement urbanístic d'En Comú Podem?

- El debat del POUM és d'aquelles coses que en tinc moltes ganes. A mi de l'avenç del POUM hi ha coses que m'agraden i hi ha coses que no. No m'agrada gens l'ecobarri o el barri digital, justament en el que estan d'acord Esquerra i el PSC. Anar a urbanitzar zones que estan a tocar dels dipòsits de benzina, i no parlo de CLH sinó dels del Port, que són a l'altra banda, em resulta preocupant. Hem de recuperar el parc agrari de l'Horta Gran, entenc que hem de reomplir tots els forats que tenim a la Part Baixa i ens permeti relligar, però hi ha coses que surten al POUM, com que les vies surtin del centre de la ciutat, que les hem de treballar molt bé. Perquè no només és que les mercaderies passin per l'interior, és que hem d'obrir la ciutat al mar, si us plau. A mi el que diu la plataforma Tarragona Creix m'horroritza. Hem d'aconseguir no només protegir l'Anella Verda sinó que l'hem de dotar de personalitat jurídica, perquè sigui inamovible. El model Collserola podria ser el model perquè permet la protecció per se. Si som capaços de guanyar aquestes batalles, ens guanyarem la pròpia ciutat.

- Quines altres àrees tocaria de l'actual planejament?

- Tota la zona entre la Floresta i l'autovia, el PP-9. Hem de tenir en compte què estem sumant aquí. Tota la part de Campclar i Bonavista, em sembla que hi ha massa màgia perquè surti. Si hi ha massa màgia, potser no és una promesa electoral. El que hem d'aconseguir segur és el soterrament de la línia d'alta tensió. Allà hi ha equipaments pendents: l'Escola Ponent, l'Escola Mediterrani... No ens estem plantejant com volem que es desenvolupi aquesta ciutat, si hem de ser una destinació turística o una ciutat harmonitzada.
 
- Quina és la proposta d'En Comú Podem pel que fa al turisme?

- Jo no sé si de vegades les candidatures parlem per als operadors turístics o per als ciutadans. Jo no vull viure en una destinació turística, ho tinc claríssim. Jo vull viure en una ciutat que tingui cert turisme, perquè té unes capacitats d'atracció brutals. Entre el turisme de sol i platja i el cultural, jo vull el cultural. Però aquest no va de posar 1.800 pisos turístics a la ciutat perquè no tinc capacitat d'aconseguir inversions hoteleres. A Tarragona hi ha llits suficients, jo crec que s'ha de reordenar, al final el que passa el que passa és que no hi ha pla d'usos. Amb els pisos turístics crec que cal una moratòria per posar-hi ordre i això no va només de lògica ideològica, és que la gent que ho està estudiant a la universitat, com el Paolo Russo, ens diu que no és una bona notícia que des del 2019 hagin crescut un 50% els pisos turístics en aquesta ciutat. El projecte del cicloturisme em sembla súper-interessant. Hem d'anar a un model turístic que no ens converteixi en un parc d'atraccions. Pujar un diumenge de creuers a la Part Alta fa pena. Les grans navilieres ho tenen claríssim: el capitalisme és un model extractiu, que xucla tot allò que pot i després no se'n fa responsable. Les ciutats, davant d'això, tenim l'obligació de fer contenció.

- Quina és la postura de cara al següent mandat d'En Comú Podem respecte a l'extrema dreta?

- La postura és que no es pot donar normalitat democràtica a qui no és democràtic. A Vox ni aigua perquè el seu plantejament va contra els drets humans. Espero que a ningú se li acudeixi intentar incorporar Vox a alguns plantejaments, ni de govern. Quan dic que el debat del POUM ha d'obtenir el consens dels 27 regidors, si hi ha Vox, amb 26 són més que suficients. Crec que hem de fer un cordó sanitari democràtic, hem de confrontar les idees amb aquesta gent i desmuntar les mentides. Aquests dies vaig conèixer el candidat i davant de les mirades afables hi ha idees terribles. No ens oblidem de qui són. En aquest sentit, jo crec que la gent del Partit Popular ha de fer una reflexió profunda especialment a la ciutat, que la gent de Ciutadans ha de mirar-se el melic, i que la gent del PSC en algun moment ha flirtejat amb la idea de l'abstenció, han de pensar en un cordó sanitari, si us plau.

- Però per exemple un dels debats és què fer amb la Ciutat Residencial.

- No hi ha debat, aquí, hi ha mentides. La Ciutat Residencial és un projecte d'alberg juvenil, un model que s'ha desenvolupat a Catalunya. Jo n'utilitzo, d'albergs juvenils, per anar amb la família. Si el debat és que hi ha d'haver espai per als veïns, on s'ha de signar. Si el debat és que no ha de ser un centre de menors no acompanyats malignes i perillosos, no hi ha debat, el que hi ha són mentides. Aquí algú s'ha passat de frenada. La Generalitat va tenir un problema de comunicació, és evident, però partia d'un plantejament que tenia sentit, és a dir, té sentit que un espai turístic plantejat per al turisme familiar i juvenil, faci èmfasi en el treball de la salut mental? És evident que sí. Qui està en contra d'això, desconeix el model dels albergs juvenils i desconeix els CRAE. És que no encaixa ni l'Àrea: el Departament de Joventut no porta els CRAE. O és desconeixement o és mala fe i en qualsevol dels casos em preocupa.

- De les 13 llistes que es presenten a Tarragona, només 4 tenen com a cap de llista una dona. Què passa aquí?

- El 9/4 explica moltes coses, entre d'altres que la dificultat per fer política entre les dones és més alta. Les posicions de sortida et transformen la vida i vivim en una societat patriarcal que marca uns rols.

- En el cas d'En Comú Podem, els 2 primers són 2 homes.

- Perquè venim de dos processos democràtics separats. Quin dels dos processos democràtics tenia més rellevància? Aquesta conversa la vam tenir, però a quina militància li dius que havia escollit malament? Som 31 a la llista, hi ha majoria de dones, l'ordre i tant que és important, però nosaltres no renunciem a la política feminista. A l'esquerra hem de ser més exigents. També és veritat que els lideratges femenins no t'asseguren fórmules feministes. Si és un tema només de gènere, és un debat interessant, però al final del que hem de rendir comptes és de quines polítiques es fan, nosaltres no és que ens haguem oblidat del feminisme ni molt menys. La nostra proposta és feminista i transformadora.