El 28 de maig a la nit, Jordi Sendra sabrà si efectivament tornarà a seure al saló de plens. Fins llavors, la campanya de Junts sembla enfocada a la seguretat, la neteja i la reactivació econòmica.
- Per què tornar a la política municipal?
- Roda el món i torna a la plaça de la Font. Aquests anys he anat veient coses que no s'han fet bé, coses que no s'han fet, coses que es podrien haver fet millor... Per això, vaig prendre la decisió que la millor manera de poder-ho canviar és de dins i, com que ja tenia l'experiència política d'aquests anys tant a Madrid, com a Barcelona, com al propi Ajuntament on vaig estar 4 anys de govern i 4 anys d'oposició, doncs vaig decidir entomar aquest repte d'encapçalar la llista de Junts per Catalunya a Tarragona.
- Arran del fitxatge d'Elvira Vidal com a número 2, hi ha hagut una millor relació amb el grup municipal de Junts?
- El grup municipal de Junts per Tarragona va néixer d'una coalició entre el PDECat i el moviment Junts que començava en aquell moment. Cap dels 3 regidors és associat al PDECat ni a Junts, ells han fet la seva vida política al marge de Junts i, per tant, hi ha hagut certa desvinculació. Jo havia pensat en Cristina Guzmán perquè independentment que no hi hagués hagut aquesta relació entenc que des del grup municipal s'ha fet feina. Falta fer-ne molta més. Jo pensava que era important tenir algú que hagués estat aquests 4 anys i aquesta persona és Elvira Vidal.
[municipalsinformacional]
- Això obliga Elvira Vidal a seguir la línia de Junts fins que no es formi el nou Ajuntament?
- El 17 de juny el grup municipal prendrà les decisions que consideri, però avui Elvira Vidal forma part d'un grup municipal i d'un govern sobre els quals jo no tinc cap poder de decisió.
- Quines són les assignatures pendents a Tarragona?
- Una és la seguretat. S'han fet millores, ho reconec, aplaudeixo la feina que ha fet la regidora Guzmán, però la ciutadania continua tenint la sensació que viu en una ciutat insegura. Hi ha ocupacions, violència de gènere, violència delinqüencial a la Part Baixa, aleshores el que jo reivindico és que la Guàrdia Urbana el que ha de fer és sortir al carrer i baixar del vehicle. Que faci política de proximitat, prevenció, que no esperi darrere de la pantalla.
- Això de les patrulles a peu de carrer fa anys que els partits ho proposen, però per què no es fa?
- Se n'ha parlat molt, però potser ara és hora de fer-ho.
- Quina altra assignatura pendent creu que té Tarragona?
- El tema de la neteja. És el contracte més important i és ben trist que s'hagi aprovat la licitació abans que s'aturi tota la maquinària administrativa de l'Ajuntament perquè hi ha eleccions. Tarragona està bruta, soc conscient que la ciutat ha crescut i que és possible que s'hi hagi d'afegir espais que els veïns diuen que no hi passen. Se li ha de donar un gir, a la neteja. Una part d'aquest gir és la lluita contra els coloms: volem acabar amb la plaga de coloms. No pot ser que sigui una de les preocupacions més importants del ciutadà, que s'asseu a un banc i quan s'aixeca porta el cul brut de les cagades de coloms, que ja no és un tema d'imatge sinó de salut pública.
- I, a banda de la neteja, quina altra cosa milloraria de la ciutat?
- La modernització de l'Ajuntament, que necessita una revolució tecnològica. No pot ser que el ciutadà es perdi en la burocràcia municipal.
- Junts reclama que es pugui pagar amb targeta als autobusos. Amb Jordi Sendra al govern, la bonificació dels abonaments és viable mantenir-la durant tot el següent mandat, o bé es tornarà als preus d'abans?
- El ciutadà ha de poder pagar l'autobús. El jovent, els turistes, si volen pagar van amb targeta. És impensable que al segle XXI encara no es pugui. Jo tinc molt d'interès, perquè tinc el convenciment que serem al proper govern municipal, de veure la situació econòmica de l'Ajuntament, que tinc la sensació que és caòtica i bastant desastrosa. D'entrada, congelem costos, al ciutadà ja l'hem crucificat prou: li hem apujat la brossa un disbarat, estan fent una política de persecució recaptatòria brutal, els empresaris dels polígons es queixen que prou dificultats tenen... També, que ara van a veure si paguen els guals de manera retroactiva durant quatre anys, i això passa a tot arreu. Vull veure la situació econòmica de l'Ajuntament per fer polítiques fiscals més justes, que no sigui apujar impostos, que és el que s'està fent ara.
Jordi Sendra, alcaldable de Junts a Tarragona. Foto: Josep M. Llauradó
- Perquè l'Ajuntament pugui finançar les seves polítiques també és necessari que hi hagi activitat econòmica a la ciutat. Què hauria fet diferent Jordi Sendra respecte a l'actual govern?
- Jo he estat un any i mig de director general de prestacions socials del Departament de Drets Socials de la Generalitat i he vist la situació de tantes i tantes famílies que estan en situació de risc d'exclusió, a tot Catalunya, a Tarragona també. Els hem d'ajudar. La porta d'entrada de la gent que pateix són els Serveis socials i també estan col·lapsats. Hem de mirar de descol·lapsar-ho i de fer aquesta revolució tecnològica. Però estic segur que l'única manera de treure de l'exclusió a la gent és creant ocupació. El que ha de fer l'Ajuntament és posar les coses fàcils als empresaris i als emprenedors, perquè si no se'n van de la ciutat. A més, hem de donar molt de suport a la formació professional dual, que incentiva el binomi empresa-formació, amb persones que estudien i que ja tenen experiència a l'empresa i que segurament s'hi poden quedar. En lloc de maltractar-los, hem d'ajudar aquells que creen ocupació, per tant, si hem de crear una oficina específica d'atenció a l'emprenedor i a l'empresari per fer les coses àgils i eficients ho farem. L'OMAC no es pot convertir en un espai on hi ha unes cues terribles i on l'emprenedor per demanar una llicència d'activitat s'hi pot passar la vida.
- Per tant, aquesta seria la diferència amb un mandat de Junts: posar les coses fàcils als empresaris?
- El gremi de la restauració ha patit molt en aquests anys de pandèmia, no es pot anar a fer-los la guerra en l'ocupació de la via pública. Jo el que vull és que els restauradors es guanyin la vida perquè paguin impostos, respectant l'ocupació de la via pública, el descans dels veïns, la convivència entre el ciutadà perquè pugui passejar i l'economia productiva que són els bars i restaurants de Tarragona. Però els hem d'ajudar.
- Com seria la previsió de creixement urbanístic, pel que fa al nou POUM, per part de Junts?
- Jo penso que el ciutadà de Tarragona ha tenir dret de decidir on vol anar a viure. No pot ser que un POUM ens marqui només un espai de creixement. Volem que vinguin grans empreses que generin nous llocs de treball amb directius molt potents i molt bons, però han de poder anar a viure allà on creguin convenient. No entenc per què se'ns acota el creixement només a Ponent quan a més a més vivim en una zona complicada per la petroquímica. Protecció Civil recomana no fer creixements al costat mateix. Creixem per un altre lloc, ordenadament, amb respecte mediambiental, amb respecte a l'Anella Verda, però el que no pot ser és que pensem en totes les espècies en perill d'extinció i no pensem en la principal espècie que és la que està en vies d'extinció, que és el ciutadà de Tarragona. A la Riera li van donar un premi per una masia convertida en un centre de convencions, per què hi pot haver un Mas Passamaner i no hi pot haver un Mas d'en Sorder? No em tanco a què es pugui créixer ordenadament, però també per Llevant. Sense plans mastodòntics i amb respecte a l'Anella Verda, però reitero que les zones verdes més importants que té la ciutat són les platges.
- Quin és el projecte estrella de Junts de cara a la campanya?
- És molt fàcil proposar grans projectes si després no els has de fer. Jo crec que un dels projectes més importants que té aquesta ciutat és acabar amb els equipaments buits. Trobem-li una solució d'una vegada al Banc d'Espanya, a la Savinosa, a la Ciutat Residencial, a la Tabacalera, al sanatori Casablanca... Tenim molta feina a fer amb aquestes coses que també són grans projectes. Encara recordo al 2007 quan va arribar Ballesteros que va penjar una pancarta al Banc d'Espanya dient "Ja és nostre". En 16 anys, no han sabut trobar una destinació a aquest equipament? Aquest és el gran projecte de ciutat: trobar solució als equipaments buits.
- En cas de trobar-se en la dicotomia Rubén Viñuales-Pau Ricomà, Junts qui triarà?
- Jo penso que no va de Ricomà o Viñuales. La ciutat té un espai central, equidistant d'uns i d'altres, que l'ocupo jo. Centralitat, estabilitat, no pot ser que l'Ajuntament depengui d'una assemblea per prendre una decisió. El model de ciutat que tinc és a les antípodes del que té la CUP, no pot ser que hi hagi un govern amb quatre o cinc partits. La meva feina des d'avui fins al 28 de maig és convèncer prou gent com perquè ens vagi molt bé. L'endemà, que tindrem un gran resultat, ja vindran a picar a la nostra porta.
Jordi Sendra, alcaldable de Junts a Tarragona. Foto: Josep M. Llauradó
- Però el ciutadà també té dret a saber cap a on anirà el seu vot: si cap a un canvi de govern o cap al suport a l'actual.
- El seu vot anirà cap a la defensa radical de Tarragona, ni ERC, ni PSC. És un tema que no va de partits, va d'actituds i d'accions. En parlarem l'endemà, reitero.
- En aquestes eleccions a Tarragona hi concorren tres llistes que provenen de l'antic espai de Convergència: Junts, Sí Tarragona-Ara Pacte Local i Convergents. Què ha evitat que hi hagi llista conjunta?
- Crec que el que ha arruïnat la negociació és l'ambició desmesurada, la voluntat d'ocupar càrrecs sense cap projecte de ciutat, i sense entendre que hi ha un projecte líder d'aquest espai que es diu Junts i que es diu Jordi Sendra. No ho han entès i al final jo he arribat a comprendre que és només un projecte ambiciós per ocupar càrrecs. I amb una mica sort amb 150 vots aquí, 30 allà i 50 allà a veure si aconseguim un diputat provincial. El PDECat a Tarragona s'ha rendit a les estratègies del seu partit a Barcelona, si haguessin actuat tarragoninament haurien entès que al projecte que s'haguessin hagut de sumar és al de Jordi Sendra. Dit això, nosaltres passem pàgina. Assumirem el cost que pugui tenir, que serà molt baix perquè no trauran aquests vots que es pensen que trauran.
- Dels 13 alcaldables a Tarragona, 9 són homes i 4 són dones. Com s'explica aquesta desigualtat?
- Vaig néixer home. És evident que podria haver encapçalat la llista una dona o una altra persona que no sigui ni home ni dona. Som uns grans defensors del col·lectiu LGBTI, podria haver sigut qualsevol persona amb ganes d'afrontar-ho. Però la nostra és una llista paritària, la llei parla de 60-40% i nosaltres hem fet 50-50%. Sí que això és important, però el més important és que aquesta és una llista compromesa a fer accions per la igualtat entre homes i dones, respecte als col·lectius diversos, LGBTI.
[municipalsinformacional2]
