"Sortireu perquè aquesta injustícia acabarà i la democràcia i la política s'acabaran imposant. No defallirem. No defalliu. Sé que és més fàcil de dir que d'escoltar quan ets aquí dins on ets ara: aguanteu!", escriu a mà el president del Parlament. En les mateixes línies detalla a Forcadell que lluitarà per garantir els seus drets i el de tots els ciutadans i que, per això, ha proposat crear un front comú "amb els agents socials més representatius" per les llibertats "individuals i col·lectives".
"Estigueu convençudes de què, a fora, aquí i arreu cada vegada hi ha més gent que és conscient de la injustícia ignominiosa que suposa el vostre empresonament. La presó deu ser dura o freda. Però les idees, la dignitat i l'esperança no es poden tancar entre reixes", conclou Torrent.
Llegeix la carta completa de Roger Torrent a Carme Forcadell
Benvolguda Presidenta Forcadell,
Estimada Carme,
No hagués volgut escriure mai una carta com aquesta. Mai. Però ara, en canvi, tinc la necessitat de fer-ho. L’escric assegut a l’escriptori del meu despatx. Aquest que, fins fa molt poc, era el teu. És tard i he encès aquella làmpada que no aconsegueixo mai encendre a la primera (no sé si a tu també et passava).
Escric i aixeco la vista per veure a l’altre extrem de l’habitació el bust de Lluís Companys. No sé des de quan hi és, però de tant en tant, me’l miro com esperant absurdament que parli. M’agrada observar-lo perquè em trasllada a la nostra història, als principis que defensem i sobretot em recorda la continuïtat històrica del càrrec. El fil que ens connectat i que m’enllaça directament amb tu.
Escric això i t’imagino asseguda on sóc jo ara. Et veig fent de presidenta. I automàticament després penso on ets ara.
No sé exactament com deu ser la cel·la, però quan me l’imagino em ve sempre una sensació de fredor i abisme. Llavors m’indigno i m’entristeixo a parts iguals.
Com pot ser que qui ha estat la segona autoritat del país ara sigui a la presó. Com pot ser? La immediatesa sempre s’imposa i potser per això encara no som prou conscients del que suposa. Encara no calibrem prou bé la duresa d’aquest fet. La duresa per tu, per la teva família, és clar. Però també la duresa pels fonaments mateix de l’estat de dret. Per la democràcia.
Sóc incapaç de destriar el que suposes del que ets. La presidenta Forcadell de la Carme. La predecessora de l’amiga. Segurament té a veure amb l’humanisme que sempre has transmès i amb el que t’has apropat a la política activa. Fer política sense estimar a la gent potser no té efectes electorals, però segur que en té de morals. Ja saps que, fruit del càrrec, parlo amb molta gent i tots els que també et coneixen em donen records i ànims per tu. Pateixen. Jo els demano que t’escriguin i que lluitin per defensar els teus drets i la teva llibertat.
El que et passa, el que us passa, no és just. No és digne d’una democràcia. El vostre empresonament comporta moltes coses, però sobretot el fracàs de la política.
Jo vaig néixer el 1979. Ja t’imaginaràs, doncs, que mai hagués imaginat viure tot això. Hi ha coses que donava per sentades i que, ara, ens cal reivindicar. Coses tan essencias com els principis fonamentals de la democràcia. Els drets i les llibertats civils. Els vostres i a través dels vostres els de la ciutadania d’aquest país. És en aquesta línia que he proposat construir un front unitari per a la defensa dels drets i les llibertats individuals i col·lectives amb els agents socials més representatius. Hem de ser capaços de donar una resposta de país davant de la regressió democràtica. I aquesta repressió que us afecta directament.
Anem treballant incansablement en aquesta aliança. I ho fem perquè no pararem ni un segon en la causa de la vostra llibertat i dignitat.
Des d’un punt de vista institucional no puc fer altra cosa. Des d’un punt de vista personal no vull fer altra cosa.
Sortireu perquè aquesta injustícia acabarà i la democràcia i la política s’acabaran imposant. No defallirem. No defalliu. Sé que és més fàcil de dir que d’escoltar quan ets aquí dins on ets ara: aguanteu!
Et volia dir que he vist en Bernat (els Bernats) un parell de vegades des del dia del teu empresonament. Els he pogut abraçar i els he dit que comptin amb mi per tot el que creguin oportú. Però també t’ho dic a tu (encara que pugui semblar estrany): diga’ls que estic a la seva disposició! I a la Dolors també. Diga-li que he tingut la oportunitat de ser a Verges, de seguir el curs del Ter, de resseguir les hortes de Jafre i Colomers i de veure, al fons, el sempre present Montgrí.
El paisatge l’espera. El país us espera.
Estigueu convençudes de que, a fora, aquí i arreu cada vegada hi ha més gent que és conscient de la injustícia ignominiosa que suposa el vostre empresonament.
La presó deu ser dura o freda. Però les idees, la dignitat i l’esperança no es poden tancar entre reixes.
Us envio l’abraçada més forta del món.
Roger.
Barcelona, 4 d’abril de 2018.
