Corria el setembre de 2012 i a la fase final d'un estiu intens ple d'especulacions sobre el projecte d'oci i joc Eurovegas, que havia de triar entre el Delta del Llobregat o Alcorcón, el Govern de la Generalitat amb Mas-Colell com a conseller d'Economia va presentar públicament una proposta alternativa que canviava condicions, però sobretot emplaçament i nom: «BCN World», als termes municipals de Salou i Vila-seca. Això passava dos mesos abans de les eleccions autonòmiques que faria canviar de soci de govern a CiU, del PSC a ERC, però a temps encara d'aconseguir el suport dels socialistes per tirar endavant un projecte qüestionat des de l'inici d'una banda pel model turístic que oferia —centrat en el joc i en la construcció d'habitatges i hotels—, també per la mena d'oferta laboral que es promovia —de baixa qualificació—, pel perill de destrucció del territori —els terrenys engloben la Sèquia Major de Vila-seca— i finalment pel nom adoptat, un nom que ha estat descartat darrerament malgrat que a falta d'alternativa pública se segueix utilitzant des de les mateixes institucions.

Amb el nou panorama polític, i amb els governs municipals del territori completament a favor del projecte, però partits com ERC, ICV-EUiA i la CUP —així com la plataforma Aturem BCN World— radicalment en contra del pla inicial, BCN World s'ha anat modificant amb els anys. El que havia de ser un macrocomplex que pretenia disposar d'una legislació més laxa pel que fa a impostos i taxes ha anat perdent certs detalls que van provocar la marxa del seu inversor inicial: Veremonte, de l'empresari valencià Enrique Bañuelos. I si pel cantó empresarial hi ha hagut baixes, també hi han sigut pel sindical, i és que UGT, que s'havia posat de la banda de la patronal i de les institucions quan es va donar a conèixer, va rebutjar-ho ara farà un any. La darrera proposta és fer una consulta per tal que siguin els ciutadans els qui decideixin el seu futur.
 
La minoria convergent al Govern i la «mort» del projecte

Si les eleccions del 2012 van comportar un canvi de tarannà en la manera d'abordar aquest projecte, provant de buscar consensos amb Esquerra Republicana, els comicis del passat 27 de setembre ho van destarotar tot, ja sigui per trobar-se en situació d'igualtat amb els republicans dins de la mateixa candidatura i del Govern, però també per la proposta d'acord feta a la CUP en el marc de les negociacions de la investidura del president de la Generalitat. Una proposta que no va ser assumida pels anticapitalistes però sí per Junts pel Sí, i que conté la suspensió de l'aprovació del Pla Director Urbanístic (PDU) que ha de regir aquest projecte. Amb totes aquestes casuístiques, en més d'una ocasió des dels partits polítics s'ha fet servir l'adjectiu «mort» per definir el projecte, un adjectiu que ha estat desmentit pel mateix president Carles Puigdemont.

Una proposta plantejada amb secretisme i sense arribar a l'àmbit concret

Una de les queixes més importants dels partits de l'oposició i del territori és que no se'ls ha tingut informats de l'evolució ni del contingut d'aquest projecte dins del Complex Recreatiu i Turístic (CRT) de Salou i Vila-seca. És per aquest motiu que les dades de quantitat de llocs de treball, nombre d'hotels i habitatges nous, i fins i tot de nous casinos i modificació de legislació varia substancialment al llarg d'aquests anys. L'únic que se sap del cert, ara per ara, és que la Generalitat a través d'Incasòl va assumir uns terrenys de 825 hectàrees de 'La Caixa' esperant que Veremonte executés l'opció de compra, però l'empresa inversora finalment se'n va desentendre. També, que el juliol de 2015 el nou PDU va passar per la Comissió d'Urbanisme, un pla que ara mateix té la tramitació suspesa. La resta, tot són promeses d'inversió, com la darrera feta per Hard Rock.
 
Consulta a tot Catalunya, a tota la demarcació o només al Camp de Tarragona?

La darrera proposta del Govern de la Generalitat d'organitzar una consulta perquè la ciutadania decidís ha despertat tota mena de reaccions contràries i escèptiques. Els punts més rellevants són per què ara —quan sembla que la incertesa en els inversors sigui més pronunciada— i quin és el subjecte amb dret a decidir: tot Catalunya, tota la demarcació —Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre— o només el Camp de Tarragona? Aquest darrer debat ha posat sobre la taula que no és una proposta fixa i consensuada dins del mateix Govern, ni tampoc dins dels mateixos partits, amb una Convergència al territori —els dos alcaldes de Salou i Vila-seca són del partit del president Puigdemont— més que escèptica al voltant d'aquesta proposta. Mentrestant, els opositors l'han qualificat de «burla» i asseguren que «arriba tard». Una valoració en què tots plegats —tret del Govern— es posen d'acord. El mateix Pere Granados, alcalde de Salou, i el PSC, han acusat la Generalitat de voler «passar la pilota» als ciutadans perquè siguin ells els qui prenguin la decisió final.

Cal recordar que el passat maig de 2014 es va convocar una jornada de multireferèndum aprofitant la jornada electoral de les eleccions europees. Aquesta convocatòria va patir la prohibició de la Junta Electoral i els Mossos d'Esquadra van retirar urnes en diversos municipis. Malgrat això, la consulta es va poder fer en alguns punts i al Camp de Tarragona incloïa una pregunta sobre BCN World, en què hi van votar 2.192 persones. D'elles, un total de 446 hi van votar afirmativament (20,4%), 1.617 van dir no al projecte (73,9%) i 126 van decidir fer-ho en blanc (5,8%). Tot i que el vot era obert a tota la ciutadania censada, la major part de votants eren propers a la CUP, ERC o ICV-EUiA, per la qual cosa els resultats mostren una escletxa d'indecisió també en l'àmbit públicament contrari al projecte.
 
Si es fa la consulta, es coneixeran els detalls definitius del projecte?

Amb aquesta proposta encara flotant a l'aire, la pregunta pertinent és com poden decidir els ciutadans sobre un projecte que és canviant i que des del primer moment ha estat denunciat de manera reiterada la seva manca de transparència. Òscar Peris, nou delegat del Govern al Camp de Tarragona, va assegurar aquest dimecres a la premsa que si es fes la consulta es facilitaria «tota la informació possible» als ciutadans. Tanmateix, ara per ara, el debat no ha transcendit més enllà ni s'han fet efectius aquests compromisos. Precisament sobre aquesta qüestió es pronunciava la plataforma Aturem BCN World, coorganitzadora del Multireferèndum però que manifestava la necessitat de facilitar més informació, ja fos sobre la quantitat exacta de llocs de treball que s'oferiran, els canvis en la legislació o la inexistència d'un document tècnic que n'avali la viabilitat. Tampoc hi ha una previsió clara pel que fa a la mobilitat dels vehicles o l'increment de demanda de recursos energètics i aqüífers, uns aspectes reflectits en un estudi d'impacte ambiental en mans del Govern però encara sense resposta.