La ciutat de Reus té una contaminació per diòxid de nitrogen inferior als barems que marca la Unió Europea. Aquesta és la conclusió principal de l'estudi sobre aquest component de l'aire que l'Ajuntament va encarregar la tardor passada. Des del govern es planteja com a base per treballar mesures ambientals que segueixin millorant aquestes dades.

L'estudi mostra «uns resultats que són bons, són molt positius, estan per sota del que marca actualment la normativa europea», ha anunciat el regidor de Medi Ambient, Daniel Rubio. Segons ha detallat, s'han registrat concentracions de diòxid de nitrogen d'entre 11,2 i 27,4 micrograms per metre cúbic; «tenim una mitjana de 18,5 micrograms per metre cúbic», ha destacat. Aquest component està associat al fum dels vehicles i, per tant, a la contaminació provocada pel trànsit.

La Unió Europea estableix el límit permès en els 40 micrograms per metre cúbic. Tot i això, Rubio admet que la valoració general és de «satisfacció relativa». El motiu és que l'Organització Mundial de la Salut estableix el topall recomanat als 10 micrograms per metre cúbic, molt més avall que Europa.

Encarreguen un segon estudi sobre el diòxid de nitrogen

Ara mateix, per tant, Reus té una fotografia de la situació durant la tardor passada, quan es va fer l'estudi. És per això que ja se n'ha encarregat un altre que es durà a terme passada la Setmana Santa. Aquest segon estudi tornarà a comptar amb 26 mesuradors instal·lats per 4sfera Innova amb un pressupost de 6.200 euros.

L'objectiu és «complementar i donar robustesa» a les dades del primer estudi, presentat avui. Aquests resultats provenen dels 26 mesuradors que es van instal·lar la tardor passada. Setze aparells es van col·locar en punts amb una alta afluència de trànsit, i els deu restants, a zones per a vianants o amb menys circulació de vehicles.

D'aquesta manera es volia tenir una radiografia de la incidència del fum dels cotxes arreu de la ciutat. El resultat ha permès detectar, d'entre aquests 26 punts, els que pateixen més la contaminació derivada del trànsit. Són l'avinguda de Marià Fortuny, la de Jaume I i el raval del Pallol.

Es tracta de tres punts on s'ha detectat més concentració de trànsit i més lent. Altres vies ràpides no han mostrat el mateix volum de diòxid de nitrogen. El motiu és que, tot i registrar més volum de trànsit, aquest és més àgil i hi ha menys congestió.

També cal tenir en compte que aquests estudis capten dades d'un període concret, a diferència dels barems europeus i de l'OMS, que fan referència a mitjanes anuals. Quan es va presentar l'estudi, les responsables de l'empresa adjudicatària, 4sfera Innova, apuntaven que calia tenir clar com es comparaven els resultats amb els barems internacionals. Es pot afirmar que els resultats obtinguts a Reus queden per sota dels màxims europeus.

En cas que s'haguessin registrat dades superiors a aquests topalls, però, l'estudi no permetria dir que s'incompleix la normativa perquè es valora segons les mitjanes anuals. Aquestes mitjanes es registren a estacions com la que la Generalitat de Catalunya té a la zona de Bellissens. Reus fa temps que reclama al Govern català que millori aquesta estació de referència.

Quan hi va haver l'explosió d'Iqoxe es va evidenciar que no registrava totes les partícules i components. Des d'aleshores, ha recordat Rubio, s'ha registrat la petició a la Generalitat, però no hi ha hagut avenços. Tot i això, ha afirmat, sense concretar-ho, que «en matèria de captació d'altres elements que tenen a veure amb la qualitat de l'aire, les pròximes setmanes tindrem novetats».

Pel que fa a l'estudi encarregat per l'Ajuntament, servirà de referència per actuar a partir d'ara. Sabent que la contaminació de la ciutat queda per sota dels estàndards europeus, Daniel Rubio ha afirmat que Reus té un objectiu clar. «Apropar-nos i estar per sota de 10, aquest és l'objectiu que es marca la ciutat de Reus a partir d'avui», ha sentenciat.

Una eina clau per fer-ho, assegura, són les Zones de Baixes Emissions, d'obligada implantació segons la normativa europea. Tot i això, Rubio ha apuntat alguns matisos a l'hora de fer-les realitat. «Hem de veure com es desplega la normativa, que ja hem vist que municipis com Barcelona han tingut alguna topada amb el TSJC», ha recordat.