Les tres persones que van ser jutjades l'any passat —a una quarta se li van retirar oralment els càrrecs durant la celebració de la vista— per la seva implicació en la destrucció de dos sarcòfags romans que van ser trobats durant uns treballs de construcció a la Via Augusta de Tarragona han estat condemnades a multes econòmica mínimes, tot i que el fiscal sol·licitava pena de presó, segons informa el Diari de Tarragona. El Ministeri Públic ha presentat un recurs d'apel·lació davant l'Audiència Provincial en desacord amb la decisió de la sentència ja que la considera molt benèvola pel que fa als danys causats al patrimoni històric de la ciutat. Els dos condemnats van decidir amagar el primer taüt i les fosses, bolcant formigó per sobre d'una de les traves - peça que assegura carcasses o estructures. En el cas del segon taüt, es va procedir a destruir-lo completament i a amagar les restes sota una zona enjardinada amb la finalitat de dificultar el seu descobriment.

D'aquesta manera, José María G.G. i Jordi P.Ll. - de Dragados i Construccions SA - han estat condemnats a pagar una multa de 1.080 euros - a més d'indemnitzar al Departament de Cultura de la Generalitat amb 80.000 euros -, i 960 Marc B.P. - de Tarracomar Inversions -. Els han tingut en compte els atenuants de dilacions indegudes, reparació del dany i confessió. Els tres hauran d'abonar a Cultura de la Generalitat 13.000 euros més. El fiscal demanava per als dos primers dos anys de presó i multa de 4.680 euros i, per a l'últim, dos anys i mig de presó i multa de 10.800 euros. La Generalitat sol·licitava pena de multa i 21 mesos de presó.

Fets provats

La magistrada del Jutjat Penal considera provat que en una data pròxima al 16 de setembre de 2009 s'estaven efectuant obres d'edificació en un nou edifici prop de la Via Augusta. La condició que va posar la Comissió Territorial d'Patrimoni Cultural de Tarragona va ser que els moviments de terres havien de fer-se sota control arqueològic. Els treballs s'efectuaven en l'àrea d'estacionament per a un dels trasters, que no figuraven en els plànols remesos als tècnics municipals. La promotora de l'edifici era Tarracomar Inversions SL i, la constructora, Dragados i Construccions SA.

Durant l'operació, l'operari de la retroexcavadora va topar amb una planxa metàl·lica, que va resultar ser la cobertura superior del taüt de plom d'un enterrament romà i, més tard, amb un altre. En total es van trobar tres fosses i dos taüts, datats entre finals del segle II i la primera meitat del segle III dC. Es desconeix si existia un tercer sarcòfag corresponent a la fossa buida. Els taüts, amb teula romana, contenien restes romanes en el seu interior; un d'ells molt ben conservats. Es desconeix si existia aixovar funerari.

L'operari va fer adonar dels troballes a l'acusat José Maria G.G., encarregat de l'obra per Dragados i Construccions, i a Jordi P.Ll., cap d'obra de la mateixa empresa. Tots dos, en un trobada a peu d'obra amb Marc B.P., administrador de Tarracomar Inversions, van decidir amagar el primer i destruir i amagar el segon taüt.

Valor incalculable

Des del punt de vista arqueològic, el valor del taüt i el seu contingut destrossat i irrecuperable ha estat valorat d'incalculable, per la pèrdua de informació contextual que la seva destrucció ha suposat. El taüt recuperat, amb danys a la coberta de plom - a causa de la primera acció de la dent de la retroexcavadora mentre encara estava enterrat - ha estat valorat en 100.000 euros, mentre que els desperfectes a la coberta de plom poden fixar-se en 13.000 euros.

Per a la magistrada, els fets són constitutius d'un delicte contra el patrimoni històric. D'una banda perquè el lloc on es van produir els fets i la naturalesa dels danys «no hi el menor dubte que els mateixos es troben compresos en la definició de bé de valor històric, així com en la de jaciment arqueològic del Codi Penal». En segon lloc perquè no hi ha dubte dels danys causats. L'informe que en el seu dia va redactar l'arqueòloga municipal Maite Miró ha apuntat que el dany produït en el context arqueològic té un valor «incalculable», ja que va provocar una «pèrdua irreparable» d'informació encaminada a extreure dades històriques rellevants.

Testimoni clau d'un treballador

Els acusats van dir que van veure la «xapa», però que no li van donar importància, pel que van decidir continuar l'obra. Però un treballador que era a l'obra va declarar: «Vaig veure uns ossos i una mica de plom, revestit amb unes teules. Que pel forat que hi havia a la tapa es va mirar amb la llum». El seu pare va coincidir amb ell: «Respecte de la primera troballa si hi treies el cap així es veia, que va anar al fer la foto amb el flaix quan va veure les restes, que la màquina va quedar enganxada al taüt i es va foradar el plom, que tenia una volta de maó». Per això, per la jutge, no hi ha dubte que els acusats coneixien que es tractava d'una resta arqueològica. I afegeix que no s'entén que els acusats diguin que es tractaven d'unes restes de ferro i que paralitzessin l'obra.