![\"\"](\"http://www.grupnaciodigital.cat/redaccio/arxius/imatges/576_1368178859Tarragona_Diari_Monlla_Coronado_Manrique.jpg\")
Julio Manrique, Jesús Monllaó i Jose Coronado en una fotografia del rodatge. Foto: Cedida.Tarragona esdevé capital cinematogràfica per un dia. Per primera vegada, la ciutat lluirà una catifa vermella per on desfilaran actors i actrius de tot l'estat com el guanyador del Goya al milllor actor, Jose Coronado. La raó per aquest desplegament mediàtic és la preestrena de l’opera prima de Jesús Monllaó, Fill de Caín, basada en la novel·la Querido Caín d’Ignacio Garcia-Valiño, que arriba a Tarragona després d’haver participat en la secció oficial del Festival de Màlaga.
El director tarragoní ja va valorar per a Tarragona Diari la bona acollida que va tenir la seva obra en terres andaluses. Ara, poques hores abans de la presentació del seu primer treball davant de la seva afició, Jesús Monllaó ens valora el procés creatiu del seu primer llargmetratge.
Què vas pensar en llegir Querido Caín?
Crec que la gràcia de tot plegat és que no vaig pensar, vaig «sentir». En llegir l’última pàgina vaig tenir la sensació d’haver vist la pel·lícula i sense passar per cap més filtre que el de la primera impressió vaig apressar el Sebastià Mery, capità de Life&Pictures, a llançar-nos de cap a fer-la.
Els posaves la cara d'algun actor o actriu, als personatges de la novel·la?
En absolut. Tractant-se d’un thriller el primer era la trama, que havia de funcionar com un mecanisme de rellotgeria. Els actors van venir després: com a director havia de dotar els personatges de vida, intenció i empatia i, per fer-ho, em vaig entrevistar amb bastants professionals fins que vaig trobar la «veritat» que cercava. Com a director estic satisfet d’haver ampliat el concepte thriller dotant-lo de mediterraneïtat i d’una dosi de drama.
Amb la Mercè Rovira ja vas treballar a La mirada obliqua, sabies des del principi que t'acompanyaria en aquest viatge al llargmetratge?
La Mercè ha estat present a La mirada obliqua, a Glòria i a El legado, els meus tres curts... La Mercè és una actriuassa i una dona apassionada de la seva feina... Com diria Schuster, «no hase falta desir nada más».
En aquest film has fet servir alguna estrella, però també actors novells del territori. Què busques d'una persona quan fas el càsting?
El concepte «estrella» és molt perillós de fer servir quan parlem de cine europeu. Amb el Jose Coronado, la Maria Molins o el Julio Manrique, les «estrelles consolidades» de Fill de Caín, l’apropament va ser des del respecte professional i les ganes de fer realitat un guió que ens agradava a tots i a totes. Amb els actors «novells», et diré que alguns d’ells, com el Josep Maria Tuset, són una institució al teatre tarragoní: l’única diferència entre ell i les «estrelles» és haver fet o no, en un moment de la seva vida, l’arriscadíssima aposta de llançar-se a provar de guanyar-se la vida amb el seu talent. Jo no vaig escollir els secundaris per ser de Tarragona, sinó perquè tenien talent. Al rodatge va ser meravellós comprovar com, a l’hora d’actuar, s’acoblaven els uns als altres amb absoluta harmonia i naturalitat, independentment del seu caixet.
I els espais? Va ser fàcil traslladar la trama a Tarragona?
Va ser fàcil en l’aspecte anímic i difícil en l’aspecte logístic. Però la ciutat, les seves institucions, la Tarragona Film Office i molts particulars es van deixar la pell per aconseguir satisfer les necessitats d’un rodatge professional; tot aquest esforç queda palès en el resultat final de la pel·lícula.
Diuen que és difícil fer cinema a Espanya, però suposo que fer-ne a Tarragona deu ser una odissea.
Ha, ha, ha..., sóc un heroi! Podria estendre’m pàgines explicant-te històries de terror sobre el món del cinema i com d’esquerpa i cruel pot ser aquesta passió, però jo volia demostrar que si una comunitat creu en una cosa es pot fer. I l’hem feta, millor o pitjor, però l’hem feta.
Quines han de ser les primeres pedres per fer de Tarragona una ciutat cinematogràfica?
A mode de reflexió ràpida, crec que el cine, com moltes altres indústries, s’està reconvertint i guanyant agilitat i mobilitat. Ja no es tracta tant de tenir platós i infraestructures industrials mastodòntiques sinó de tenir els mecanismes logístics per respondre a la demanda puntual d’una indústria que inverteix en un rodatge molts calers en molt poc temps. Si som capaços, com a comunitat, de generar aquests mecanismes de benvinguda, la indústria vindrà com va a qualsevol lloc on els donen facilitats. La gran qüestió és: la volem, aquesta indústria?
Segons has dit, tenies molt clar que volies fer aquesta preestrena a la teva ciutat. Què els vas dir als actors i a les actrius per convèncer-los de la importància d'aquest acte?
Sempre he preestrenat a Tarragona. Tots els meus curtmetratges s’han vist al Camp de Mart abans de començar a viatjar, sortosament, pel món. Aquesta vegada no podia ser diferent. Els actors i les actrius els he convençut amb una frase molt senzilla: els vaig preguntar quin lloc estimaven i els vaig demanar que em regalessin el seu temps, a mi i a la ciutat que ha fet possible aquesta aventura. Ningú no va dubtar ni un segon. I, als actors locals, els vull dir que el seu treball ha estat un regal, que estic molt orgullós d’haver-los dirigit i que espero que el divendres 10 de maig de 2013 sigui la nit més especial de les seves vides: de la meva t’asseguro que ho serà...
