.jpg)
Fotograma de la pel·lícula 'It felt like love' d'Eliza Hittman.It felt like love , Oh Boy i In Bloom : tres pel·lícules, tres directors novells. El Festival Internacional de Cinema de Tarragona va donar el tret de sortida durant la tarda d’ahir als primers llargmetratges que enguany opten als premis del certamen.
Són les sis i mitja de la tarda quan encara entren els últims espectadors a l’Antiga Audiència i la programadora del festival, la Natalia Marin, presenta el film que obre la secció, It felt like love . Una història presentada a Sundance i Rotterdam que t’impregna amb la psicologia del seu personatge principal, una adolescent perduda que busca l’amor de forma frenètica arribant a cometre accions límit per un noi més gran que ella en contra del que ella desitjaria. Tota la trama s’acompanya d’un ritme pausat i una riquesa sonora que et fa entrar de ple en el món que la directora, Eliza Hittman, crea. No és una producció espectacular, ni ho pretén.
Tot seguit, el director del festival, en Xavier García Puerto, entra ràpidament a la sala per donar entrada al visionat de les vuit sense descans i amb una afluència de públic cada cop més gran. Oh Boy , del director Jan Ole Gerster i guanyadora de diversos premis del cinema alemany, ens mostra la vida d’un jove que camina sense rumb pels carrers de Berlin sent víctima d’una sèrie de fets dispars i causals que el porten a la decepció final de no saber que fer amb la seva vida, on és el seu lloc. Una narració amb tocs de comèdia que ens fa recordar fotogrames de Chaplin, amb una fotografia simple en blanc i negre, que li donen un toc característic i propi a la pel·lícula.
Toca sopar com un coet abans de tornar a l'última projecció de la nit, In Bloom . Firmada per Nana Ekvtimishvili i Simon Groß, la proposta als Oscar de Geòrgia mostra la vida a la capital del país, Tbilisi, l’any 1992 a través dels ulls de dues noies de catorze anys, Eka, amb el seu pare a la presó; i Natia, que viuen enmig del caos continu familiar i ciutadà en els seus intents per anar a l’escola. Un esforç que s’esvaeix quan la bellesa de Natia captiva a un admirador que li regala una pistola i ocasiona que un altre pretendent i futur marit la rapti i assassini a l’anterior. Eka evita que Natia vengi al seu verdader amor i decideix visitar al seu pare empresonat, fet que mai havia realitzat. Destacant la gran recreació de l’època que s’ha realitzat per l’elaboració del film.
Fon a negre i s’encenen els llums de la sala, el primer dia d’Òperes Primes finalitza i ens deixa molt bones sensacions de cara als llargmetratges que queden per projectar. Com a reflexió final del dia d’avui, destacar el valor de l’adolescència, una etapa que desapareix ràpidament per als personatges que encapçalen els films visualitzats, víctimes del món que els rodeja.
David Aymerich Herreria és estudiant de Comunicació Audiovisual a la URV, Jurat Jove al REC 2013 i escriptor i guionista del llargmetratge en fase de preproducció El Dulce Sabor del Limón .
David Aymerich Herreria és estudiant de Comunicació Audiovisual a la URV, Jurat Jove al REC 2013 i escriptor i guionista del llargmetratge en fase de preproducció El Dulce Sabor del Limón .
