Dos representants del col·lectiu de residents al Camp de Tarragona, que volen romandre en l'anonimat, expliquen a NacióTarragona que se senten "utilitzats com a mà d'obra barata" per cobrir els buits que té actualment el sistema sanitari, ja sigui fent més guàrdies de les que els pertoquen, jornades més llargues o fins i tot assumint tasques de categories professionals superiors, amb el risc que això comporta.
Sense supervisió
Un dels dos residents explica que "no portava ni tres setmanes al CAP que ja em van dir que passés sol la consulta". "Diuen que confien en nosaltres, però molts metges adjunts no ens supervisen", afegeix. La "llibertat" amb la que actuen arriba al punt de poder signar altes de pacients: "Ho fem en nom dels adjunts, cosa que és il·legal".
Tot plegat provoca una qualitat assistencial pobra, assenyalen, especialment quan es troben sols en jornades de més de 20 o fins i tot més de 30 hores seguides en alguns hospitals. Se'n resenteixen els pacients, però també els mateixos MIR, als que els és "impossible" assistir a congressos o cursos perquè coincideix amb la seva jornada laboral.
Una jornada laboral que, denuncien, no té hores reservades a la formació. Aquesta és una de les reivindicacions que exposen en un document que han traslladat a la Generalitat. "La meva formació no radica en assistir a cursos, sinó només a l'assistència mèdica", es lamenta un dels representants del col·lectiu.
Relacionat amb la formació, els metges residents durant els anys de MIR tenen dret a rotar per diferents serveis del mateix centre o, fins i tot, durant un màxim de quatre mesos, en altres centres sanitaris, per poder adquirir experiència i coneixements. Això, denuncien, no es compleix, ja que a l'empresa no li compensa continuar pagant un sou mentre el resident ofereix les seves hores a una altra. Pel que fa a les rotacions dins del mateix centre, asseguren que s'han ajornat a causa de la Covid-19 i els han traslladat a molts a les plantes dedicades a atendre pacients amb coronavirus. "No sabem què passarà sobretot a la gent que acaba la seva residència", expliquen.
Entrada d'Urgències de l'hospital de Tortosa Verge de la Cinta. Foto: Aguaita.cat
Les Urgències, sostingudes gràcies als residents
Si una cosa tenen clara de cara a la vaga és que la principal afectació que pot tenir és si no fan les guàrdies a Urgències. "Per a nosaltres és complementari, però ens apreten per fer-ne més", fins al punt, diuen, que "sense residents Urgències no existeix".
Són conscients que en el seu cas una vaga pot provocar el decret de serveis mínims, que els exhimirà de fer les "rotacions" -la seva jornada habitual-, però no unes guàrdies que normalment poden ampliar la jornada setmanal de les 35-40 hores a entre 60 i 70 o fins i tot a 100. Aquest és un dels punts de debat dins dels residents, alguns dels quals tenen molt clar que es plantaran i no faran ni una hora de guàrdies.
"No som personal estructural bàsic", asseguren. En aquest sentit, lamenten que les plantes dedicades a la Covid-19 s'estan cobrint amb personal facultatiu resident. Una de les demandes, precisament, és garantir que el nombre màxim d'hores a la setmana que puguin fer aquests metges sigui de 48 hores sumant les guàrdies.
La Covid-19 com a "xantatge"
Malgrat que la situació a Barcelona és "pitjor" que a Tarragona, les reivindicacions són comunes. La Covid-19 ha saturat els centres sanitaris del país en diverses ocasions i això ha obligat a la Generalitat i a les empreses proveïdores de salut a demanar un esforç als professionals, hagin acabat la seva formació o no.
Aquest curs 2020-2021 comença, però, amb un entrebanc afegit: el retard de la incorporació de la promoció del MIR de primer any, que afecta directament als que ja van pel segon i els següents. "Les primeres guàrdies les faran a l'octubre", detallen, i això fa que els hagin demanat cobrir aquest buit.
A més, lamenten el "xantatge emocional" que l'administració està exercint sobre el col·lectiu sanitari. "Sabem que la vaga és una decisió bastant polèmica, però no és d'ara, ja s'havia decidit i es va ajornar perquè hi havia pandèmia, sembla que per ètica no puguis reivindicar mai, però fins a quin punt arriba l'ètica?", es pregunten.
