La directora, Yolanda Scott, explica que "fer classes en streaming és molt més complicat del que sembla". "No tenim webcams a totes les aules, ni diners per comprar-les, els pressupostos se'ns han disparat amb el que hem de comprar per la neteja, perquè amb la quantitat d'hidroalcohols que et subministra el Departament no és la que necessites", afegeix.
No només no compten amb els equips imprescindibles per retransmetre les lliçons per Internet, sinó que també haurien d'ampliar la capacitat de la xarxa "per estar connectats tots alhora". Això, sense incloure la dificultat logística de transmetre una classe sense una realització audiovisual al darrere o més docents: "Jo ho he provat i és horrorós estar pendent dels alumnes presencials i dels alumnes online alhora i atendre'ls bé", detalla Scott.
[noticia]38201[/noticia]
Divisió de grups
A pocs dies de l'inici de curs van esclarir alguns dels dubtes que tenien pel que fa a la reobertura. La "nova normalitat" ha obligat a transformar l'estructura de les classes -habitualment, les cadires estan en rotllana i es van movent, però ara no es pot fer per haver de mantenir la distància social de seguretat. I, com que les ràtios no han baixat -en alguns casos són de 30 alumnes-, hi ha classes que es fan com a les universitats: es divideix el grup entre setmanes de presencial i online i es repeteixen les lliçons. "Les aules no donen si mantenim el metre i mig de distància, per tant, hi tenim el nombre màxim d'alumnes que hi caben, que poden ser d'entre 16 i 22".
Scott afirma que els professors "han de seleccionar molt millor els continguts" i "fer molta menys pràctica a classe". Pel que fa a les hores des de casa, atribueix a la "resonsabilitat de l'alumne" a dur a terme els deures.
En no ser grups estables -no coincideixen més que un parell d'hores dos dies a la setmana-, la mascareta durant tota la classe és obligatòria. Passa el mateix a centres d'educació artística, musical, entre d'altres. Els alumnes seves cadires quan marxen i obren les finestres, alhora que s'ha tret la possibilitat d'espais de convivència a tot el centre -abans hi havia uns sofàs a l'entrada- per tal que entrin a les seves aules i marxin immediatament quan acabin. "Com que són adults, ho van complint", reconeix Yolanda Scott.
[noticia]38609[/noticia]
Repunt de matrícules
A causa de la pandèmia, molts s'ho han pensat dues vegades a l'hora d'apuntar-se a activitats fora del seu lloc d'estudi habitual o lloc de treball. És per això que les preinscripcions, a mitjan setembre, feien témer una davallada pronunciada d'alumnat. Això s'ha pogut resoldre amb la darrera tongada de matriculacions, segons apunta la directora de l'EOI de Tarragona.
"És més fluix que anys anteriors, a la gent els fa respecte tot això, però déu n'hi do, no està tan baix com podríem haver esperat", explica Yolanda Scott. "És més o menys igual que l'any passat, excepte l'espanyol per a estrangers que sí que ho ha notat, perquè hi ha estrangers que han marxat als seus països", conclou.
L'Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona. Foto: Josep M. Llauradó
