Els pagesos
“Sense dubte ja sabem tots que potser som -els pagesos- l’1% de la població de Catalunya però gestionem el 70% del territori i per fer-ho hi ha d’haver gent i cada vegada n’hi ha menys”. Així és com l’Oriol Aragonès, un pagès de Mont-roig del Camp, descriu l’actual situació que es viu en el món de l’agricultura.
Aragonès confessa que “ens sentim menyspreats” perquè fa anys que estan patint retallades constants i el Plans de Millora Rural (PDR) no solucionen res, més aviat és a la inversa.
El veí de Mont-roig es dedica a l’explotació d’hortalisses en una finca d’aproximadament 10 hectàrees. A l’hivern planta cols i coliflors que exporta i pel mercat nacional planta julivert i col de Milà. A la primavera, és el temps de les faves i els pèsols i a l’estiu, la patata i la bajoca (mongeta tendra). L’Oriol deixa reposar la terra dos mesos fins que la torna a preparar per tornar a començar la roda, cap a finals d’agost o principi de setembre.
Preus justos i la mateixa exigència
Aragonès vol que es recuperi “la dignitat dels pagesos però també que hi hagi uns preus justos, tant al camp com en els supermercats”. Lamenta que es paguin els productes a un preu molt baix i que els consumidors, quan van al supermercat, han de pagar 4 i 5 vegades el preu que han rebut el pagesos. “no és just ni per nosaltres ni pels consumidors”, afegeix.
Els supermercats estan ”rebentant” preus i per acabar amb aquesta situació reclama que hi hagi un PDR adequat i una “política agrària que ens escolti”. A banda, també recomana al govern que posi fil a l’agulla amb el preu de l’electricitat, ja que ara mateix “és la principal despesa”, sobretot si s’ha de regar amb aigua extreta de pous. Denuncia que no juguen a la mateixa lliga que la resta de societat perquè “ara que han apujat el preu de la llum i toca als usuaris ara fotem el crit al cel però quan ens toca als quatre pagesos ningú diu res”.
El sector de la verdura, com la majoria de sectors derivats de l’agricultura, “estan molt tocats” segons el veí de Mont-roig, qui afegeix que és un món força dur, sobretot perquè “només anem bé quan el veí passa gana”. Per exemplificar-ho, ha explicat que ara mateix es ven molt producte a Itàlia i el motiu és ben clar, “el temps s’ho ha carregat tot i necessiten comprar a fora i ells passaran gana perquè nosaltres podem viure”.
Per altra banda, reclama que hi hagi les mateixes exigències per tothom. “No pot ser que en el mateix prestatge d’un supermercat hi hagi els productes d’aquí amb els de fora, molt més barats i sense passar els controls fitosanitaris que patim nosaltres”, expressa el pagès qui convida als responsables de la situació a replantejar-s’ho perquè d’aquesta manera “no podem competir i volem competir amb les mateixes condicions”.
El camp de préssecs ecològics d'en Marià de Magrinyà Foto: Jonathan Oca
El petit pagès no pot sobreviure
El petit pagès que té un tros de terra ja no pot viure, jo no en té per anar tirant. Fa anys que els preus d’exportació són els mateixos, o més baixos i els de producció cada vegada més alts Així és com ho veu tant l’Oriol Aragonès com en Marià de Marià de Magrinyà, que es dedica també a la pagesia però s’ha hagut de reinventar- per a sobreviure, tal com diu ell. En converses amb aquest diari, ha posat de manifest que “això ja no funciona perquè la producció està anant cada vegada cap a explotacions més grans” i s’ha d’apostar per altres productes. En el seu cas, ha optat per fer productes ecològics.
Amb una finca de més de 10 hectàrees, ubicada entre Vilallonga del Camp i la Selva del Camp, en Marià, juntament amb el seu pare, s’encarrega de produir préssecs, albercocs, ametlles i extensius (cereals, llegums) tot ecològic. La clau de l’èxit en aquest sector, es podria dir que emergent en el món de la pagesia, és que “has de trobar el producte que als altres no els hi va bé”, apunta. Ara bé, “en aquest món sempre s’ha d’anar innovant i no val adormir-se perquè l’any que ve el que ara t’ha funcionat potser no surt”. En Marià considera que és especialment rellevant, -bé, essencial- invertir en I+D i tenir diferents proveïdors.
Igualtat igual a competitivitat
De la mateixa manera que apuntava abans el pagès de Mont-roig, en Marià no apunta que es pot competir amb països de l’estranger “quan als pagesos de casa se’ls fan passar mil i un controls”. Per aquest motiu, reclama més control, que les exigències en matèria de qualitat s’equiparin amb els països que importen i que augmentin les inspeccions als productes que vénen de fora. Ara mateix, segons el pagès, “hi ha una competència deslleial amb altres països. Per exemple els productes ecològics que arriben de la Xina, qui garanteix que siguin ecològics, amb quines condicions?”.
Per altra banda, reclama també que es revisin els preus del gasoil, dels insums (fertilitzants i altres productes) i també de l’energia elèctrica, “que està pels núvols”. “Tu cobres el mateix però les exigències cada vegada són més elevades, de la mateixa manera que els costos també augmenten”, manifesta amb el rostre seriós.
Un camp sembrat a Mont-roig del Camp que es rega amb aigua de pou Foto: Jonathan Oca
La fruita seca
La fruita seca ha estat un dels sectors més castigats per les retallades. En el PDR, l’avellana ha aconseguit un ajut màxim del 53%, l’ametlla entre el 20 i el 30% i la garrofa cap perquè ja no es contemplava en l’anterior PDR i no està inclòs tampoc en l’actual. “El preu per quilo de garrofa se situa entre 0,15 i 0,20 euros, és un preu irrisori”, explica a NacióTarragona, Rafael Español, responsable nacional de la fruita seca d’Unió de Pagesos.
Segons Español, el preu de la fruita seca a la demarcació està sota mínims i denuncia que a la Llotja de Reus el preu el fixen quatre persones. Aquests preus estan molt per sota dels preus d’altres països. A Itàlia l’avellana es paga entre 60 i 70 cèntims (el quilo) més cara que aquí i a Turquia entre 20 i 25 cèntims. En el cas de l’ametlla també hi ha diferències significatives. A Múrcia, es paga entre 0,5 i 1 euro més que a Reus. Español també ha destacat que la garrofa també es paga “molt millor” a països com el Marroc que no aquí.
El membre del sindicat lamenta que s’estigui perdent “un sector amb molta projecció de futur” però alerta que “el problema el tenim aquí, ja que no hi ha bones polítiques agràries i hi ha una mala política de país”. A propòsit d’això, alerta que països veïns de la Unió Europea sí que aposten per aquest “producte de futur, molt apreciat arreu del món”. França cada any augmenta 500 hectàrees destinada a la fruita seva mentre que a Catalunya cada any es van perdent conreus.
Per tal de posar solució a les mancances i recuperar el sector de la fruita seca i alhora millorar el present i el futur de tota la pagesia, Español participarà en la “Marxa Pagesa per la dignitat", que arrencarà el pròxim dijous 26 al matí, confluirà i culminarà dissabte 28 al migdia amb una concentració a l'avinguda de Maria Cristina de Barcelona.
El peix blau, en crisi
Els pescadors de Tarragona no travessen una bona situació. La davallada de captures i la reducció de la mida de la sardina i el seitó han dut els pescadors a una situació molt complicada. De moment es desconeixen les causes que ha provocat aquesta situació i des de la direcció general de Pesca s’impulsarà un estudi per detectar-ne el focus, per mitjà de la Unió Europea. Aquesta situació del peix blau no és exclusiva de la costa catalana. Àngel Xifré director dels Serveis Territorials d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació al Camp de Tarragona ha explicat a aquest mitjà que a banda de l’estudi, promocionaran que els pescadors facin organitzacions de productors per tal de poder optar a vendre a un preu més alt. A més a més, ha avançat que s’està treballant des del departament per aconseguir que puguin pescar tonyina.
Cal recordar que el passat mes d’octubre, l'activitat pesquera a la confraria de Tarragona va aixecar el cap a l’estiu però l’alegria no va durar gaire perquè els preus estan molt per sota de les expectatives, en alguna ocasió s’havia pagat fins a 0,30 euros el quilo. Després de l’augment de captures va arribar un altre descens en la producció, posant en perill molts llocs de feina. Alguna embarcació no va acabar la temporada, abans de la veda, per motius econòmics. Els pescadors esperen que els resultat de l’estudi arribi abans que sigui massa tard pel sector.
