A principis de la pandèmia de la Covid-19, entre el 7 i el 25 de febrer de 2020, al creuer Diamond Princess va tenir lloc el brot de coronavirus més gran fora de l’epicentre original de la ciutat de Wuhan, a la Xina. El vaixell va assolir la segona posició al món en nombre de casos confirmats de coronavirus, abans de ser superat per Corea del Sud. A aquest primer brot de Covid-19 en un creuer, que va provocar 712 casos confirmats i 14 morts entre passatgers i tripulació, el van seguir brots en almenys 124 creuers més, que representen més d’un terç dels creuers actius a la flota global.

Aquesta situació es va convertir en una crisi per a la indústria dels creuers, ja que les diverses notícies sobre casos confirmats, hospitalitzacions, morts de passatgers i tripulants i vaixells retinguts a port van captar l’atenció de públic, mitjans de comunicació i xarxes socials.

Un grup investigador del Departament de Gestió d’Empreses de la Universitat Rovira i Virgili i del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB) de la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC), ha estudiat la percepció social de la indústria dels creuers durant aquests primers brots. Per fer-ho, ha analitzat prop de 34 milions de piulades sobre creuers, utilitzant la tècnica de processament de llenguatge natural combinada amb l’anàlisi de sentiment, un mètode que segmenta automàticament textos en sentiments positius, negatius i neutres.

Els resultats mostren que el sentiment negatiu preval en la majoria dels tuits analitzats. L’equip investigador considera que el resultat és rellevant, ja que si es té en compte que, tal com diu la teoria de l’amplificació social del risc, “un sentiment negatiu persisteix durant molt de temps, fins i tot quan desapareixen les causes originals de la negativitat, la indústria dels creuers encara està en risc de romandre embolcallada per aquesta imatge negativa, fins i tot després que l’amenaça de la Covid-19 desaparegui”, apunta Babajide Muritala, investigador principal del treball.

A més, l’equip ha observat que les crítiques adreçades a la indústria dels creuers als tuits es basaven en percepcions i estereotips sobre la indústria previs a la pandèmia, amb crítiques com ser focus de malalties infeccioses, per exemple els norovirus, tenir un impacte mediambiental negatiu, navegar amb banderes de conveniència per evitar impostos i lleis, augmentar la mida dels vaixells, entre d’altres, totes centrades en un model de negoci de gran escala.

Els autors d’aquest treball conclouen que la indústria del creuer hauria de fer un esforç per canviar la seva percepció social cap a un model de negoci més rendible, sostenible i respectuós amb el medi ambient. A més, també recomanen que es mantinguin alguns dels protocols sanitaris introduïts durant la pandèmia per ajudar a prevenir brots d’altres malalties infeccioses.

Aquest estudi, publicat recentment a la revista Tourism Management Perspectives, ha rebut finançament del programa de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea, en el marc de les Accions Marie Skłodowska-Curie, i de la URV. La tesi doctoral de Babajide Muritala està en línia amb aquest estudi. Muritala és un dels 45 investigadors predoctorals contractats a través del programa Martí i Franquès COFUND de la URV.