La Plataforma pel riu Siurana torna a carregar durament contra la Generalitat per la gestió que fa del transvasament del riu Siurana. Consideren que els interessos polítics i econòmics fan que el Govern català mantingui «una situació tant injusta com il·legal». Amb el pantà de Siurana al 14% de la capacitat, després d'haver transvasat aigua cap a Riudecanyes, l'entitat torna a posar el crit al cel davant de la situació.
En un comunicat emès aquest dilluns, recorden que el Siurana «està completament sec», i que «els pobles i els regants del Priorat tenen problemes d'aigua». Tot i això, denuncien, «amb el pantà al 14% de la seva capacitat, se segueix transvasant aigua a Riudecanyes». En culpen directament la Generalitat, la Taula del Siurana i el seu desenllaç.
Aquest organisme es va constituir el desembre del 2018 presidida per l'aleshores conseller de Territori Damià Calvet. Durant la sessió inaugural va assegurar que el conflicte de l'aigua es resoldria «abans de l'estiu» del 2019. No només es va evidenciar que el calendari era completament irreal, sinó que el desembre passat es va constatar que hi hauria solució de consens.
Aleshores s'insistia, especialment des de la Generalitat, que la Taula no havia de servir només per acordar els cabals, sinó que seguia tenint feina per fer. S'apuntava que hi havia altres àmbits de treball que calia abordar amb la mateixa necessitat que el cabal ecològic. Tot i això, des d'aleshores no s'ha convocat cap sessió més en els primers set mesos de 2022.
La Plataforma pel riu Siurana defineix la Taula com «una pantomima orquestrada»
No és la primera vegada que la Taula queda aturada sense motiu aparent. L'anterior vegada va ser durant de la pandèmia, quan no es va recuperar l'activitat malgrat que s'havien normalitzat les trobades telemàtiques. Aquesta manca d'activitat i la manera com va tancar-se el debat pels cabals del riu Siurana fan que la Plataforma consideri la Taula «una pantomima».
De fet etziben que estava «perfectament orquestrada per desmobilitzar el Priorat». Carreguen novament contra la Generalitat perquè «no només s'ha desentès de qualsevol possible solució recollida a la proposta de resolució». Critiquen que «ha centrat els seus esforços en justificar la seva inacció per falta de consens».
El riu Siurana forma part de la Xarxa Natura 2000, una iniciativa política europea de protecció del medi ambient. És «una xarxa europea d'espais naturals que té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana». Aquesta definició, de la mateixa Generalitat, acaba implicant «que es mantingui un bon estat de conservació dels hàbitats i espècies i evitar el seu deteriorament».
Des del departament de Medi Ambient i Sostenibilitat es considera «la iniciativa política europea més important de conservació de la natura». Segons carreguen des de la Plataforma del Siurana, però, la Generalitat no fa res per preservar el riu Siurana, inclòs en aquesta xarxa europea. De fet reivindiquen els estudis de l'Agència Catalana de l'Aigua, que és ens públic adscrit al departament d'Acció Climàtica.
Acusen la Generalitat de no fer res a canvi de «vots i diners»
Recorden que «fixen un cabal ambiental mínim quatre vegades superior als 20 litres per segon que es deixen actualment». Segons apunten, la Generalitat ignora aquests barems per dos motius «els vots i els diners». Per una banda, perquè «el Baix Camp té 200.000 habitants, mentre que el Priorat no arriba als 10.000».
En segon terme, perquè «el cost de l'aigua del riu Siurana és molt més baix que l'aigua del Consorci d'Aigües de Tarragona o l'aigua depurada». També ataquen l'Ajuntament de Reus, capital de comarca i accionista principal de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes. Consideren que té «un pressupost deu vegades superior al de tots els pobles del Priorat».
A més, afegeixen, el Baix Camp com a comarca compta amb «una àmplia varietat de recursos, mentre que el Priorat només pot oferir productes agrícoles de qualitat i el seu paisatge». És per això, conclouen, que «necessita imperativament l'aigua». També posen sobre la taula conclusions de la darrera sessió de la Taula del Siurana.
«Les dades aportades per l'ACA demostren que el Baix Camp pot autoabastir-se tant per boca com per rec», etziben. Una de les propostes que no va generar consens el desembre passat va ser aquesta. La idea era reduir progressivament el volum del transvasament de Siurana a Riudecanyes.
El conflicte pel riu Siurana segueix vigent
Per fer-ho, l'ACA plantejava inversions per millorar l'aprofitament de l'aigua. Com que no s'ha avançat en aquest sentit, la Plataforma insisteix que «res no justifica la gestió actual que fa la Generalitat del riu». Consideren que «deixa completament desemparat al Priorat i aboca el riu irremissiblement a la mort i als pobles i regants del Priorat a la penúria».
El conflicte per l'aigua del Siurana fa anys que dura, i neix del sistema hídric que el forma. A principis del segle XX, les inversions privades van permetre construir el pantà de Riudecanyes per abastir els regants i municipis que s'hi havien implicat. Veient la falta d'una font d'aigua constant i estable que l'omplís, als anys 30 es va fer el transvasament des del riu Siurana.
Especialment els darrers anys, activistes per al medi ambient i la conservació del territori han incrementat l'activitat de protesta per aquest transvasament. A la pràctica suposa passar l'aigua d'una conca a l'altra i, alhora, d'una comarca a l'altra. Per part de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, se segueixen reivindicant els drets històrics adquirits per la construcció i les futures inversions de manteniment, com per la falta d'aigua històrica del Baix Camp.
