Un metge de la mútua Fraternidad-Muprespa de Tarragona va exigir a un pacient que li parlés en castellà si volia rebre atenció mèdica, i el director del centre va pressionar-lo perquè accedís a la petició del metge i s'expressés en castellà. "Encara que, malauradament, aquesta no és una situació infreqüent, en aquest cas el pacient es va negar a canviar de llengua i va aconseguir ser atès parlant en català, amb la intervenció d'una infermera que va fer d'intèrpret al metge fins que va veure que ell realment sí que entenia el català", segons explica un comunicat de la Plataforma per la Llengua.

El cas és "especialment greu" perquè el centre és una mútua col·laboradora amb la seguretat social (MCOSS) i actuava, per tant, com a gestor d'un servei públic. Plataforma per la Llengua ha tingut accés a la gravació de la conversa i en fa públics els àudios amb el permís de la víctima.

Els fets van passar el 26 de novembre del 2020 en una visita de control d'absentisme d'una baixa laboral. El pacient estava de baixa arran d'un accident de trànsit i ja havia estat atès pel mateix metge en altres ocasions. Fins aleshores, "el pacient sempre havia parlat en català amb el metge i aquest, tot i expressar-se en castellà, sempre l'havia atès". Per això, el pacient va optar un cop més per parlar-li en català, i la sorpresa va ser que aquesta vegada el metge li va dir que no l'entenia i li va demanar que li parlés en castellà. El pacient s'hi va negar i el metge va anar a buscar el director de la mútua i va fer sortir el pacient de la consulta perquè parlés amb el director al seu despatx.

Durant tota la conversa, de gairebé 20 minuts, el responsable de la mútua va mirar de convèncer el pacient perquè es dirigís en castellà al metge. El primer que va fer, de fet, va ser demanar-li "respecte". "Respecte pel metge", va aclarir, i, malgrat que el pacient li va dir que no havia faltat al respecte a ningú, el director va defensar que era una falta de respecte voler-li parlar català si el metge no l'entenia, segons explica la Plataforma.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=kvppybBlgDw[/youtube]

El pacient li va recordar que en les visites anteriors ell sempre li havia parlat en català i que, per tant, entenia perfectament la llengua. El director va optar per demanar-li que "facilités les coses" i li va oferir dues opcions: "queixar-se i anar als jutjats" per exercir els seus drets o "la via de la bona voluntat".

El pacient no es va fer enrere i va continuar exigint ser atès en català. Això va fer que el director l'acusés "d'estar radicalitzat en molts aspectes" i de tenir "uns plantejaments molt extrems". En contraposició a l'actitud del pacient, el director va posar la seva conducta i la seva "educació" com a exemple: "Quan una persona em demana, si us plau, que li parli en castellà, jo no hi tinc cap problema, perquè si de tot n'hem de fer un gra massa, és difícil", va argumentar.

"Només et demano que siguis comprensiu. La idea és que tu recuperis la salut, que és el més important, i després els altres aspectes són menys importants. Jo et demanaria que amb aquestes cosetes no t'hi capfiquis massa", va expressar. Tanmateix, l'enèsima negativa del pacient a canviar de llengua va aconseguir que, finalment, el director fes entrar a la consulta una infermera perquè fes d'intèrpret per al metge. El cas va fer un "gir copernicà" i, malgrat que al principi la professional traduïa les frases i les paraules que "el metge tergiversava", després de dues preguntes la seva intervenció ja no va ser necessària, perquè "el metge entenia tot el que li deia el pacient".

Per denunciar la situació, el ciutadà va presentar una reclamació a la mútua Fraternidad-Muprespa, va omplir el full de reclamacions de la Generalitat de Catalunya i va posar el cas en coneixement de Plataforma per la Llengua, el Col·legi de Metges de Tarragona i la Seguretat Social, que se n'ha espolsat la responsabilitat i ha dit que la competència és de la mútua. Per a l'ONG del català, encara que, finalment, el pacient fos atès, el metge i el director del centre "van discriminar el pacient quan el van pressionar perquè parlés en castellà". Per a l'entitat, aquest cas "il·lustra la manca de voluntat d'algunes empreses que gestionen serveis públics a l'hora de garantir els drets lingüístics dels ciutadans, i la tolerància de l'administració amb aquesta realitat"