La posada en marxa del tercer fil alerta la plataforma Mercaderies per l'Interior, que reclama pressió política

El seu portaveu, José Enrique Vázquez, creu que la infraestructura "es col·lapsarà" i la titlla de "nyap"

José Enrique Vázquez, de la plataforma Mercaderies per l'Interior, aquest dimecres.
José Enrique Vázquez, de la plataforma Mercaderies per l'Interior, aquest dimecres. | Josep M. Llauradó
07 de febrer del 2024

Catalunya ha entrat de ple amb la posada en marxa del tercer fil i això implica que la reclamació dels darrers anys dels municipis de la costa tarragonina pot quedar en paper mullat. La plataforma Mercaderies per l'Interior, que ha abanderat aquesta reivindicació, ha assenyalat aquest dimecres que no s'ha respost a l'estudi elaborat per l'entitat per canviar el traçat del futur trànsit de mercaderies, algunes d'elles perilloses.

"Fins ara teníem esperances, durant un any no ens han dit res, quan han vist que ens hem posat d'acord grups polítics i ecologistes, ja no responen", ha apuntat José Enrique Vázquez, portaveu de la plataforma. En cinc anys han aconseguit 2.100 adhesions i el "consens territorial", incloent governs locals del PSC, que mana a Madrid.

Properament la plataforma té previst anunciar actes "molt importants" també fora de Catalunya, sortint al carrer, canviant el to emprat fins a la data. I és que creuen que la fórmula d'afegir "un rail més a unes vies del segle XIX" pot arribar a ser un "nyap", que incompliria normatives europees i de la Generalitat pel que fa a l'impacte ambiental i al pas de transport de mercaderies perilloses pel centre dels municipis.

Els sectors productius fa anys que esperen poder incrementar el 3% actual de mercaderies que es mouen per la via del tren, per reduir costos i emissions de CO2. Tot i l'"endarreriment no assumible", l'Estat no ha mogut fitxa i des de la plataforma es tem que la situació d'aquí a cinc anys sigui de "col·lapse" de la via, ja que coincidiran combois de mercaderies i de passatgers.

L'alternativa que s'ha plantejat, l'últim cop el 8 de febrer de 2023, és el "camí més curt, més ràpid i més segur per sortir de la Unió Europea", utilitzant zones de l'AVE i de l'ampliació de l'AP-7 que ja no es durà a terme. Les conseqüències podrien afectar directament a la població, ja que la normativa, segons ha recordat la plataforma, prohibeix "qualsevol activitat que impliqui persones" a una distància de 500 metres de vies del tren que serveixin per al transport de mercaderies perilloses. És a dir, escoles o equipaments culturals podrien resultar inviables en aquest escenari.