— Raül Flores (@tamborinaire) 1 de octubre de 2017
L'Associació d'Advocats Voluntaris 1 d'Octubre ja ha presentat la querella contra la càrrega policial al col·legi electoral de Mont-roig del Camp que es va produir l'1-O. Salvador Mestre, president del col·lectiu, ha explicat que feia temps que portaven preparant l'escrit presentat aquest dimecres al Jutjat Degà de Reus per "esclarir la càrrega policial on hi va haver afectats i que es van fer servir gasos lacrimògens per part de la Guàrdia Civil". L'advocat també ha afegit que també és posar damunt la taula "els maltractes físics que es van produir, demostrables amb informes mèdics".
Mestre considera que aquesta querella és necessària perquè "els juristes no podem permetre que es trepitgin d'aquesta manera els drets i la dignitat de les persones" que "pacíficament exercien, com a mínim legítimament, el seu dret a la llibertat d'expressió". En aquest sentit, ha afegit que "el que no era necessari eren els cops, els gasos lacrimògens i la desproporció i l'ús de la força violenta".
Aquesta querella pretén saber qui va tenir la responsabilitat d'ordenar i executar aquesta càrrega concreta. En el text es demana que es lliurin els oficis que calgui a la Comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona i a la subdelegació el govern espanyol "per saber si va ser un grup de 'números' de la Guàrdia Civil -que ho dubten- que pel seu compte i risc van actuar d'aquesta manera desproporcionada o bé si hi havia unes ordres i es van excedir en complir les ordres de les interlocutòries judicials, ja que en aquestes es parla d'actuar sense fer ús de la violència i sense alterar l'ordre públic". Mestre ha apuntat que "s'ha demostrat que només hi va haver desordre públic en els col·legis electorals on es van presentar els agents de la policia espanyola i Guàrdia Civil per portar a terme les càrregues".
Salvador Mestre, al centre, mostrant la querella a les portes dels jutjats de Reus Foto: Jonathan Oca
La querella ha estat presentada aquest matí al Jutjat Degà i aquest serà l'encarregat de "repartir-ho" al jutjat que correspongui, ja que els fets fan referència a l'1-O. Després, segons Mestre, s'haurà de dictar una interlocutòria d'admissió o inadmissió de la querella. El president de l'associació de juristes -formada per més de 70 persones- està convençut que "tindrà recorregut perquè creiem que queden prou acreditats els fets que presentem". Ara bé, ha aclarit que "una altra cosa serà a l'hora d'escatir aquestes responsabilitats i veure si es poden identificar bé els números dels agents que hi van participar". També ha comentat que si avança, es demanarà que quan arribin i s'activin els informe mèdics que han arribat als jutjats de guàrdia sobre aquests fets, que s'acumulin a la causa de la querella.
Aquesta no és l'única querella presentada a Catalunya sobre fets similars, ja que, segons Mestre, se n'han presentat amb el mateix objecte, algunes en nom d'ajuntament i d'altres per particulars. Almenys n'hi ha una a Girona i una que està jutjat d'instrucció 7 de Barcelona.
Aquest col·lectiu d'advocats també intervé directament en els procediments oberts a instància de les institucions contra els ciutadans, com és el cas de l'alcalde, regidors i diversos particulars de Reus investigats per un presumpte delicte d'incitació a l'odi per demanar que els efectius de la policia espanyola desplegats per l'1-O abandonessin la ciutat.
