Primera passa ferma per a la gran reforma de l'àmbit del Carrilet de Reus. L'Ajuntament ha tret a licitació pública la redacció del projecte urbanístic amb prop d'un milió d'euros de pressupost. Aquesta planificació hauria de quedar enllestida entre mitjans i finals del 2024, que és quan es preveu poder licitar la primera fase d'obres.

El que ara el govern encarrega és la redacció del projecte, ajustat als criteris que marca el consistori. Uns requisits que, segons subratlla el govern local, són fruit de sumar les conclusions del procés participatiu a la seva proposta inicial. La licitació té un pressupost de 998.166,6 euros que es divideix en tres partides.

Per una banda, la redacció de tots els documents, des de l'avantprojecte fins a la direcció d'obres. Aquesta part es cobrirà amb 971.881,70 euros, i és l'encàrrec en si. L'empresa guanyadora haurà d'elaborar l'avantprojecte i el document urbanístic de tot l'àmbit d'actuació i el projecte bàsic i l'executiu de la primera fase.

També s'haurà d'encarregar de la direcció d'obres. La segona part del pressupost, amb 26.284,90 euros, serviran per sufragar el concurs de projectes a través del qual s'escollirà la proposta guanyadora. Tal com contempla la normativa, els cinc finalistes que no obtinguin l'adjudicació rebran una compensació de 5.000 euros.

Els 1.284,90 euros restants aniran destinats al jurat professional del concurs, del qual el Col·legi d'Arquitectura proposarà una tercera part dels membres. Des del govern de Reus subratllen que, amb aquest sistema, es vol garantir la màxima professionalitat i qualitat possibles, ajustada a l'envergadura de l'actuació urbanística. Pel que fa a les obres en si, es preveu que la primera fase s'executi entre el 2024 i el 2025.

Fins que no s'hagin redactat els projectes de cadascuna de les fases no es podrà establir el pressupost necessari per executar-les. El que sí que s'ha subratllat aquest dijous és que es buscaran fonts de finançament complementàries, sigui a través dels Next Generation europeus o d'altres institucions més pròximes. També s'ha descartat que s'acabin establint contribucions especials per part dels veïns; de fet no serien compatibles la reforma que es planteja.

L'objectiu és convertir el Carrilet en un «nou pol d'atracció»

La reforma de tot l'àmbit d'actuació ha de suposar la creació d'«una centralitat consolidada i de referència per al conjunt de la ciutat». Així ho ha definit Carles Pellicer, alcalde de la ciutat, que ha subratllat que és «un espai important que visualitzarà una nova ciutat de Reus». L'àmbit d'actuació inclou, de sud a nord, l'estació d'autobusos i el Mercat del Carrilet, el carrer de l'Escultor Rocamora i l'avinguda del Carrilet.

També s'estén fins a la part nord del Parc de Mas Iglesias, travessant l'avinguda del president Macià. Per l'extrem superior, el projecte també inclou els carrers de Pàmies i del pintor Bergadà, que connecten el Carrilet amb el raval. En tota aquesta àrea d'actuació, els gabinets d'arquitectura que presentin propostes hauran de planificar-hi una sèrie d'equipaments.

Pellicer ha destacat que la gran reforma que es proposa ara té tres objectius, per al barri i per a la ciutat. Per una banda, «crear una nova centralitat», i per l'altra «convertir el Carrilet en un nou pol d'atracció que generi més activitat quotidiana a la zona i millor connectivitat». A més, també es vol «millorar la qualitat de vida dels veïns de la zona i de tot Reus».

La vicealcaldessa de la ciutat, Noemí Llauradó, ha reivindicat el Pla d'Acció Municipal, document on ja figurava la necessitat i la voluntat d'actuar a la zona. També ha fet bandera del procés participatiu que es va tancar el gener d'enguany. Les aportacions ciutadanes no han servit per modificar la proposta del govern pel que fa als usos.

On sí que s'han incorporat algunes aportacions és a l'hora de marcar els criteris del disseny dels futurs equipaments. La regidora d'Urbanisme i Mobilitat, Marina Berasategui, detalla que hauran de ser «discrets i integrats a l'entorn». També es vol «que generin interconnexió de tots els usos diferents».

Mercat, sala polivalent i equipaments culturals a la primera fase

El govern de Reus estableix què hi ha d'haver, però no de quina manera s'ha de portar a la pràctica. És a dir, que una opció és que les propostes plantegin un sol equipament que inclogui tots els usos establerts per l'Ajuntament. Una segona opció és que es projectin fins a mitja dotzena de nous equipaments repartits per tot l'àmbit d'actuació.

Sigui com sigui, totes aquestes noves instal·lacions hauran d'estar connectades entre si. L'excepció podrà ser l'allotjament, que es preveu per a la segona fase, i l'estació d'autobusos. En aquest darrer cas, la titularitat és de la Generalitat i, per tant, l'Ajuntament hi ha d'acordar qualsevol actuació.

Tots aquests futurs equipaments s'han dividit en tres fases, amb la primera com a part principal del projecte i prevista perquè comenci entre 2024 i 2025. Inclou la creació d'una part dels «espais de trobada» segons els ha definit Berasategui. Es tracta d'espais «pensats per a la socialització dels usuaris dels diferents equipaments».

Hauran de ser «compartits, relacionals i de caràcter social». Això suposarà que hi hagi «un bar restaurant, una sala infantil i ludoteca, espais de jocs per a adolescents i sales d'estar». En aquest espai de trobada també es preveu «un espai de mercat, dedicat a la venda i degustació de menjar fresc i productes de proximitat».

Ho han remarcat tant Pellicer com Llauradó i Berasategui, que han volgut deixar-ho clar tenint en compte la situació del Mercat del Carrilet. En aquest sentit també s'ha reafirmat que no es preveuen canvis, i el tancament segueix previst pel juny del 2024. La primera fase d'obres també inclou els espais d'acollida on es rebrà els usuaris dels equipaments.

Un espai que haurà de ser compartit tant si la proposta guanyadora projecta un sol equipament com si es planifiquen separats. En qualsevol dels dos casos, un dels requisits és que quedin connectats. La primera fase també comptarà amb una sala polivalent, «un espai pensat per a concerts, espectacles de teatre o cinema».

Haurà de comptar amb un escenari, una part de magatzem i amb l'equipament tècnic necessari perquè compleixi la seva funció. Un altre requisit és que quedi a prop del futur espai educatiu i de creació, amb aules de formació, un espai taller, despatxos, biblioteca, sales multimèdia i sales multifuncionals. En la mateixa primera fase s'ha de projectar un espai d'atenció personalitzada, «una zona de despatxos petits on es podria donar assessorament personalitzat».

Un servei destinat a l'àmbit jurídic per a la creació d'empreses i a l'àmbit emocional. En aquesta mateixa zona hi haurà d'haver un espai de despatxos i sales de reunions per als gestors de tots aquests equipaments. Finalment també s'inclou un espai de logística i magatzem per a ús dels equipaments en concret i de l'Ajuntament en general.

A la segona fase, un alberg associat als equipaments

Seran els arquitectes que es presentin al concurs els que dissenyaran com seran i on aniran tots aquests espais. La segona fase encara n'incorporarà algun de nou, com un allotjament. Segons ho planteja Berasategui, ha de cobrir «possibles estades eventuals dels usuaris de les activitats previstes».

Durant la segona fase també s'actuarà a l'espai exterior en general, com a complement final de la primera fase. La tercera i última fase del projecte se centrarà en els espais destinats a la mobilitat i la urbanització associada que correspongui. Un punt destacable, segons ha subratllat la regidora, serà la connectivitat amb el futur baixador de Bellissens a través de Mas Iglesias.

Pel que fa als terminis, els candidats solen tenir un mes per presentar les seves candidatures al concurs. Ho poden fer de dues maneres, a través del currículum o a través d'una proposta. La primera modalitat es refereix al fet de mostrar un projecte que ja s'hagi executat i sigui similar al que es vol fer al Carrilet.

La modalitat de proposta és la que implica dissenyar la proposta per al Carrilet en si. De totes les que es presentin, el jurat n'escollirà sis com a finalistes. Segons marca la normativa d'aquests concursos, hi haurà d'haver almenys dos finalistes de cada modalitat de presentació.

Entre les sis propostes finalistes s'escollirà l'adjudicatària del concurs, i les cinc restants rebran una compensació de 5.000 euros. Tot aquest procés està previst que duri uns quatre mesos, a partir dels quals es podrà adjudicar el contracte. Quan posteriorment s'hagi formalitzat, l'empresa guanyadora tindrà quatre mesos per presentar la primera part dels documents.

Són l'avantprojecte de l'àmbit d'actuació i, si convé, la modificació del Pla General d'Ordenació Urbana o el Pla de Modificació Urbanística. Quan l'Ajuntament hagi aprovat aquesta primera part de la documentació, l'estudi d'arquitectura tindrà sis mesos més per entregar el projecte bàsic de la primera fase de les obres. L'haurà d'aprovar novament el consistori reusenc, i llavors hi haurà quatre mesos més per presentar el projecte executiu.

Això suposa, pel cap baix, entre un any i mig i dos fins a l'aprovació definitiva del projecte. Serà llavors quan es podrà treure a concurs públic el contracte d'obres per executar la primera fase.