El 12 d'abril de 1931 es van celebrar les eleccions municipals que van donar pas a la proclamació de la Segona República espanyola. A la ciutat de Tarragona, els resultats van ser clars: en un context en què la població amb prou feines superava els 30.000 habitants, la Coalició Republicana Socialista va multiplicar per tres els sufragis respecte a l'altra opció, la Candidatura de Centre i Dreta, de signe monàrquic.

La suma del Centre Republicà Democràtic Federal, el Partit Catalanista Republicà, el PSOE i la Unió Socialista de Catalunya va assolir 12.944 vots. El 72% dels tarragonins que tenien dret a vot van acceptar participar d'uns comicis clau en la història contemporània del país. Aquest percentatge, estrany avui dia en unes eleccions locals, denotava l'interès que despertava la convocatòria, l'endemà del darrer discurs del rei espanyol Alfons XIII, i tanmateix era més important en un context en què l'estat espanyol encara respirava caciquisme.

Farts de prop d'una dècada de dictadura, inicialment amb Primo de Rivera i més tard amb Dámaso Berenguer, la societat tarragonina va apostar per donar confiança a les formacions d'esquerres que, a més, plantejaven un nou règim. Un cop coneguts els resultats, Pere Lloret i Ordeix, d'Acció Catalana Republicana, va assumir l'alcaldia. Lloret havia estat president de la Diputació de Tarragona entre 1917 i 1919 i seria alcalde de la capital fins a 1934, a més dels mesos de febrer, març, abril i maig de 1936.

No va ser fins dos dies més tard de la celebració dels comicis, el 14 d'abril, quan els tarragonins van poder confirmar la victòria. Va ser a primera hora de la tarda quan es va convocar una primera reunió per determinar els nous càrrecs. El Govern Civil de l'època, llavors amb seu a la Rambla Nova, es va negar inicialment a acceptar els canvis i això va provocar una manifestació espontània a les portes de l'edifici.

El mateix dia, en el seu primer ban, l'alcalde Lloret deia: "La implantació del nou règim que compta amb l'adhesió entusiasta de tota Espanya no ha de portar dificultats majors si sabem mantenir la pau, l'ordre, la llibertat i la tolerància, fonaments de la veritable democràcia. Per amor als ideals i per l'estimació de Tarragona, reclamo de tots el manteniment d'aquestes virtuts. Elles afermaran el govern del poble per al poble i asseguraran el progrés de la ciutat. Per la República d'Espanya, per la llibertat de Catalunya i per la glòria i engrandiment de Tarragona, a tots la meva salutació i els meus sincers oferiments".

A les quatre de la tarda, es proclamava des del balcó de l'Ajuntament de Tarragona la Segona República, no sense reticències per part dels poders de l'Estat. Aquell canvi de règim va comportar l'obertura de la ciutat a noves perspectives i, com a la resta del país, va permetre deixar enrere part de la vella censura: com a exemple, durant les festes de Santa Tecla d'aquell 1931 es va poder recuperar l'estàtua en honor als Herois de 1811, fins llavors amagada per la polèmica que havia despertat la nuesa dels cossos que s'hi representaven.

El nou ajuntament va haver de fer front a la necessitat de desenvolupar-se econòmicament i alhora crear una xarxa de serveis públics, sobretot d'escoles. Tot plegat, en mig d'una tensió creixent -a Tarragona menys que a les grans ciutats- que desembocaria, el juliol de 1936, en el tret de sortida de la Guerra Civil espanyola i l'arribada de refugiats a la rereguarda. Van ser molts els tarragonins que van morir al front o que van haver d'exiliar-se per la seva activitat política.

Per tal de recordar aquesta efemèride, l'Ajuntament de Tarragona ha organitzat tot un programa d'actes que comença demà amb la projecció d'un documental sobre la proclamació de la Segona República a la ciutat produït per TAC12.

[noticia]40983[/noticia]
[noticiadiari]2/218383[/noticiadiari]