Les dades parlen per si soles: Tarragona és la tercera ciutat catalana amb més segregació escolar a l'educació infantil i primària i la cinquena a l'educació secundària obligatòria. El Síndic de Greuges ja alertava l'any 2016 que en determinats barris s'escolaritzaven majoritàriament alumnes amb un mateix perfil socioeconòmic o cultural i que això provocava que els infantis visquessin en un entorn social que no correspon a la composició real de la societat tarragonina. Des d'aleshores, han estat diversos els estudis que han demostrat que existeix una distribució molt desigual i ara l'Ajuntament ha decidit començar a posar-hi remei.

La segregació per barris

Els centres educatius dels barris de Ponent i Sant Salvador són els que presenten uns índexs d'immigració més elevats. Tarragona té vuit centres considerats de màxima complexitat - l'Escola Bonavista, l'Escola Campclar, l'Escola Mediterrani, l'Escola Riu Clar, l'Escola Saavedra, l'Escola Sant Salvador i l'Escola Torreforta- on es concentren les majors desproporcions d'alumnat. En concret, aquestes escoles tenen un 25% d'infants estangers, mentre que la mitjana de la ciutat és del 10%. Per contra, els col·legis propers a l'avinguda Països Catalans i al nou eixample Nord és on hi ha una menor proporció d'alumnes immigrants i se situen per sota de la mitjana.

A aquesta problemàtica se li suma la mala zonificació escolar de la ciutat: mentre hi ha àrees que tenen sobreoferta de places, altres expulsen alumnes perquè no poden assumir la demanda. Al conjunt de Tarragona hi ha un excés de places, especialment a les escoles concertades, però, en canvi, hi ha centres que pateixen una massificació.

Com abordar el problema?

Davant aquestes dades, l'Ajuntament ha elaborat un informe denominat "L'escolarització a Tarragona Diagnòstic i propostes d'equitat educativa" per tal d'acabar amb les desigualtats. Tanmateix, des del consistori són conscients que es tracta d'una problemàtica difícil de lidiar a curt termini. Tal com reconeixia Xavier Bonal, doctor en Sociologia que ha elaborat el document, la segregació és un problema de gran complexitat en què no totes les solucions són efectives, sinó que les variables de cada municipi hi prenen partit.

Tot i això, l'expert ha proposat un seguit de mesures per tal que l'Ajuntament les pugui estudiar i començar a aplicar un canvi de model escolar a la ciutat. En primer lloc, Bonal considera que cal reduir l'excés de places a l'escola concertada per adaptar-lo al padró de cada barri. D'altra banda, també proposa modificar la zonificació escolar actual per una en què hi hagi menys zones i, per tant, els alumnes tinguin més mobilitat per escollir escola. 

Com que el canvi no serà ni de bon tros imminent, mentrestant, l'expert aposta per dotar de més personal les escoles amb més desigualtats, així com aplicar-hi models educatius adaptats a les necessitats de la diversitat social.

Voluntat política

Per poder aplicar tot això, l'autor de l'informe ha demanat "valentia als polítics per prendre decisions" i els ha advertit que, tot i que en algunes ocasions seran controvertides, són mesures necessàries per aconseguir una millor distribució de l'alumnat a llarg termini. De moment, sembla que les propostes compten amb l'aprovació del consistori, que és ben conscient de la necessitat de canvi.

Durant la presentació de l'informe, l'alcalde Pau Ricomà va apostar per crear una "estratègia compartida per combatre la segregació escolar" i va assegurar que la diagnosi d'aquest informe era "el punt de partida per aconseguir-ho". En la mateixa línia, el conseller d'Educació, Manel Castaño, va proposar algunes accions concertes com cercar una planificació escolar més equilibrada, buscar una possible adscripció diferent de primària a secundària, i revisar els mecanismes de detecció de l'alumnat amb necessitats educatives especials.