La CUP es troba a l'ull de l'huracà polític perquè no aclareix si vol o no vol governar el país sumant amb Junts, ERC o els Comuns. Tot apunta que tornaran a tindre la clau de la governabilitat i aquests darrers tres anys després de l'article 155 no els han convençut tampoc a ells. Com la resta de càrrecs d'aquesta formació, per incompatibilitat, si surt elegida diputada haurà de deixar el lloc que ocupa al plenari municipal, en el moment en què potser és més a prop l'entrada del seu grup a l'executiu local. Abans de tot això, però, aquesta setmana té una cita amb els jutjats i fins i tot apunta que podria ser detinguda, per una causa que arrossega de 2018.
- Ara mateix està sent investigada pels jutjats de Tarragona. Com està el cas?
- Aquest cas deriva de les protestes que es van fer a Barcelona pel Consell de Ministres del 21 de desembre de 2018. La causa està fonamentada en uns escrits dels Mossos d'Esquadra totalment fantasiosos. Qualsevol persona pot buscar què va passar aquell dia i bàsicament el que vam fer va ser caminar molt, per tant, és una deformació absoluta de la realitat. Nosaltres entenem que és una forma de persecució claríssima contra persones concretes activistes de l'independentisme que contínuament sortim en aquests escrits dels Mossos d'Esquadra i se'ns acusa de liderar les protestes sense cap mena de fonament.
- En l'última citació, del passat dia 13, no s'hi va presentar. Què segueix, ara?
- Una forma de denunciar tot això és negar-nos a col·laborar amb aquests processos. Per tant, quan algunes de nosaltres decidim no comparèixer de manera voluntària és una manera de denunciar tota aquesta persecució i criminalització de la protesta, que quan parlem d'això estem referint-nos a prop de 3.000 persones que estan represaliades des de l'1 d'octubre i també incorporaríem altres tipus de lluites com la feminista o la lluita sindical. És una manera d'aconseguir una mena de boomerang a partir d'aquesta repressió visibilitzant les lluites que han generat aquesta repressió i alhora aprofitant per llençar un missatge molt clar: que malgrat ens reprimeixin nosaltres no defallim i no ens movem dels nostres objectius polítics. La propera citació serà el dia 28 i tornaré a no comparèixer i a partir d'aquell moment pot ser que em detinguin.
- Roger Español deia en una entrevista que la candidatura del Moviment Corrent Roig és l'única que aposta per persones represaliades al capdavant de les llistes.
- La CUP, com el conjunt de l'Esquerra Independentista, acumulem malauradament moltíssimes causes repressives, tant les últimes que s'han generat a partir de l'1 d'octubre com des de molt abans. Considero que és un insult al conjunt de moviments i d'organitzacions que fa molts anys que estem acumulant aquestes causes repressives com a conseqüència de lluitar durant molt temps en solitari, des d'una vessant social, independentista i feminista. Només cal fer un cop d'ull a les diferents llistes de la CUP a les diferents circumscripcions per veure que moltíssimes persones acumulem causes repressives, tant per participar de protestes concretes com per desobeir en el món institucional. Tenim el cas del Pau Juvillà, del Dani Cornellà, de la mateixa Dolors Sabater que també va ser encausada arran de l'1 d'octubre... Vaja, no tenen cap mena de raó. En el cas del Roger Español és sorprenent haver passat d'una candidatura com la que anava en les anteriors eleccions a aquesta altra.
Laia Estrada, candidata de la CUP per al 14-F per la demarcació de Tarragona. Foto: Josep M. Llauradó
- El PDECat sembla que centra la seva campanya a evidenciar les seves diferències amb la CUP per apel·lar a Junts i ERC. El darrer cas va ser una roda de premsa sobre el manual d'okupació fet per Arran. Què diferencia la CUP del PDECat?
- La desesperació del PDECat és considerable si ha de recórrer i apel·lar contínuament a la CUP per tal de tenir notorietat als mitjans. A partir d'aquí, el PDECat conforma la dreta més rància catalana, poca cosa més a dir.
- Part de la controvèrsia aquesta legislatura ha estat sobre el paper que han de tenir els Mossos d'Esquadra en les acusacions contra independentistes. Què ha de canviar al Departament d'Interior perquè la CUP doni suport a un nou govern?
- Primer de tot, si és que hi dona suport, perquè s'hauran de posar moltes coses sobre la taula per donar suport a un nou govern. Però en la qüestió concreta repressiva el que no pot ser és que nosaltres estiguem denunciant que se'ns reprimeixi per lluitar per coses tan elementals com és l'habitatge però també per participar en lluites independentistes i que qui estigui impulsant la repressió sigui la mateixa Generalitat en acusació particular i a partir d'escrits dels Mossos d'Esquadra. Amb el cessament del conseller Miquel Buch no hem vist una diferència clara pel que fa a la tònica repressiva, al contrari, continuem veient aquest paper de la Generalitat per reprimir el conjunt de l'independentisme, la qual cosa és absolutament inadmissible.
- En un context de pandèmia, les polítiques en matèria sanitària marcaran la decisió de la CUP a l'hora de donar suport o no al nou govern?
- No només, el que marcarà la decisió de la CUP al final és el projecte que es vulgui tirar endavant en aquesta legislatura. Nosaltres hi som per avançar en la confrontació vers l'Estat, però en tots els àmbits. Per a nosaltres es tracta de posar la qualitat de vida de la gent en el centre de les polítiques i això vol dir parlar de sanitat, però també parlar d'habitatge, de condicions laborals, d'una renda garantida, i al final forma part del mateix, perquè estem parlant de redistribuir la riquesa i de posar com a principal objectiu millorar la qualitat de vida del conjunt de la població. Segurament si no hi ha voluntat de posar tots els recursos de la sanitat sota control públic, que és el que nosaltres demanem, és perquè aquesta voluntat tampoc hi és en la resta d'àmbits. És una mateixa filosofia política, dubtem molt que ens trobem davant d'unes formacions polítiques que sí que vulguin gestionar la crisi sanitària de la mateixa manera que la CUP, però que no ho vulguin fer en política d'habitatge o educativa.
- La CUP fa aquesta proposta de referèndum al 2025 en matèria de política independentista. Per què esperar 4 anys?
- Marquem el 2025 com a tard, és a dir, si això pot ser abans que sigui abans. I no es marca com una fita, com un objectiu en si mateix, sinó com el resultat de tota una feina prèvia que l'hauríem d'haver estat fent i que no s'ha fet: gestar aquest nou cicle de mobilitzacions de confrontació amb l'Estat tant en l'àmbit institucional com en l'àmbit de carrer. També, acompanyades d'aquestes reivindicacions en matèria laboral, de gestió sanitària, de redistribució de la riquesa... És a dir, el referèndum ha de ser el resultat d'un nou cicle de mobilitzacions que faci inevitable aquest referèndum com a forma de resoldre políticament una confrontació inevitable, i que faci que el resultat d'aquest referèndum hagi de ser efectiu, cosa que no vam poder fer a l'octubre de 2017 perquè no s'havia fet cap mena de feina prèvia.
[noticia]40062[/noticia]
- Per què Laia Estrada ha decidit ara presentar-se al Parlament?
- Aquest és el meu últim mandat a l'Ajuntament, perquè nosaltres tenim limitació de mandats i per tant la feina d'aquest mandat ja l'he pogut fer a nivell de relleu. Quan se'm va proposar, vaig acceptar perquè ja hi ha un molt bon relleu que és l'Eva Miguel, a part de la persona triada per substituir-me. A banda, hem estat treballant temes que tot i que tenen impacte en el nostre municipi al final les competències no són municipals, tant en la vessant educativa com sanitària però també qüestions com pot ser el complex petroquímic, el projecte BCN World, tot el que és el debat d'un model de desenvolupament econòmic que s'enfronti al desarrollismo franquista, que és el que ha imperat a les nostres comarques... Són qüestions que considero que són interessants poder treballar a nivell parlamentari.
- Abans de ser la cara visible de la CUP a Tarragona havia participat en el moviment feminista. Han passat els anys i la societat s'ha transformat en certa manera, fins al punt que cada cop hi ha més dones liderant llistes a les eleccions.
- Penso que és evident que allà on la CUP hi és passen coses, tant a nivell municipal com a nivell parlamentari. La CUP posa en el centre del debat públic tot el que és la política antirrepressiva, la política feminista i a més a més la CUP planteja la idea que no hi ha alliberament nacional possible sense pensar en clau social i alhora que les polítiques socials no són possibles en aquest marc estatal, que aquestes lluites són indestriables les unes de les altres.
- També va participar en el moviment per la defensa del dret de l'habitatge. Quina és la proposta de la CUP per aturar els desnonaments?
- Tenim lleis que ara mateix no s'estan desplegant, no només la 24/2015 sinó fins i tot la llei d'habitatge de 2007, que són lleis davant de pisos permanentment desocupats es pot actuar en clau d'expropiacions fins i tot. I en aquest sentit es tracta d'exprimir al màxim les possibilitats de l'ordenament jurídic vigent i després de portar-ho a les últimes conseqüències en aquells casos en els que ens trobem davant d'un estat espanyol i un Tribunal Constitucional que ens torni a posar traves en aquest sentit. L'única manera de garantir el dret a l'habitatge és d'una banda garantint un parc públic de pisos de lloguer social i d'altra banda aprofitar la gran borsa de pisos buits que tenim per nodrir aquest parc públic i no fer obra nova.
- Rubén Viñuales demanava en una entrevista fer un lobby de pressió entre tots els candidats tarragonins a les eleccions del 14-F per defensar els interessos de Tarragona al Parlament. Això és viable o les diferències entre uns i altres són insalvables?
- De la mateixa manera que quan parlem de polítiques feministes el feminisme s'entén des de diferents perspectives i no és el mateix un feminisme centrat en garantir que les dones puguin explotar amb les mateixes condicions que els homes a la resta de la població, no són els mateixos interessos tarragonins els que es defensin des de la CUP que els que es defensin des del Partit Popular o des del PSC. Es podrà coincidir en temes tan elementals com la cura del patrimoni tarragoní, però el que està clar és que quan parlem de model de desenvolupament econòmic que és la centralitat que cal posar en dubte aquí tots els partits de l'arc parlamentari excepte la CUP no han impugnat aquest model de desarrollismo i per tant en certa manera en són còmplices.
- Viñuales va ser un dels que va impulsar un intent de moció de censura contra el govern de Pau Ricomà. Quin hauria estat el paper de la CUP si s'hagués proposat?
- Hem dit moltíssimes vegades que impedirem per tots els mitjans que torni el PSC amb el suport del Partit Popular i ara amb el suport de Ciutadans. El que no permetrem és que s'utilitzi el tarannà crític i de fiscalització que està fent la CUP amb el govern per tal de servir a una finalitat de caire reaccionari. Però alhora hi ha una cosa que hem volgut deixar molt clara, que és que això no vol dir que nosaltres deixem de criticar o denunciar aquelles qüestions que entenem com a renúncies. De fet, la millor manera de desactivar qualsevol altre intent de moció de censura és fer realitat quan abans possible el canvi promès en aquesta ciutat.
- De moment la CUP no s'ha pronunciat sobre aquesta oferta que ha llençat el govern municipal d'incloure'ls a vostès i a Junts a l'executiu un cop passin les eleccions. Quina és la postura de la CUP a dia d'avui respecte a aquest tema?
- La mateixa que al principi de mandat, quan hi va haver negociacions i no hi va haver un interès real per part del govern. Per part nostra, fins que no hi hagi una proposta política clara sobre la taula de per a fer què no ens pronunciarem al respecte. Estem igual que quan vam suspendre les negociacions. Es tracta de sumar per saber quin és l'objectiu, nosaltres no entrarem al govern per tenir millor sou -perquè el tenim limitat-, ni per tenir dret a una cadira, sinó per desplegar polítiques concretes.
- Enyorarà el plenari, si surt escollida diputada?
- Sí. Sí, perquè trobo primer que amb les companyes del grup municipal ens entenem molt bé i segon perquè estem en un moment molt interessant a Tarragona, de veure si realment és possible el canvi. Si en algun moment és possible fer una transformació en les polítiques d'aquesta ciutat és ara.
