L’Ajuntament de Valls ha aprovat l’adquisició de l’edifici històric i protegit de Ca Ferran, un gran immoble situat entre els carrers de l’Església, del Call i dels Jueus. L’edifici té un important valor patrimonial i el consistori efectua la compra de les finques situades al carrer de l’Església 13, 15 i 17, per un import de 252.000 euros, amb l’objectiu de rehabilitar-les i convertir-les en un futur en un equipament públic del centre històric. En una primera fase, l’Ajuntament encarregarà aquest mateix any l’estudi arqueològic complet de Ca Ferran immoble que, tot i les modificacions al llarg de la seva història, data del segle XII i compta amb nombrosos vestigis medievals, entre ells els de l’antiga sinagoga jueva de Valls.

Ca Ferran té la seva façana principal al carrer més antic de la ciutat, el carrer de l’Església conegut en els seus orígens, a la segona meitat del segle XII, com el carrer de la Vilaclosa. L’immoble es troba a tocar dels entorns protegits de Sant Joan i del Call Jueu i, amb més de 500 m2 de sòl, el conjunt de Ca Ferran és el resultat de la unió, al llarg de la seva història, de diversos edificis.

L’espai on ara s’aixeca Ca Ferran fou ocupat per diversos habitatges a partir de la segona meitat del segle XII, dels quals probablement encara en quedin restes a les seves parets o a les parts de l’edifici on no hi ha soterrani. En aquest sentit, es conserven vestigis als baixos de l’edifici que podrien datar d’aquesta època o d’estructures posteriors dels segles XIII o XIV. A mitjans del segle XIII, amb la formació de la comunitat jueva a Valls, la meitat posterior de l’edifici va passar a formar part del call, mentre que la part que dona al carrer de l’Església va ser ocupat per habitatges de la població cristiana. Està documentat que durant una època fou la residència d’una branca de la família noble dels Llobets, i també consta l’existència, en una part dels baixos, de l’antic forn de pa de la Vilaclosa.

A la planta baixa de la part posterior de Ca Ferran, on s’alçava la sinagoga, s’hi conserven també estructures medievals, com és el cas dels murs i de bona part d’una antiga sala de planta rectangular, on s’alcen també un mínim de dos arcs aixecats amb dovelles de pedra. L’estudi arqueològic ha de determinar quines parts d’aquestes estructures corresponien a la sinagoga i si al subsòl es conserven altres restes o fins i tot els banys subterranis. La sinagoga de Valls està documentada des de l’any 1337 - tot i que segurament era més antiga – i era el centre de culte on se celebraven casaments, circumcisions i altres cerimònies. També era escola i centre d’estudi on s’ensenyava religió i s’aprenia a llegir i escriure en hebreu, a més d’acollir actes socials i administratius com reunions de l’aljama, judicis o nomenaments del síndic. El call jueu es va desmantellar després de l’assalt violent que va patir l’any 1391, però sembla que la sinagoga es mantingué en ús encara uns anys després, al llarg de les primeres dècades del segle XV. 

Amb el tancament de la sinagoga, aquesta va acabar integrada amb els habitatges de l’entorn i, finalment, en el segle XVIII o fins i tot abans, les dues meitats van quedar unides en un sol immoble, convertida en una casa de família benestant amb un pati interior a la part posterior. A la segona meitat del segle XIX, Ca Ferran va acabar adoptant l’actual aspecte pel que fa als balcons i pintures de la façana.