L'alcalde de Reus rebutja la investigació per incitació a l'odi: «Signar un manifest no pot ser delicte»

Els regidors de la CUP es neguen a declarar i critiquen l'arxiu de causes contra policies mentre s'investiga l'"ús del dret d'expressió i de manifestació" | També estan imputats quatre bombers i dues persones d'un gimnàs

Publicat el 23 de novembre de 2017 a les 12:00
L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, i els portaveus dels grups municipals Montserrat Vilella (PDECat), Noemí Llauradó (ERC) i Jordi Cervera (Ara Reus) només han respost als seus advocats al jutjat d'instrucció 2 de la localitat, que els investiga per un suposat delicte d'incitació a l'odi. A

Quan faltaven pocs minuts per les 11 del matí els polítics han abandonat els jutjats. A la sortida, el batlle ha manifestat que "avui el govern de Reus ha vingut a declarar per haver garantit la convivència a la ciutat i per retornar-la a la normalitat". Pellicer ha reiterat que no entén que se'ns citi per un delicte d'odi quan els que ens coneixen saben que no en transmetem”. 

Sobre això ha expressat que "no som persones d’odi, però som govern i el missatge que hem de donar és el de tranquil·litat. Quan ets govern has  de prendre decisions  i vam signar aquest manifest”. 
 
El batlle ha explicat que "les quatre compareixences han transcorregut amb normalitat i hem confirmat que sí que van firmar un manifest". A més, també ha manifestat que "Reus és, i ha de continuar sent, una ciutat tranquil·la”. 

Noemí Llauradó (ERC) ha retirat que amb la signatura del manifest es volia mostrar un posicionament polític clar per "rebutjar la repressió que s'havia produït el dia 1-O". La republicana també ha destacat que es va aconseguir l'objectiu de retronar a la normalitat a la ciutat, un fet que considera que era necessari perquè "molta gent s'havia quedat en un estat de xoc, tenia angoixa i mostrava incredibilitat pel que havia vist el dia 1-O".

Llauradó ha destacat que amb aquest posicionament es va aconseguir que s'acabessin les manifestacions a la ciutat. "Només n'hi va haver una més i va ser en absolut silenci", ha detallat.

Per la seva banda, Montse Vilella (PDECat) ha assegurat que calia tornar la normalitat a la ciutat i que va ser una decisió encertada i ha reafirmat que "si en tornéssim a trobar en aquest situació, tornaríem a fer-ho"

El manifest contra la "repressió" de l'1-O 

El jutge els va imputar per signar un document de condemna a la violència policial de l'1-O i on es reclamava la marxa de la ciutat de la policia espanyola amb l'objectiu de retornar a la ciutat la "convivència i la pau". La causa també inclou les protestes davant d'hotels que allotjaven els agents desplaçats a Catalunya.

El batlle, els portaveus i les més de 200 persones que s'han aplegat a les portes dels jutjats han entonat Els Segadors després que els polítics atenguessin els mitjans que cobrien l'acte. El càntic dels independentistes ha ofegat els crits dels unionistes. 
 
La CUP es nega a declarar

La portaveu de la CUP, Marta Llorens, i els regidors "cupaires" Oriol Ciurana i Mariona Quadrada també estan citats però a les portes dels jutjats han anunciat que es neguen a declarar. "Signar un manifest no és cap delicte", ha reivindicat també Llorens. I ha criticat l'arxiu de causes contra policies mentre s'investiga l'"ús del dret d'expressió i de manifestació". En aquest sentit, ha recriminat que hi hagi "gent declarant per signar un manifest" mentre una altra persona va perdre un ull l'1-O per culpa d'una pilota de goma"disparada per la policia espanyola".

En total, la causa té 13 investigats (set regidors incloent l'alcalde), quatre bombers i dues persones d'un gimnàs. L'acusació contra ells l'exerceix l'advocat de l'Estat en representació de la Policia Nacional espanyola i la Fiscalia. A més d'incitació a l'odi, els bombers també estan acusats de malversació.

Concentracions de signe oposat

L'arribada dels regidors i l'alcalde s'ha produït entre crits de "no esteu sols" i "llibertat" d'independentistes que s'han concentrat a les portes dels jutjats en mostra de suport. També hi havia una concentració unionista que, per contra, cridava "no al odio".