La Pobla de Mafumet és un municipi del Tarragonès amb gairebé 4.000 habitants que és notícia perquè 249 d'ells han votat a Vox i cap altre partit n'ha obtingut més. De fet, la diferència amb el segon, el PSC, és de tan sols un vot i, tot i amb això, continua sent un dels dos pobles protagonistes de la jornada post-electoral. A la Pobla hi han aparegut aquest dilluns càmeres de televisió i fotògrafs per enregistrar el context "sota el barret de fum", que cantaven referint-se a Constantí Els Pets. El que ha comportat que, juntament amb Vilamalla (Alt Empordà), sigui un dels dos únics municipis de Catalunya en què Vox ha estat primera força, és una de les incògnites que ni tan sols alguns veïns són capaços d'explicar.

A la Pobla -curiosament, de Mafumet o Mahoma- no hi ha més immigració que en altres localitats de l'entorn: de fet, n'hi ha menys. Al Morell, l'etern rival i del que només el separen un carrer, hi ha un centenar més de persones de nacionalitat estrangera amb una reducció comparativa de 200 veïns, segons el padró. Tampoc no hi ha conflictes socials que la facin destacar per sobre de la resta, ni tampoc sol ser notícia per fets relacionats amb la inseguretat, ja que amb el pas del temps ha esdevingut més aviat una mena de barri dormitori.

[eleccionscat2021]MUN43109[/eleccionscat2021]

Per què, doncs? En els darrers 15 anys, el poble ha experimentat un creixement sense precedents. La indústria química ja hi era des de feia 30 anys, però l'esgotament del parc immobiliari de Tarragona va fer pujar l'interès pels pobles de la comarca i, coincidint amb el desenvolupament de l'encara alcalde Joan Maria Sardà (CiU), la Pobla va doblar el seu nombre d'habitants en una dècada. Alguns dels nouvinguts eren veïns dels barris de Tarragona, treballadors de la química o d'altres sectors com la restauració, i amb arrels familiars en altres comunitats autònomes.

Ana és treballadora de l'hostaleria i veïna de la Pobla: "No és normal que et deixin sortir per anar a veure un míting quan l'hostaleria la tenen marginada", es queixa. Ana passeja amb Feli, una dona més gran que diu que diumenge no va anar a votar i tot i no estar "convençuda" per les idees de l'extrema dreta afirma que "són els únics que fan alguna cosa" davant la situació del país. "Hauria de guanyar a tota Espanya", conclou.

Sobre la teoria del descontentament generalitzat s'hi afegeix un altre veí, Javier, que reconeix però que "no hi ha problemes" de convivència a la Pobla de Mafumet. És de la mateixa opinió Juan, que assenyala que va néixer a Jaén i que va arribar a Tarragona als anys 60 amb 7 mesos. "Em considero català, però això no descarta que sigui espanyol", diu.
 

Els diners de la indústria han aturat en aquesta localitat les possibles queixes per la contaminació. A diferència del Morell o Vilallonga del Camp, a la Pobla de Mafumet no hi ha hagut veus destacadament crítiques. Sardà, de fet, ha estat l'únic alcalde de la Vall del Francolí que mai ha fet cap passa en la direcció d'estudiar els compostos volàtils que respiren els ciutadans. La gestió convenç els electors, que porten escollint-lo des de l'any 1995 tot i que el seu partit (Unió Democràtica) signés la seva mort política amb el trencament de la federació.

A la resta d'eleccions, el vot és una altra cosa. L'abstenció aquest 14 de febrer va ser per a recordar: només van anar a votar el 43,02%, un 35% menys que al 2017. En nombres absoluts, això vol dir un miler de vots menys. Enmig de la pandèmia, alguns per escepticisme amb la política i d'altres pel perill a contagiar-se, es va passar d'un suport de majoritari a Ciutadans el 21-D a només 87 sufragis, 780 menys. La caiguda va ressonar a tot Catalunya, però les conseqüències finals a la Pobla de Mafumet van ser donar-li el primer lloc a Vox.

"Em sembla molt malament", explica Xavier, un veí, "no és representatiu". "La gent s'ha ficat més contra la independència i han anat a l'extrem, però hi havia més opcions", afegeix. En el seu cas, opina que les persones arribades des d'altres països "s'han integrat aquí perfectament" i, per tant, no creu que el discurs antiimmigració de Vox encaixi en la realitat de la Pobla. Pel que fa a les ocupacions, també nega que hi hagi cap situació crítica. Un altre veí, que prefereix no dir la seva públicament, lamenta que les eleccions els hagin posat el focus i fa mofa d'alguns comentaris a les xarxes socials en les darreres hores: "Diuen que és pel fum de les químiques". Cap de les persones entrevistades ha volgut donar el seu nom i cognoms per les possibles represàlies que creuen podria comportar donar la seva opinió sobre temes de política.

Els d'extrema dreta no han aconseguit tan sols bons resultats a la Pobla. Mont-roig del Camp, Tarragona, Salou, Vila-seca o Constantí, entre d'altres, compten amb una bossa de votants important per als de Santiago Abascal. Als barris de Ponent, per exemple, aquesta formació s'ha situat en el segon lloc, només per darrere del PSC. El "cinturó tarragoní", colindant amb la indústria química i el turisme de sol i platja, va atraure a partir de la segona meitat del segle XX sobretot immigració d'Andalusia i Extremadura, que amb el temps ha passat de preferir el Partit Comunista o el Partit Socialista a expressar un vot protesta amb Vox, passant abans per Ciutadans. Tot i ser una part significativa, no és majoritària: aquest auge no cobreix la pèrdua de suports cap a Ciutadans i PP, ni tampoc ha anat a parar als socialistes ni als Comuns. Simplement, s'han quedat a casa en uns comicis que el carrer opina que no s'haurien d'haver celebrat en aquests moments.

[plantillaeleccions]